El preu de la llum suma un nou rècord a Espanya i es converteix en la més cara d’Europa

El preu de la llum està completament descontrolat. Per segon dia consecutiu, després d’arribar aquest dimarts als 90,95 euros el megawatt-hora, el preu al mercat a l’engròs (conegut com a ‘pool’) torna a registrar un rècord al situar-se en 94,63 euros, vorejant els 94,99 euros del 8 de gener amb ‘Filomena’ i el quart preu més alt de la seva història, segons les dades de l’Operador del Mercat Ibèric (OMIE). És, a més, el preu més car dels principals països europeus, just per davant del Regne Unit, amb un preu de 94,48 euros. El segueixen Itàlia, a 90,60 euros; Bèlgica, a 87,84 euros, els Països Baixos, a 87,62 euros, França, a 86,85 euros, Alemanya, a 85 euros, i el Països Nòrdics, a 44,45 euros.

Aquest preu només afecta els consumidors que siguin al mercat regulat, subjectes a un Preu Voluntari del Petit Consumidor (PVPC), tradicionalment més barat que el mercat lliure, segons la Comissió Nacional dels Mercat i la Competència (CNMC). El preu de l’energia suposa al voltant del 30% del total de la factura, la resta són costos regulats (50%) i impostos (20%).

No té res a veure aquesta pujada de la llum amb l’arribada de les noves tarifes, que es van posar en marxa l’1 de juny, tot i que amb aquesta nova estructura un preu ‘pool’ tan elevat dispara encara més la llum en les hores més cares del dia (‘punta’), que corresponen al període de 10.00 a 14.00 i de 18.00 a 22.00 de dilluns a divendres no festius. El motiu d’aquestes xifres desorbitades a Espanya és el mateix que el dels últimes setmanes i mesos, un elevadíssim preu del gas natural als mercats internacionals i també dels drets d’emissió de CO2, a què ara s’ha de sumar una alta demanda d’electricitat impulsada per les altes temperatures.

Tant el gas com els drets d’emissió de CO2 afecten directament els cicles combinats que cremen gas natural, però també l’aigua, les dues tecnologies que solen marcar el preu en aquesta època, segons l’expert en energia Francisco Valverde. Ja que la reserva de les centrals hidroelèctriques és a la baixa i, per tant, el cost d’oportunitat de l’aigua es dispara al mateix nivell que els cicles combinats. Una situació que no té aparences de millora en els pròxims mesos, tret de situacions excepcionals, perquè el preu del CO2 només té un recorregut ascendent, al tenir per objectiu precisament el seu encariment per foragitar les tecnologies contaminants.

«L’única que podria tirar a la baixa els preus és l’eòlica i no és època», afirma Valverde. Així que l’única ‘esperança’ seria que el gas als mercats internacionals s’abarateixi, però fa mesos que està disparat. Per això, el Govern vol reduir els dividends que reben les companyies elèctriques per les centrals nuclears i hidroelèctriques per l’alça dels drets d’emissió de CO2 en al voltant de 1.000 milions d’euros (cosa que reduiria un 4,8% la factura de la llum en els consumidors domèstics, segons l’Executiu), així com traslladar part dels costos de la factura a les empreses energètiques (això suposaria una reducció del 12% del rebut al final de la seva implantació progressiva,que durarà cinc anys).

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Però les dues mesures comporten un tràmit parlamentari que serà lent i no es preveu que es puguin posar en marxa abans dels últims mesos de l’any. Per tant, l’altra opció per reduir el rebut és fer-ho via impositiva, és a dir, a través d’un dels dos impostos que graven el rebut de la llum –l’IVA del 21% o l’Impost Especial a l’Electricitat del 5,11%. O fer-ho mitjançant una suspensió o eliminació de l’impost a la generació elèctrica que grava la producció d’energia amb una taxa del 7% que les elèctriques repercuteixen en econsumidors, una mesura que ja va activar la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, entre altres dirigides als consumidors més vulnerables, quan l’estiu de 2018 els preus van ‘ascendir’ als 71,27 euros de mitjana al mes de setembre, amb un preu rècord diari aquell any de 75,93 euros el dia 19 de setembre. Unes xifres bastant més baixes que les actuals.

En aquest sentit, organitzacions de consumidors i sindicats com UGT han sortit al pas de la pujada de la llum demanant a l’Executiu «reduir de manera urgent el preu de l’energia elèctrica a les famílies i la indústria i establir una vegada per sempre un sistema de fixació de preus per posar límit a la insostenible pujada de la llum i d’altres béns essencials». A més, reclama que acabi amb la pobresa energètica i aprovi amb caràcter permanent la prohibició dels talls de subministraments de llum, aigua i gas en l’àmbit domèstic, adoptades durant la pandèmia.