La pandèmia provoca el primer repunt mundial del treball infantil en dues dècades

La crisi econòmica desencadenada per la pandèmia està provocant que milions de nens a tot el món es vegin obligats a deixar l’escola i posar-se a treballar. L’Organització Internacional del Treball (OIT) i l’Unicef han publicat aquest dijous un informe en el qual alerten del primer repunt del treball infantil en les últimes dues dècades. Segons els seus números, 8,9 milions de menors d’edat a tot el món es veuran obligats a renunciar al llarg d’aquest any a la seva infantesa i posar-se a treballar per contribuir als ingressos familiars. I s’afegiran als 160 milions de nens que ja eren una formiga en l’economia mundial.

Una estampa pròpia de la postguerra espanyola és el dia a dia del 10% dels nens a tot el món que, arrossegats per la pobresa, han de renunciar al pupitre per una feina remunerada. La meitat d’aquests exerceixen treballs perillosos que posen en risc directament la seva integritat física i/o la seva estabilitat mental. «Els progressos mundials en la lluita contra el treball infantil s’han estancat per primera vegada des que vam començar a produir estimacions mundials, fa dos decennis», alerten l’OIT i l’Unicef al seu informe.

«Si no s’adopten mesures urgents de mitigació, la crisi de la Covid-19 probablement doni lloc que molts més milions de nens es trobin en situació de treball infantil», insisteixen des d’aquestes organitzacions internacionals. Particularment preocupant és la situació dels estats de l’Àfrica subsahariana, on l’increment del treball infantil no és cosa del virus i des del 2012, quan a Espanya encara es patia la crisi financera, aquesta xacra va a l’alça. «En l’actualitat, hi ha més nens en situació de treball infantil a l’Àfrica subsahariana que a la resta del món», alerta l’informe publicat aquest dijous.

Pobresa local, responsabilitat mundial

El treball infantil es concentra eminentment en zones rurals, fins al punt que tres de cada quatre menors empleats viuen en una àrea no urbana. Això ve provocat perquè la majoria dels nens treballadors es dediquen a l’agricultura, especialment aquells amb una edat compresa entre els 5 i els 11 anys. La pobresa de les famílies és l’ocupadora principal d’aquests infants, ja que són els mateixos progenitors els que els treuen de l’escola perquè necessiten mans extra per arribar a final de mes. 

No obstant, l’OIT i l’Unicef també assenyalen les grans multinacionals i invoquen la seva responsabilitat a l’hora de garantir uns mínims drets humans a tota la seva cadena de producció. «Són particularment pertinents les microempreses i empreses petites que despleguen la seva activitat en els nivells inferiors de les cadenes de subministrament, en les quals els riscos de treball infantil i de violació d’altres drets humans sovint són més pronunciats», asseveren les organitzacions.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’informe també adverteix als estats que encara està a la seva mà revertir aquest repunt incipient del treball infantil. Per a això els insten a prolongar, com a mínim mentre duri l’emergència sanitària, les mesures de protecció social destinades a les llars per mitigar la pobresa. Especialment en entorns rurals i atenent les particularitats d’aquests. Una altra recomanació, de tall més estructural és fer obligatori i de compliment efectiu el registre de cada naixement, per a així permetre a l’administració de torn assegurar-se que aquest infant se li respecten els seus drets i pot accedir a una educació. 

I, particularment als estats de les economies industrialitzades i a les rganitzacions econòmiques internacionals, l’OIT i l’Unicef insten a impulsar «l’alleujament del deute», que «hauria d’estendre’s i el deute hauria de reestructurar-se als països que ja estan molt endeutats, perquè la despesa social no es vegi desplaçada pels creixents pagaments del servei del deute».