Álvarez (UGT): «Díaz té més clar que Sánchez que la reforma laboral no pot dependre de la CEOE»

¿Hi haurà acord per prorrogar els ertos? L’acord és molt senzill. El Govern central ha de repetir la mateixa fórmula amb el mateix contingut fins al 30 de setembre.  

¿Sembla que la Seguretat Social no pensa el mateix? Plantegen rebaixar les ajudes per als treballadors que segueixin en erto i augmentar-les per a aquells que en surtin. Si el Govern continua en aquesta postura, haurem d’anar a un acord d’última hora i se la juga que no n’hi hagi. Nosaltres no recolzarem aquesta idea.

¿Hi ha una postura comuna entre sindicats i patronal? Sí. No té cap sentit i el Govern ha de ser conscient que, si la campanya de vacunació funciona, els ertos seran ben aviat part de la història noble d’aquest país.

Llavors hauran de negociar els ertos post-Covid. ¿Com han de ser? El model que a mi m’agrada és l’alemany, on hi ha un fons estatal al qual les empreses poden accedir quan hi ha caigudes temporals de la producció o necessiten reconvertir-se. Però a Alemanya hi ha moltes grans empreses i aquí tenim pimes, així que ho haurem de pensar segons la mida i per a clústers d’empreses. 

El Govern planteja costejar aquest mecanisme amb els excedents de les cotitzacions d’atur. ¿Seran suficients? Anar avançant per donar titulars quan no ens hem assegut encara per negociar no és bo. Aquest fons es pot nodrir per moltes vies, el problema no serà aquest. Els acomiadaments a l’erari públic li costen més diners. 

Una negociació que sí que està activa és la de la reforma laboral. Quan Yolanda Díaz i Pedro Sánchez parlen de la reforma laboral ho fan amb paraules diferents. ¿Diuen el mateix? Jo no hi trobo grans diferències, tot i que dir que diuen el mateix tampoc seria raonable. El president [Pedro Sánchez] situa que la reforma laboral s’ha de derogar amb acord entre les parts. I si algú condiciona que la CEOE hi estigui d’acord, està impedint l’acord. Això Yolanda Díaz ho té més clar.

Ara han començat a negociar per simplificar a tres els tipus de contractes: indefinit, temporal i de formació. Aquí tenim una línia vermella per començar a revertir aquest desgavell, aquesta fins i tot esclavitud a què sotmeten algunes empreses els seus treballadors, especialment dones i joves. No firmarem res que no abaixi la temporalitat cinc punts en sis mesos. Si no, no haurà funcionat. Després costarà més, perquè cada vegada tindrem més contractes temporals que de veritat són temporals. 

Una altra taula oberta és la de les pensions. Vostè va qualificar un primer acord d’«imminent», però la CCOO i la CEOE no ho veuen tan clar. És imminent, això ho saben la CCOO i la CEOE. I la CEOE pot firmar-ho o no. I ho dic perquè el contingut d’aquest primer acord afecta molt més els treballadors que les empreses. Si estiguéssim parlant del deslímit de les bases [de cotització] o d’altres qüestions, doncs seria més complicat. 

En aquest primer bloc hi ha la derogació del factor de sostenibilitat i ara n’hauran de negociar un de nou. ¿Escrivá els ha dit quina fórmula contempla? Nosaltres no hem dit que no vulguem parlar d’aquest tema, però ara no. Un factor de sostenibilitat pot ser crear un nou impost sobre les noves tecnologies i que vagi directament a la caixa de la Seguretat Social. 

Una norma que sí que tenen tancada i aprovada és la ‘llei Rider’. ¿Acabarà amb la conflictivitat al sector? Ens hauria agradat que fos més ambiciosa, que inclogués totes les plataformes digitals. Allà hi ha camp per recórrer, perquè les plataformes han obert una porta que fomenta la desfiscalització i la competència deslleial entre empreses. Res impedeix que demà el clúster de l’automòbil a Martorell creï una plataforma digital i les empreses es deixin treballadors.   

Si abans d’acabar la legislatura no amplien aquesta llei o n’aproven una de nova, ¿serà un fracàs? No, de cap manera. Per nosaltres ja representa una porta per litigar judicialment amb activitats de plataformes que no són ‘riders’. Convencerem el Govern i si no la Unió Europea actuarà. Tots els països europeus estan en situacions similars. La llei també ha obligat les empreses a donar explicacions dels seus algoritmes. Això va ser molt difícil, perquè les plataformes han actuat com a ‘lobby’, per no dir una altra cosa, i han anat comprant voluntats. Estic orgullós de la feina feta pel sindicat.

El Govern té pendent apujar el salari mínim. ¿Ho farà? Sí, no en tinc cap dubte, com no té sentit que el Govern no l’apugés al gener. Ara que comença la campanya turística, que començarà una reactivació econòmica important, és el moment d’arribar a un acord. 

¿Hi ha possibilitats que aquesta pujada sigui retroactiva al gener? Crec que no. Si ens obsessionem en això acabaríem abaixant la quantia de la pujada i no li faríem un favor a la gent. Si al gener no ens vam tornar bojos [quan el Govern va congelar la pujada], va ser perquè un 0,9% no és raonable. Ara esperem tenir millors condicions per apujar l'SMI a 1.000 euros [pujada del 5,3%].

Amb la patronal tenen pendent parlar de salaris i negociar el nou AENC. La CEOE diu que ‘ara no toca’. ¿Abans d’acabar l’any començaran a negociar-lo? Sí, estic convençut de les empreses exigiran a la CEOE que s’assegui a negociar. Perquè si no anirà augmentant la conflictivitat laboral, perquè els convenis s’han de seguir negociant. I si hi ha un marc, això greixa aquestes negociacions. El terra haurà de ser sempre l’IPC.

En aquest AENC plantejaran també el debat de la jornada de 32 hores setmanals. Tinc la mateixa seguretat que el plantejarem com que finalment no estarà en l’acord. És un debat en el qual volem obrir camí. És una cosa que a mitjà-curt termini ha de començar a visualitzar-se a les empreses i als convenis. A Europa es farà, els socialdemòcrates i els verds alemanys s’ho han ficat al cap. 

¿Veu marge per a això a Espanya? Sí, és bo per a les empreses, perquè guanyen productivitat, i és bo per a les persones, perquè guanyen temps per formar-se i conciliar. I ajudarà a crear ocupació, especialment entre els joves.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El juliol del 2020 la UGT va registrar la petició d’indult per a l’exconsellera Dolors Bassa. Vostè com a primer signant. Ha passat gairebé un any. ¿El Govern està anant massa lent a resoldre-ho? L’Estat està anant massa lent. Hi ha una sèrie de passos abans que el Govern porti l’indult al Consell de Ministres i tot això s’està allargant. En excés no, el següent.

El Govern no preveu decidir sobre els indults abans de les primàries del PSOE a Andalusia [13 de juny]. ¿Creu que Sánchez ha actuat amb càlculs polítics? En l’horitzó sempre hi ha alguna cosa... no crec, sincerament, que el Govern hagi jugat políticament amb aquest tema. L’Estat és més complex del que de vegades es pensa.