Així es burlava Miguel Bosé d’Hisenda: deduccions en pernils, entrenadors personals i fins i tot el taller del cotxe

El cantant Miguel Bosé haurà de pagar a l’Agència Tributària una multa de més de 23.000 euros després que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid hagi confirmat les reclamacions per la liquidació d’impostos de 2010 i 2011 en els quals deduïa despeses com pernils, entrenaments i fisioteràpia.

La Sala Contenciosa Administrativa del TSJ de Madrid ha desestimat dos recursos presentats per Bosé, administrador de Costanagua S.L., societat dedicada a la producció i gestió de les activitats artístiques del cantant, contra sengles resolucions del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Madrid.

Una de les resolucions confirmades per la del TSJ es referia a les reclamacions respecte a la liquidació de l’IVA de 2010 i 2011, per 55.350 euros, i a la sanció imposada a Bosé, derivada de l’anterior, per 23.536,87 euros. La segona és la relativa als dos acords de liquidació de l’impost sobre societats dels mateixos exercicis fiscals, per 62.962 euros.

Deduccions improcedents

Segons les resolucions del Tribunal Econòmic Administratiu, ara confirmades pel TSJ de Madrid, les deduccions que es van aplicar a les liquidacions no eren procedents, ja que eren despeses personals del soci únic de la societat, és a dir, Miguel Bosé.

Entre les factures la deducció de les quals va denegar l’Agència Tributària perquè eren despeses personals de Bosé es troben els tractaments de fisioteràpia i entrenament físic, «que no estan relacionats amb l’activitat desenvolupada per la societat (Costanagua), ja que es tracten d’evidents despeses personals del seu soci i administrador únic», diu la sentència.

Tampoc admet les de les factures relatives a la compra de productes ibèrics (pernil i llom), ja que, a part que no són deduïbles les despeses de representació i regals, no consta acreditada cap relació d’aquestes despeses amb els ingressos de la societat, recalca la sentència. N’hi ha altres que corresponen a la instal·lació d’un circuit tancat domòtic de televisió que, com diu el tribunal, «resulta clar, novament, que es tracta d’un servei de seguretat prestat a la vivenda particular» de Bosé, sense que tingui relació amb l’activitat de la societat.

I el fet que Costanagua «manifesti que tenia arrendada una part de la vivenda per a la seva activitat, només es reflecteix en un document privat d’arrendament amb l’eficàcia i prova que els esmentats documents tenen [...] i, en tot cas, es tractaria de serveis utilitzats simultàniament per satisfer necessitats privades i professionals», afirma el tribunal.

Pel que fa a les despeses associades al rènting d’un vehicle Audi, indica que el conductor habitual era Ignacio Palau Medina (exparella de l’artista), «i en la demanda no s’aclareix quina relació laboral hi havia amb l’entitat actora i en què consistien les seves funcions en la societat, ni constaven nòmines o mitjans de pagament». I, com assenyala l’Agència Tributària, a la pòlissa d’assegurança del vehicle constava com a ús «particular».

La resta de despeses relatives a reparacions d’un vehicle marca Toyota i un altre marca Mercedes també són rebutjats, ja que no consta que fossin per a l’activitat de l’empresa, perquè els viatges professionals de Bosé i dels seus músics es realitzava amb vehicles de lloguer amb conductor.

Sense activitat professional

Notícies relacionades

Miguel Bosé «Soc negacionista i ho porto amb el cap ben alt»

El drama de l’HPO

El TSJM indica que Costanagua no exercia cap activitat professional, que era desenvolupada per Bosé, ja que tots els contractes efectuats van tenir com a finalitat el desenvolupament de la seva activitat professional i van ser realitzats, exclusivament, en funció d’aquesta activitat. Així, afegeix la sentència, aquesta activitat es podria haver desenvolupat directament per la persona física, «sense necessitat d’interposar cap societat per a això, ja que la societat no aportava cap activitat professional».

«És evident que no existeix cap prohibició legal en relació amb la prestació de serveis professionals a través de societats mercantils, però el que no empara la norma és que s’utilitzi una societat per facturar els serveis que realitza una persona física amb l’única finalitat de reduir la imposició directa del professional», destaca.