Observatori alimentari

Els oliverers denuncien la venda a pèrdua de bona part de la producció

Un estudi presentat aquest dimarts denuncia que la producció suporta el 70% dels costos però només rep el 59% del preu de venda

Els agricultors culpen la distribució de fixar preus que no s’ajusten a les necessitats de les explotacions

zentauroepp37656739 barcelona  13 03 2017 el precio del aceite se dispara  en la170812122403

zentauroepp37656739 barcelona 13 03 2017 el precio del aceite se dispara en la170812122403 / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

Els oliverers espanyols venen bona part de la producció a pèrdua o a preus per sota dels costos de producció. És una de la conclusions de l’estudi realitzat per l’Observatori de la Cadena Alimentària, organisme auspiciat pel Ministeri d’Agricultura. Les dades de les últimes dues campanyes són concloents. L’estudi demostra que la cadena de valor de l’oli pateix de greus desequilibris i que la baula inicial, la producció de les olives, genera entorn del 70% del valor total de la cadena i, no obstant, només rep el 59% del preu total, cosa que suposa treballar a pèrdues. L’anàlisi de les campanyes del 2018 i del 2109 en conjunt mostra, segons el sindicat UPA, que «és necessari establir un mecanisme que permeti l’actualització contínua dels preus campanya rere campanya». El responsable d’Olivar d’UPA i secretari general d’UPA Andalusia, Cristóbal Cano, ha assenyalat que l’informe prova que «és possible» comercialitzar oli d’oliva verge extra per sobre dels costos de producció en l’oliverar tradicional. L’estudi és una demostració que totes les baules de la cadena poden «avançar junts». Fins aquest estudi s’apuntava que el gran problema del sector és que els costos de producció són molt variables en funció del tipus d’explotació, i que aquest factor desemboca a la crisi de les explotacions poc mecanitzades o en terrenys de difícil explotació. A la pràctica, els agricultors consideren que és possible trobar un preu que cobreixi els costos de qualsevol explotació.

L’estudi arriba en uns moments en què s’ha destapat la crisi de qualitat que es viu en els punts de venda. Les autoritats de Consum han detectat mitjançant anàlisi que el 40% de l’oli d’oliva verge extra que es ven a Espanya no és ni verge ni extra. Bona part del problema rau en la dificultat de mantenir preus estables i la falta de prou controls de qualitat a tota la cadena de subministrament.

Notícies relacionades

L’informe, elaborat pel catedràtic Manuel Parras Rosas, de la Universitat de Jaén, demostra que, a la campanya 2018-19, les liquidacions van ser de 2,07 a 3,34 –una diferència de més del 61%–. A la següent campanya les liquidacions van ser d’1,63 a 3,08 euros/kg, una diferència de gairebé el 90%. Per a UPA aquestes dades demostren que és possible vendre oli d’oliva verge extra per sobre del cost de producció en la part del sector productor que engloba l’oliverar tradicional. «L’assignatura pendent és millorar enormement la gestió de la comercialització», asseguren.

El treball dona per provat que l’oliverar tradicional, ja sigui mecanitzable o no, de secà o regadiu, ha patit les dues últimes campanyes pèrdues molt destacades. Si s’incorpora a l’anàlisi l’efecte de l’oliverar intensiu i superintensiu, s’oculta la veritable situació que està travessant l’oliverar tradicional, donant una falsa aparença de ser un cultiu rendible en alguna de les campanyes analitzades. Per a UPA, «queda clar en vista d’aquest important estudi que els beneficis es concentren en la fase d’envasament i comercialització i les pèrdues en el camp».