El rebuig d’Escrivá de derogar ara el factor de sostenibilitat de les pensions impedeix l’acord amb els sindicats

Les converses són constants, els telèfons i les videotrucades, contínues, des de fa setmanes i les parts ja estan en fase avançada d’intercanviar no ja propostes de treball, sinó esborranys d’avantprojectes de llei. Sobre l’acord de les pensions fa setmanes que les parts, especialment el ministre Escrivá, han penjat el cartell d’«imminent». Però, ¿com d’imminent? «Depèn de com definim imminent», va respondre dimecres el segon del ministre, el secretari d’Estat de Seguretat Social, Israel Rierol, al ser preguntat durant la valoració de les dades de l’atur. 

Pilotes fora sobre un acord que, més enllà dels retocs i de redactats puntuals, encara té una roca al mig del camí: el factor de sostenibilitat. «El Govern té claríssim que el factor de sostenibilitat no li agrada, que té unes conseqüències molt pernicioses per als pensionistes actuals i futurs i que no entrarà en vigor», va insistir Rierol en aquesta mateixa roda de premsa.  

El factor de sostenibilitat és una fórmula introduïda pel PP que, a grans trets, lligava la quantitat de la pensió a l’esperança de vida dels pensionistes. És a dir, com més vius, menys cobres. Segons els càlculs de la Comissió Europea, això provocaria una pèrdua de poder adquisitiu acumulada del 30% per als pensionistes els pròxims 30 anys. Aquest està actualment vigent, tot i que no està previst que entri en vigor fins al 2023. Executiu i sindicats coincideixen: aquesta herència del PP va fora. Però difereixen en el quan.

«Serà en la segona negociació. [...] el mecanisme que ha de substituir el factor de sostenibilitat encara no està prou conjuminat per presentar-lo als agents socials», va afirmar aquesta setmana Escrivá en una entrevista a RNE. Les paraules del ministre van sonar com una bomba als quarters generals de CCOO i UGT, ja que les centrals assumien, per les negociacions preliminars que havien mantingut fins aleshores, que la derogació ara del factor de sostenibilitat era una carpeta ja tancada. A l’últim esborrany traslladat als agents socials no apareix cap menció que hi faci referència, a diferència d’anteriors textos, que sí que explicitaven la seva derogació i la seva substitució per un «nou mecanisme d’equitat intergeneracional» que començaria a operar des del 2027. 

Peça clau

«És un bon acord, però si no es deroga ara el factor de sostenibilitat no podem firmar-lo», insisteixen fonts sindicals consultades. «Les posicions estan bastant clares, si desbloquegen la derogació hauria de poder ultimar-se en pocs dies», afegeix una altra font. El pacte inclou la revaloració de totes les pensions segons l’IPC, incloses les mínimes, una cosa per la qual han pressionat en quarters com el de la UGT. 

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

Amb la CEOE, el ministre Escrivá també ha tingut punts de dissens, com en el cas de la penalització de les prejubilacions dels treballadors amb salaris més alts. Finalment, en l’últim esborrany es va traslladar la seva entrada en vigor fins al 2024, així com la incorporació del compromís d’apujar les bases màximes de cara al segon bloc de negociacions per absorbir part d’aquesta pujada i així atraure els empresaris a l’entesa. 

En matèries com les limitacions a la jubilació forçosa encara s’estan pentinant serrells, però el principal escull per a l’acord està en la derogació ara o més endavant del factor de sostenibilitat. Les agendes dels màxims dirigents dels agents socials s’han buidat en més d’una ocasió durant les últimes setmanes, davant la previsió d’un acord «imminent». De moment, continua encallat.