Els prejubilats de la banca podran deslliurar-se de la reforma d’Escrivá

Escrivá pretén endurir les prejubilacions dels treballadors que cotitzen per la base màxima. El ministre entén que, a la pràctica, els coeficients reductors que pateixen aquests treballadors a la seva pensió per retirar-se abans de l’edat de jubilació són menors que els que han d’encaixar els que tenen salaris més baixos. Per això, el titular de Seguretat Social ha posat sobre la taula negociadora un nou esquema que, per exemple, podria agreujar l’actual penalització del 4% sobre la pensió que pateixen aquests treballadors quan es prejubilen amb dos anys d’anticipació fins al 21%. El ministre pretén aplicar el nou esquema a partir del 2024, de forma gradual, durant un període de 10 o 12 anys.

La mesura, que no agrada a la patronal, podria afectar milers de treballadors pendents de processos de regulació d’ocupació a la banca i en grans empreses com Nissan o Airbus que s’estan negociant en aquests moments. Molts sortiran de les actuals empreses ja a través de processos de prejubilació que les companyies estan oferint a empleats amb edats actuals relativament baixes –a partir de 55 anys a Caixabank o BBVA–, pels quals les companyies continuaran cotitzant fins que compleixin 63 anys –segons els casos– i puguin començar a cobrar la pensió d’aquí vuit anys o més. Una part important d’aquests treballadors del sector financer i de la indústria cotitzen en l’actualitat a partir de bases màximes i pesa la incertesa de si, quan arribi el moment del seu retir, seran objecte dels nous coeficients reductors amb què el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, pretén penalitzar les jubilacions anticipades dels que estan en condicions d’accedir a la pensió màxima del sistema.

Per acabar amb aquesta incertesa i blindar la pensions d’aquests treballadors de sous més elevats, l’esborrany de text articulat que el ministre ha enviat als agents socials disposa que els nous coeficients agreujats no seran d’aplicació als treballadors l’extinció del contracte de treball dels quals es produeixi abans d’1 de gener del 2022 o després d’aquesta data «com a conseqüència de decisions adoptades en expedients de regulació d’ocupació, o en virtut de convenis col·lectius de qualsevol àmbit, acords col·lectius d’empresa o decisions adoptades en procediments concursals, que fossin aprovats anteriorment al 30 de setembre del 2021». 

Canvi de condicions laborals

La reforma d’Escrivá conté diferents arestes, la gran majoria, dissenyades per desincentivar o fins i tot vetar les jubilacions prematures. No obstant, també inclou una protecció més gran en el cas d’aquells treballadors que recorrin al retir anticipat perquè s’han vist expulsats del mercat de treball, punt pel qual han lluitat els sindicats durant la negociació. I és que una de les novetats que ha consensuat el ministre amb la patronal i les centrals és incloure determinats nous supòsits com a causes «no imputables» al treballador i que justifiquen l’accés a millors condicions a la prejubilació.

Seria el cas d’un treballador que ha demanat a l’empresa una rescissió del contracte, quan aquesta li ha imposat certes condicions, concretament, les recollides a l’article 50 de l’Estatut dels Treballadors. Per exemple, podria accedir a la jubilació anticipada no voluntària un empleat d’una empresa que li planteja un trasllat a una altra ciutat o un canvi de torn significatiu i aquest prefereix extingir el contracte i cobrar la indemnització. Fins ara això es considerava com una prejubilació voluntària, malgrat que el treballador no triava tenir aquest canvi dràstic en la seva rutina laboral. I això derivava en penalitzacions més altes sobre l’import final de la seva pensió, que ara s’atenuaran, al ser qualificada com a aliena a la seva voluntat.

Fre a la jubilació forçosa

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

En la línia d’aparellar l’edat legal de jubilació amb l’efectiva, Escrivá limita significativament en la seva reforma la capacitat de patronal i sindicats per pactar retirs forçosos als convenis col·lectius. El missatge de la seva reforma és que cal treballar més anys, especialment, els que puguin i vulguin. És per això que incorpora la prohibició que qualsevol conveni col·lectiu pugui forçar a retirar-se un treballador abans que aquest faci els 68 anys. A més, si un treballador supera aquesta edat, l’empresa no podrà obligar-lo a jubilar-se si no compleix els requisits per cobrar el 100% de la pensió, per tant, la Seguretat Social acota una potencial via de despesa addicional.

Un altre afegit que contempla l’últim esborrany sobre aquest tema és que la jubilació forçosa s’ha de vincular a una estratègia de relleu generacional, una cosa que fins ara estava únicament especificada per a les jubilacions parcials. En el cas de les forçoses, una companyia només podrà obligar a jubilar-se un treballador si el substitueix per un altre amb un contracte indefinit i a temps complet. Com a excepció, els convenis podran contemplar retirs forçats a l’edat ordinària de jubilació en aquells sectors molt masculinitzats, en què les dones representin menys del 15% de la població treballadora. I, llavors, el jubilat haurà de ser rellevat per una dona.