Les grans fortunes dels EUA amb prou feines paguen impostos

Aquestes revelacions es deriven d’una investigació de ‘ProPublica’, que ha analitzat la factura tributària de les fortunes més grans dels EUA després d’obtenir les seves declaracions a la Hisenda Pública, milers de documents que es remunten fins a 15 anys enrere. No només inclouen els seus ingressos, sinó també les seves inversions, actius borsaris o el desenllaç de les seves auditories. I tot i que totes les declaracions són confidencials, el portal d’informació ha decidit publicar les seves conclusions «perquè el públic entengui les realitats del sistema fiscal del país». Ho ha fet recorrent a un mètode nou: comparant quant van créixer les seves fortunes durant el període analitzat amb els milions de dòlars que van pagar d’impostos.

El resultat per entendre algun dels perquès de l’augment desbocat de la desigualtat o les dimensions estratosfèriques a les quals ha arribat el patrimoni de les elits econòmiques. Entre el 2014 i el 2018, la riquesa de les 25 fortunes més grans dels EUA va augmentar en 401.000 milions de dòlars, segons la revista ‘Forbes’, un període en què van pagar col·lectivament 13.600 milions en impostos. Per més elevada que sembli aquesta xifra, només representa un impost real del 3,4%. 

Warren Buffet, qui menys impostos va pagar

De tots ells, qui més impostos va eludir és Warren Buffet, l’amo del fons d’inversió Berkshire Hathaway, conegut precisament per les seves declaracions públiques instant a augmentar els impostos als rics. Durant el període esmentat, només va contribuir al fisc el 0,10% de la seva fortuna, que va augmentar en 24.000 milions de dòlars durant aquells quatre anys. En la llista el segueixen Jeff Bezos, l’amo d’Amazon i home més ric del món, amb un percentatge efectiu del 0,98%; l’exalcalde de Nova York, Michael Bloomberg, que va pagar un 1,3%; i el fundador de Tesla, Elon Musk, amb el 3,27%, segons l’anàlisi de ‘ProPublica’. 

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

¿Com ho van fer? Els mètodes difereixen, però tenen alguns trets en comú. Per començar, gairebé tots s’han posat salaris pírrics o més aviat modestos, com els 80.000 dòlars anuals que cobra Bezos d’Amazon o el dòlar anual de Mark Zuckerberg a Facebook, fet que serveix per reduir al mínim l’IRPF. Un altre estratagema consisteix a agafar molts diners prestats, que computa com a passiu, i a no vendre massa accions ni recollir dividends per no haver de pagar guanys de capital. A això s’hi ha de sumar l’àmplia gamma de crèdits i deduccions (incloses les donacions caritatives) que contempla el codi fiscal. 

El més fàcil en qualsevol cas és declarar pèrdues. És el que va fer Bezos el 2007, quan va ser capaç de compensar els 46 milions de dòlars que va declarar en ingressos amb pèrdues derivades de diverses inversions, que va complementar amb deduccions per no pagar cap dòlar, segons ‘ProPublica’. Aquell mateix any el seu patrimoni va augmentar en 3.800 milions de dòlars. Després de fer-se públiques aquestes revelacions, alguns han dit que aquesta anàlisi no acaba d’explicar tota la veritat perquè no inclou el pagat en impost de societats.