Indra cessa Abril-Martorell perquè no compta amb la «plena confiança» del Govern

Gairebé una setmana després que transcendís la intenció del Govern de canviar el màxim responsable de la companyia, el consell d’administració d’Indra ha aprovat aquest dijous per fi «per unanimitat» i en el «millor interès» de l’empresa el cessament del seu president, Fernando Abril-Martorell, i la seva substitució per l’elegit per l’Executiu: Marc Murtra, exdirector de gabinet del socialista Joan Clos en la seva etapa de ministre d’Indústria i exalt càrrec de l’Ajuntament de Barcelona també quan el liderava el PSC.

En un comunicat molt poc habitual, l’empresa ha deixat clar que el relleu en la presidència respon únicament a la voluntat del Govern: «El consell d’administració ha considerat que l’adequat acompliment de les seves comeses pel primer executiu requereix que en tot moment compti amb la plena confiança del seu principal accionista (l’Estat té el 18,75% de les accions) donada la seva condició, a més, de representant del sector públic estatal, principal client de la societat i les decisions del qual tenen un impacte rellevant en el seu negoci».

A més, l’òrgan d’administració ha volgut deixar constància «per unanimitat (incloent-hi l’Estat, per tant) de la valuosa contribució i lideratge del Sr. Abril-Martorell durant la seva etapa com a president, valorant molt positivament la seva gestió i la substancial transformació operada en la Societat des que va assumir les seves funcions el 2015». El directiu ha sigut cessat com a president i ha dimitit com a conseller, i al seu lloc ha sigut nomenat Murtra, que al contrari que el seu antecessor no tindrà poders executius.

En un correu als empleats, Abril-Martorell ha reconegut que «hauria desitjat completar» la seva etapa com a president i consolidar el lideratge d’Indra i el seu paper com un dels grans grups europeus de tecnologia, consultoria i defensa. «Queda tasca per davant i estem en un entorn molt competitiu, però estic segur que, amb el gran grup professional que heu demostrat ser, i liderat per un equip de gestió extraordinari, els desafiaments que us esperen seran superats amb èxit», ha assenyalat.

Nous executius

Els nous responsables del dia a dia de l’empresa seran ara els consellers executius Ignacio Mataix Entero i Cristina Ruiz Ortega, responsables respectivament de les divisions de transport i defensa i de Minsait (la unitat de consultoria de transformació digital i tecnologies de la Informació). Els dos directius han sigut nomenats consellers delegats amb caràcter solidari.

«El consell ha constatat que la permanència dels altres dos consellers executius, que ja estan a càrrec, en les seves respectives responsabilitats, de les operacions de la Companyia, així com del director general corporatiu (Javier Lázaro), permet garantir la continuïtat de la gestió al màxim nivell, executant el Pla Estratègic 2021-2023 aprovat per unanimitat pel Consell d’Administració el mes de febrer passat», ha sostingut en la nota remesa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’Estat va privatitzar Indra el 1999, però per evitar opes hostils i mantenir la seva espanyolitat per considerar-la una «empresa estratègica», el 2013 va comprar el 20,1% del seu capital per 337 milions a Bankia, que estava obligada a vendre les seves participacions industrials pel seu rescat. Actualment posseeix el 18,75% de les accions i ocupa dos dels 13 llocs del seu consell d’administració a través de l’exministre Miguel Sebastián i l’exdiputat socialista Antonio Cuevas.

Els altres propietaris rellevants són la Corporació Financera Alba, hòlding de participacions industrials del Grup March (9,99%) i el fons nord-americà Fidelity (9,809%), per davant de Norges Bank, la gestora d’actius del Santander, o T. Rowe Price Associates (els tres amb percentatges del capital del voltant del 3%).