I això, ¿on ho guardo?

«La gent que viu en edificis sense trasters sempre ha envejat els que a les seves cases de nova promoció l’inclouen un traster en el preu. Ara, els residents comencen a veure centres de trasters pròxims a casa seva i no dubten a informar-se i contractar aquests espais», afirma Jacobo Ortega, soci director de Rigma i soci fundador de Xtrabox. Les dades li donen la raó, ja que segons l’Associació Espanyola de Self Storage (AESS) el sector creix a un ritme superior al 15% cada any. 

No obstant, malgrat tenir un creixement de doble dígit, el ‘self storage’ (com es coneix de forma internacional) no és un sector emergent a Espanya. O almenys així ho asseguren des d’AESS a l’explicar que és «un sector consolidat, amb un creixement constant des de fa anys i expectatives de creixement futur». Tant és així que Espanya és el tercer país d’Europa en nombre de centres, per darrere del Regne Unit i França. 

Segons l’últim Informe d’AESS, a Espanya hi ha més de 470 centres identificats gestionats per 250 empreses diferents i ubicats en més 150 ciutats. Malgrat aquesta voluminosa xifra, només unes quantes empreses operen a nivell nacional. De fet, el 74% dels operadors només disposa d’un centre, mentre que les que compten amb quatre centres o més representen el 7,7%. Entre aquestes últimes destaca en popularitat Bluespace, que compta amb 49 centres entre Barcelona, Madrid, València i Bilbao. Els plans de futur a cinc anys d’aquesta companyia consisteixen a augmentar aquesta xifra fins a arribar a la centena d’espais. També compta amb gran rellevància Homebox, que té 9.700 trasters a Espanya amb una ocupació del 85%. D’altra banda, Necesito un Trastero és l’empresa de ‘self storage’ amb més delegacions a Espanya, mentre que Box2box disposa de més de 2.000 clients.

Però, ¿quant costa guardar les pertinences en un d’aquests trasters? Des de l’AESS expliquen que els preus varien bastant segons la ubicació (ciutat, barri), mida del traster, el nivell d’instal·lacions, serveis oferts, etc. No obstant, després de destacar la pujada de preu experimentada en els últims anys, Ortega xifra en una mitjana de 25-30 euros el metre quadrat (m2) net per llogar de traster a Espanya. També, Ortega confirma que «existeixen diferències de fins un 50% en els preus de les zones cèntriques i la perifèria». 

Des de Homebox reconeixen que al centre de les ciutats els seus preus es mouen entorn dels 35 €/m2, mentre que en les àrees metropolitanes baixa a 22 €/m2. En la mateixa línia es troba Necesito un Trastero, que planteja una forquilla de 15 a 40 €/m2 depenent de la zona on s’ubiqui el traster. Una mica per sobre de la mitjana està Bluespace, amb espais a partir dels 35 €/m2. En aquest sentit, el punt discordant el planteja Box2box: pel seu model de negoci, aquesta empresa no compta amb espais al centre de les ciutats, cosa que li permet baixar el preu fins als 20 €/m2 de mitjana. El valor afegit d’aquesta empresa rau en la recollida a domicili de les coses. «Els nostres clients no s’han de desplaçar en cap moment a les nostres instal·lacions, nosaltres recollim, emmagatzemem i ho tornem tot al domicili que desitgin. Les nostres instal·lacions són cap als afores, cosa que fa que puguem oferir preus més competitius», diuen des de Box2box.

Respecte a la mida, com a norma general el volum més petit que ofereix cada companyia és d’un metre quadrat. La mida màxima oferta varia. Bluespace compta amb el traster més gran dels analitzats (200 m²). A la part oposada de la taula hi ha Box2box, amb una mida màxima oferta de 35m².

Consumisme vs precarietat 

Quant al motiu pel qual els trasters estan vivint aquesta època daurada, els experts plantegen diverses possibilitats. D’una banda, apunten a l’augment del preu de la vivenda al centre de la ciutats com el principal desencadenant, cosa que provoca que els ciutadans moltes vegades es vegin forçats a viure en cases més petites que les que necessiten en realitat i, en conseqüència, hagin de llogar trasters per compensar aquesta falta de metres quadrats. «En vista de la menor capacitat adquisitiva per part de la demanda, sobretot en els joves, al final comprar-se una vivenda més petita i després utilitzar un traster és una opció recurrent», diu Ferran Font, portaveu a Pisos.com. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Al seu torn, Ortega apunta al «consumisme desmesurat» com a factor amb molt més pes. «El client tipus és d’un nivell adquisitiu mitjà-alt, amb aficions esportives i amb poques càrregues familiars que es pot permetre llogar un espai a què dedica uns 100 euros al mes. Un client a qui li agrada comprar, o bé no li agrada desfer-se del que no utilitza», afirma. 

Finalment, Font assenyala una altra possible explicació a l’assegurar que la pandèmia i el teletreball han provocat que les persones demandin més espai per delimitar a les seves vivendes la seva vida personal de la professional.