Aena obre la porta a ampliar la inversió per ocupar l’espai de La Ricarda

La partida pressupostària per a la compra de terrenys que haurien de compensar l’ocupació de l’espai protegit de La Ricarda se situa actualment entorn dels 68 milions d’euros, però la negociació pot arribar a disparar aquesta dotació considerablement en el marc d’una negociació que apunti a un acord per a la construcció de la tercera pista. «Aena no discutirà si el projecte s’ha de revisar per dotar una inversió major en compensacions mediambientals», asseguren en fonts coneixedores de la negociació. En el projecte actual, la compra de terrenys suposa el 4% del total de la inversió prevista i aquest percentatge podria augmentar. La suma destinada a la compra de terrenys és un dels factors més obert a la negociació. Els propietaris de terrenys limítrofs a zones agrícoles no urbanitzades podran vendre els seus terrenys molt per sobre del preu de mercat. I la compensació mediambiental oferta de partida és d’una proporció 1/10. Els terrenys afectats ocupen una superfície d’unes 27 hectàrees i Aena està disposada a «naturalitzar» almenys 270 hectàrees. O potenciar zones per a cultius o regenerar aqüífers. Qualsevol alternativa serà sobre la taula.

Dilluns vinent s’obrirà la taula de negociació apadrinada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i començarà l’encreuament de propostes per aconseguir que l’aeroport de Barcelona es converteixi a finals de la dècada en un ‘hub’ de connexió de vols internacionals. Malgrat l’oposició d’alguns municipis de la zona, els dubtes de l’Ajuntament de Barcelona i la indefinició del Govern, els responsables d’Aena encara aspiren a aconseguir un acord que permeti que el 30 de setembre el Consell de Ministres doni via lliure al projecte. Fins al moment, el gran obstacle és l’ocupació dels terrenys de La Ricarda, un aiguamoll protegit per la normativa europea per trobar-se a la Xarxa Natura 2000. I el temps corre. Si no s’aconsegueix el consens institucional abans de finals de juliol, el projecte haurà de ser replantejat i els actuals municipis limítrofs i els seus habitants tendiran a patir més directament l’enlairament i aterratge d’avions a les pistes actuals, que es veuran saturades a partir del 2024. La tramitació completa del projecte tardarà entre tres i quatre anys. Si no s’arriba a un acord abans de finals de juliol, l’oportunitat d’ampliar l’aeroport es posposarà una desena d’anys o es descartarà de forma definitiva.

En els passadissos de les oficines d’Aena es manté una calma tensa després de setmanes de voràgine. Fins fa un parell de setmanes les contínues reunions amb municipis i ecologistes no havien trobat ni recolzament ni ressò públic. La tercera pista era un futurible sense data. Després d’una cinquantena llarga de reunions i el salt a l’opinió pública del que suposa l’ampliació de l’aeroport, la consigna interna a Aena és que ha arribat l’hora de la veritat i que l’oportunitat no es pot deixar escapar. La proposta d’ampliació de l’aeroport de Barcelona se sustenta en l’«interès públic» per conquistar el vistiplau administratiu de Brussel·les. Un interès públic amb vessant econòmic, de creació de llocs de treball i també social. El precedent del port de Rotterdam a Holanda s’ha convertit en referent, ja que va aconseguir fer-se realitat després del consens institucional i compensacions mediambientals prefixades abundants.

Notícies relacionades

Aena apressa la Generalitat a decidir sobre l’aeroport de Barcelona

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

El debat mediambiental és el que centra actualment la polèmica. Mentre els ecologistes consideren que l’entorn mediambiental de La Ricarda s’ha degradat amb la proximitat de l’aeroport, en fonts d’Aena defensen que existeixen raons exògenes per a això i que la inversió mediambiental es manté i que les futures poden incrementar-se amb escreix. Tot i que la directiva comunitària estableix que les compensacions mediambientals s’han de fixar a la zona afectada i en la seva proximitat, no seria descartable que a la taula de negociació es plantegessin mesures de defensa del medi ambient més àmplies, com la creació d’un corredor mediambiental per a aus a la costa catalana, des de Creus al delta de l’Ebre; permutes de terrenys més distants o qualsevol altra possibilitat que posi sobre la taula el govern autonòmic més defensor del medi ambient de la història.

Aena preveu que l’aeroport de Barcelona-el Prat recuperi el trànsit del 2019 entre el 2024 i el 2026, per la qual cosa «la nova capacitat serà necessària el 2030», moment en què es preveu que arribi a la seva màxima capacitat amb la configuració actual.