El Govern xifra en 1.000 milions la ‘destralada’ a les elèctriques pel CO2

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l’avantprojecte de llei per limitar els beneficis de les centrals nuclears i hidroelèctriques per l’alça dels drets d’emissió de CO2, una ‘destralada’ per a les companyies elèctriques que ascendeix a més de 1.000 milions d’euros, segons l’Executiu.

«Són una mica més de 1.000 milions d’euros a l’any que passen directament als comptes de les empreses i pensem que una part d’aquests beneficis han d’anar a minorar la factura elèctrica», ha assegurat la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. Les companyies més afectades són Iberdrola i Endesa, que són les empreses amb més centrals hidroelèctriques i nuclears, respectivament, tot i que aquesta decisió també n’afecta d’altres, com Naturgy o Acciona. Fonts del sector han traslladat a EL PERIÓDICO després de l’anunci que aquesta mesura es tracta d’una «intervenció del mercat» i que la posada en marxa pot suposar un fre per al desplegament de noves tecnologies plantejat al Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC).

L’objectiu, per tant, com ha indicat Ribera, és reduir el preu de la factura per als consumidors, sobretot, els domèstics i els industrials. Els consumidors domèstics van pagar el mes passat la factura més alta de l’any degut a l’alça del preu dels drets d’emissió de CO2 als mercats internacionals i no és previsible que el preu del CO2 es redueixi en els pròxims mesos. En concret, el preu del CO2 ha crescut un 150%, quan el 90% del sistema elèctric espanyol no genera CO2, una incongruència que es produeix perquè el mercat espanyol és marginalista, és a dir, l’última tecnologia a casar oferta i demanda és la que marca el preu per a la resta, per tant, si l’última a entrar són els cicles combinats (cremen gas natural) i sí que estan afectats pel CO2, la resta de tecnologies es beneficien d’aquest preu.

Per això, l’Executiu ha decidit posar límit al seu efecte sobre els consumidors de llum. Així, l’Executiu ha decidit minorar part d’aquest dividend de carboni a les plantes no emissores prèvies al 2005 que venguin energia al mercat. Aquestes plantes són, principalment, nuclears i hidroelèctriques. El 2005 va ser quan es va iniciar aquest mercat de CO2 i, per tant, aquesta data es pren en consideració «per garantir que no hi ha cap inversor que hagi pres la decisió de posar aquestes plantes que hagués pogut tenir en consideració el preu del CO2». És a dir, «cap planta ha vist en la seva comptabilitat aquest cost de CO2 a l’hora de prendre decisions d’inversió», ha insistit la ministra. 

No obstant, la posada en pràctica d’aquesta mesura es preveu que sigui lenta, ja que, al ser tramitada com a projecte de llei, pot tardar a posar-se en marxa a l’haver de ser aprovada pel Congrés dels Diputats.  

Fons renovable

Notícies relacionades

La nova factura de la llum anticipa una metamorfosi elèctrica

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

A més, el Consell de Ministres ha donat el vistiplau també en la seva reunió d’aquest dimarts al projecte de llei per a la creació del Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric (FNSSE), conegut com ‘fons verd’, que trasllada els 7.000 milions d’euros de les primes a les renovables que actualment s’inclouen a la factura de la llum a les empreses energètiques, és a dir, elèctriques, però també gasistes i petrolieres de forma progressiva en un termini de cinc anys. «Volem que tots els vectors energètics, inclòs gas i petroli, contribueixin a l’enlairament de les renovables i el recolzament de la cogeneració», ha assegurat Ribera.

Aquesta decisió ha sigut altament criticada pel sector petroler, que adverteix d’una alça dels combustibles, però també per la gran indústria, molt dependent del consum de gas. En aquest sentit, Ribera ha respost que en el projecte de llei s’inclouen «exempcions i bonificacions per a aquells consumidors de gasoil agrícola i professional, consumidors de gas en sectors industrials exposats a la competència internacional».