Salari emocional: tot el que ofereixen les empreses més enllà del sou

«Aconsegueix una feina on et paguin bé i aguanta el que et facin fer». Més d’un deu haver rebut aquest consell al llarg de la seva carrera professional. Si no dels pares, potser dels avis o de l’entorn més proper. Probablement encara hi deu haver molts que pensin això, però les noves tendències laborals fan pensar que el «viure per treballar» ja és cosa del passat. En els últims anys, i més encara accentuat per la Covid, la recerca d’un equilibri entre vida personal i professió s’ha prioritzat. Davant aquest panorama, cada vegada pren més força el conegut salari emocional.

«El salari emocional representa els beneficis no econòmics que obtenim de la feina, canvien la nostra percepció i ens ajuden a connectar amb la nostra organització», descriu Manel Fernández, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ‘coach’ d’empreses i especialista en treball. És a dir, el salari emocional es podria considerar com l’oferiment d’assegurances de salut als treballadors, xecs restaurant i fins i tot descomptes per al gimnàs. No obstant, per Fernández, quedar-se només en els beneficis materials seria superflu i incorrecte. El veritable salari emocional va molt més enllà. «Quan l’empresa em dona autonomia i potencia la meva creativitat, m’ofereix formacions que em fan créixer professionalment, m’ajuda en el meu creixement personal i professional. La suma intangible d’aquestes coses és el que forma el salari emocional», explica.

Diferenciar salari emocional de drets del treballador

En aquest sentit, Fernández aposta pel salari emocional immaterial, ja que, segons el seu parer, dona més resultats a la llarga. «El salari material físic és un estímul al qual la gent s’acostuma i amb el temps no es veu com un benefici, sinó que s’associa amb un dret. L’immaterial és un estímul diari». Aquesta opinió també la comparteix Eduardo Martín, CEO d’Alares, que recorda que no s’ha de confondre el salari emocional amb els drets fonamentals dels treballadors. «El salari emocional va molt més enllà del que marca la llei. Són emocions que van unides a l’orgull i sentiment de pertinença d’una empresa, el seu ADN, la seva cultura corporativa». 

Però, siguem sincers, els diners continuen sent un factor clau a l’hora de buscar feina. Segons l’estudi ‘Randstad Employer Brand Research 2021’, el sou es posiciona, un any més, com el factor més important per triar una empresa on treballar. En aquest punt, Fernández assenyala que el salari emocional mai s’ha de plantejar com un substitut del sou. «A la gent se li ha de pagar de forma justa [...]. Les empreses que utilitzen aquestes pràctiques per completar sous baixos estan realitzant una mala praxi que no tindrà molt recorregut», sentencia.

Múltiples beneficis per a l’empresa

El concepte de salari emocional a priori sembla que està concebut per augmentar la satisfacció laboral dels treballadors. No obstant, són molts els beneficis que pot obtenir una empresa si decideix implantar-lo a la plantilla. Així, aquestes polítiques de benestar poden reduir fins a un 18% l’absentisme i un 13% les baixes per estrès, segons reflecteix un estudi d’Alares. «Hem comprovat que augmenta la competitivitat de l’empresa, ofereix un entorn saludable i millora la gestió de conflictes fins en un 64%», explica Martín. 

A més, el salari emocional també és clau a l’hora de retenir el talent. Segons dades del mateix informe, la retenció de talent millora fins a un 19% i la captació de personal ascendeix fins a un 21%. En aquest sentit, Fernández aclareix que s’hauria de parlar d’«enamorar» l’usuari intern, en lloc de retenir el talent. «No es tracta de retenir, sinó d’enamorar-se. Si hi ha una empresa els treballadors de la qual en parlen bé (Employing Branding), és una organització on la gent vol treballar i és més fàcil cobrir els llocs clau», comenta.

Notícies relacionades

Salari mínim i un conte de Nadal

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

No obstant, tot i que sembli que els beneficis tant per al treballador com per a l’empresa estan clars, moltes empreses encara es resistien a implantar aquestes pràctiques. O almenys així era fins que va arribar la pandèmia, que ha suposat un canvi de paradigma en les relacions laborals. «Aquesta pandèmia ha provocat que ens qüestionem certes coses i moltes empreses han entès que cal posar les persones al centre. [...] S’han adonat que existeix l’usuari intern, que és el que fa que les coses surtin endavant i és el treballador», explica Fernández. 

Per a aquelles empreses que es vulguin iniciar en el salari emocional, Martín aconsella realitzar una escolta activa de la plantilla per detectar quines són les seves necessitats de manera individual. «Després de l’escolta, cal trobar fórmules que siguin capaces d’aglutinar aquests serveis personalitzats. [...] I mai hem d’oblidar que tots volem que ens vulguin i que es preocupin per nosaltres», finalitza Martín.