Reforma laboral

Treball vol endurir l’acomiadament dels empleats temporals

  • La reforma dels tipus de contracte que prepara el ministeri que lidera Yolanda Dìaz limita les relacions eventuals a un any, màxim dos si és per cobrir una baixa

Treball vol endurir l’acomiadament dels empleats temporals

EFE / JUAN CARLOS HIDALGO

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les empreses amb treballadors temporals tindran condicions més restrictives per acomiadar-los i el cost dels esmentats cessaments s’incrementarà. Així ho ha plantejat el Ministeri de Treball a patronal i sindicats dins de la reforma de les modalitats de contractació, tal com figura a l’esborrany al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. Les línies mestres de la reforma, tal com ja ha avançat la vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, reduiria a tres les modalitats de contracte: el de formació, el temporal per cobrir pics d’activitat o organitzatius i el de substitució, per cobrir baixes. I la durada màxima d’una relació eventual serà d’un any, dos com a màxim en el de substitució.

El pla de Treball és que abans del 31 de desembre d’aquest any la simplificació dels tipus de contractes que actualment hi ha en la legislació espanyola estigui publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). La Unió Europea ha reprès Espanya en múltiples ocasions pels seus elevats índexs de temporalitat (actualment el 23,8% dels assalariats té un contracte eventual) i aquest Executiu vol posar-li límit. Per a això la negociació ja està en marxa amb els agents socials, alguns amb més predisposició per negociar modificacions en aquesta línia, com els sindicats, i altres de reticents, com la CEOE; segons coincideixen fonts coneixedores de les converses.

El primer document posat a sobre de la taula contempla una limitació de les condicions en les quals les empreses poden acomiadar els treballadors eventuals. Concretament aquells en situació de frau, ja sigui perquè el seu contracte temporal dura més del permès per llei o perquè aquest no s’ha formalitzat degudament. En l’esmentat cas, la reforma que planteja l’equip de Díaz és considerar nul l’acomiadament dels esmentats empleats, a fi d’evitar que les empreses prescindeixin dels temporals abans d’haver de fer-los fixos. 

Això pot tenir l’efecte col·lateral que les companyies no optin per l’acomiadament objectiu, davant el risc de ser declarat nul als jutjats, sinó que optin per l’improcedent. És a dir, sense adduir cap causa. El que implicaria elevar el cost indemnitzatori, de 20 a 33 dies per any treballat. Una suma que, en cas d’eventuals amb poca antiguitat, tampoc suposa una gran diferència per a la companyia.

Segons aquest mateix esborrany, la contractació temporal queda limitada a un any, en casos de pics imprevistos de producció. El document remès a les parts explicita que l’estacionalitat, com seria el cas de la campanya d’estiu per a l’hostaleria, no computa com en aquest supòsit i per als esmentats sectors s’hagués de promoure la figura del fix discontinu. L’esmentada temporalitat podrà allargar-se, com a màxim, dos anys, si és per cobrir una baixa, en cas de malaltia, excedència o baixa per maternitat; entre d’altres.

Prioritat dels temporals per cobrir vacants

Notícies relacionades

La voluntat de Treball, així recollida en el component 23 del Pla de Recuperació i Resiliència remès a Brussel·les, és incentivar el desplaçament de part de l’actual temporalitat, molta en frau, a fórmules indefinides. És per això que una de les clàusules del document sobre el qual han negociat aquest dimecres els sindicats i la patronal en la setmanal taula de diàleg social explicita que «les persones treballadores de l’empresa amb contractes de durada determinada o temporals tindran un dret preferent a ocupar els llocs de treball vacants i permanents que existeixin a l’empresa». 

Per lubrificar aquesta transició, els negociadors de Treball proposen als agents socials que acordin mitjançant la negociació col·lectiva uns objectius de conversió segons el sector, per a així progressivament anar reduint els actuals índexs de temporalitat. Les parts, segons l’esquema plantejat en aquest esborrany preliminar, tindrien a disposició la informació ajustada, ja que seria obligatori per a les companyies informar els sindicats de quants treballadors temporals té cada empresa i en quins llocs; així com les vacants que vagin quedant lliures o es vagin creant.