Espanya serà el país que més creixerà de l’eurozona el 2021 i 2022, segons l’OCDE

Espanya serà, segons l’OCDE, el país de la zona euro amb el creixement més gran aquest any i encara més el 2022, pel doble efecte benèfic esperat del ritme actual de vacunació i dels fons europeus que han de començar a arribar en els pròxims mesos.

Al seu informe de perspectives publicat aquest dilluns, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) calcula que el producte interior brut (PIB) espanyol pujarà un 5,9% el 2021, cosa que significa dues dècimes més del que havia anticipat a principis de març. Per al pròxim exercici, la revisió és encara molt més gran, d’1,5 punts, fins al 6,3%, perquè serà llavors quan es faran sentir plenament en l’activitat econòmica l’impacte de la vacunació en sectors que han estat tancats per la pandèmia, com el turisme, així com els diners europeus.

Una de les raons d’aquest repunt tan elevat de creixement és que l’economia espanyola va ser també la que va patir el 2020 la davallada més gran dels membres de la moneda única, i fins i tot de tota l’OCDE (-10,8%). Fins al punt que tardarà tres anys i mig a recuperar el nivell de PIB per càpita anterior a la crisi. Únicament a Islàndia i a Mèxic, dels 38 estats membres, els costarà més.

Mala perspectiva per a l’ocupació

La recuperació de l’ocupació serà molt lenta. L’OCDE aventura que la taxa d’atur, que va pujar al 15,5% de mitjana el passat exercici, únicament disminuirà una dècima el 2021 i al 14,7% el 2022.

Aída Caldera, cap de divisió al departament d’Economia de l’OCDE, explica a EFE que segueix tocada una part de l’activitat que habitualment és la més generadora d’ocupació, en particular, els serveis, i que Espanya està llastada per unes taxes d’atur «estructuralment altes». Per afrontar aquest problema, Caldera indica que a curt termini s’han de millorar les polítiques actives d’ocupació, amb una ajuda més personalitzada als aturats per trobar un lloc de treball i amb més formació.

Espanya té, a més, una taxa de temporalitat de les més altes de la UE i de l’OCDE, el 22%, i això és negatiu per a la productivitat, incita a invertir menys i genera una excessiva mobilitat. Per això l’economista diu que «cal clarificar i acotar les formes en què es pot contractar temporalment.

Un altre dels grans llasts que deixa la crisi és el nivell de deute, que l’any passat va augmentar en gairebé 25 punts de PIB, fins al 120%. Un increment de la despesa que Caldera considera «apropiada», perquè sense protegir les empreses i els treballadors les conseqüències econòmiques i socials haurien sigut pitjors.

L’OCDE preveu que, amb un dèficit públic del 8,6% aquest any, el deute disminuirà únicament al 119,7%, i amb un 5,4% el 2022, al 117,4%. La retirada dels estímuls fiscals haurà de fer-se «gradualment» i només quan l’economia estigui «en un camí de creixement més estable», per no repetir els errors de fa una dècada quan l’austeritat va tallar la recuperació, recomana.

Reforma de les pensions

Notícies relacionades

Els hotelers reclamen al Govern que esmeni el registre de viatgers

Catalunya tindrà una altra plataforma per a turistes que lloguin cotxes

Per evitar que el deute públic es desboqui, la reforma de les pensions és un dels punts clau. L’organització ha calculat que si no es fes res, el deute pujaria fins al 170% del PIB el 2050. El pes de les pensions passaria de l’11% del PIB actual al 15%.

Espanya és un dels països en què les persones es jubilen abans (als 62 anys, en lloc dels 65 de mitjana a l’OCDE), i per això la primera proposta és penalitzar els que ho fan de forma anticipada i donar incentius als que continuen treballant més enllà de l’edat legal. Per l’OCDE, la reforma ha de ser consensuada, perquè no es repeteixi el que ja va ocórrer amb la introducció del factor de sostenibilitat pel Govern de Mariano Rajoy, al qual es va fer marxa enrere.