AENA accepta prioritzar la reforma mediambiental a l’ampliació de l’aeroport

El gestor aeroportuari AENA està disposat a donar prioritat a la reconfiguració dels espais naturals limítrofs en el cas d’una futura ampliació de l’aeroport de Barcelona. El president d’AENA, Maurici Lucena, durant un diàleg públic celebrat aquest dijous a ESADE amb Andreu Mas-Colell, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, ha acceptat la proposta informal del professor que la primera fase d’una hipotètica ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat se centri en la reordenació de l’espai natural de la Ricarda, com una manera de «reduir les reticències davant el projecte». AENA està disposada a invertir 1.700 milions d’euros a l’Aeroport Josep Tarradellas per fer una nova terminal i l’ampliació d’una pista d’aterratge a 500 metres de longitud, guanyats al mar. El projecte, que afecta una zona natural protegida del delta del Llobregat, ha rebut l’oposició d’ajuntaments de la zona i els dubtes de diversos col·lectius sobre la idoneïtat d’afrontar aquesta inversió en uns moments de caiguda del trànsit de passatgers.

Lucena ha advertit que en cas que no s’arribi a un acord institucional per recolzar el projecte d’ampliació es perdrà l’oportunitat de consolidar l’aeroport de Barcelona com un ‘hub’ o node de connexió de vols internacionals. «És sorprenent la diferència en la recepció de la proposta d’ampliació dels aeroports a Madrid i Barcelona», ha dit el president d’AENA, que ha assegurat que si només s’amplia Barajas la conseqüència serà que en el futur serà necessari fer moltes escales a la capital d’Espanya i s’haurà perdut l’oportunitat de consolidar Barcelona com a centre aeri europeu (actualment és el cinquè).

El projecte d’inversió de 1.700 milions d’euros d’AENA a l’aeroport de Barcelona comportaria, segons un estudi de la Universitat de Barcelona, que la infraestructura passaria de suposar el 6,8% al 8,9% del PIB el 2040, amb la generació de 365.000 llocs de treball induïts. Durant les obres d’ampliació es generarien entorn de 20.000 llocs de treball directes. Tant Lucena com Mas-Colell han defensat l’ampliació de l’aeroport pel seu «poder gravitatori», entès com la capacitat per atraure inversions estrangeres i tenir un efecte directe i transversal per atraure talent internacional.

Dels dubtes que s’han plantejat sobre la idoneïtat d’una ampliació de capacitat de vols en uns moments de caiguda dràstica del trànsit aeri, Lucena s’ha mostrat convençut de la recuperació i ha recordat que el trànsit aeri es duplica cada 15 o 20 anys i que les tendències demogràfiques i tecnològiques confirmen aquesta evolució en el futur. A més, ha recordat que l’impacte mediambiental de l’activitat aèria tendirà a reduir-se en el futur de la mà de les noves aeronaus basades en hidrogen, com les ja anunciades per Airbus.

Notícies relacionades

El Banc d’Espanya eleva al 2,7% el creixement del PIB el 2025 en un escenari sense tensió geopolítica ni pujada d’aranzels

Mercadona eleva les seves vendes un 9%, fins als 38.800 milions, i guanya un 37% més, fins a 1.384

 Els agents econòmics catalans, entorn de 325 entitats, s’han mobilitzat per demanar l’aprovació imminent del pla d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i han anunciat un acte de recolzament el 2 de juny. Entre les entitats que impulsen l’acord hi figuren la Cambra de Comerç, Barcelona Tech City, el Mobile World Capital, el Cercle d’Economia, el Círculo Ecuestre, el RACC, ESADE o la UFEC. L’ampliació prevista en el Pla Barcelona consisteix en una nova terminal satèl·lit i l’ampliació de 500 metres d’una de les pistes paral·leles. La inversió estimada és de 1.700 milions d’euros en el període 2022-2026. L’ampliació permetria passar d’una capacitat de gestió de 55 milions de passatgers a uns 70 milions. Una ampliació d’aquest tipus hauria de comptar amb el beneplàcit de Brussel·les, que hauria d’acceptar les raons de bé general i aprovar el pla de compensacions mediambientals per la transformació del parc natural del delta del Llobregat.

Sobre la possibilitat que l’increment de capacitat aèria de Catalunya se centrés en l’ampliació de l’aeroport de Girona o el de Reus, Lucena ha recordat que encara que les dues infraestructures es millorin mai es crearia el ‘hub’ internacional desitjat.