Quatre de cada 10 treballadores de la llar a Espanya en cobren menys del salari mínim

A Espanya quatre de cada 10 treballadores de la llar cobren per sota del salari mínim. Una pobresa d’ingressos que s’expliquen, entre d’altres, per les elevades taxes de treball informal entre el col·lectiu i que col·loca les persones dedicades a aquest ofici com de les més precàries del mercat laboral espanyol. Fins al punt que una treballadora de la llar cobra la meitat del salari mitjà espanyol. Així ho constata un informe publicat aquest dimarts per l’Organització Internacional del Treball (OIT), que assenyala aquest col·lectiu com un de les més damnificats per la present crisi econòmica del coronavirus i Espanya com un dels països amb més desigualtat de rendes envers aquestes treballadores.

A Espanya hi ha, segons les estimacions de l’OIT partint de dades del 2017, un total de 615.479 persones dedicades al treball de la llar i de les cures. Una xifra que, malgrat el desfasament, constata un percentatge elevat d’ocupació ‘en negre’. Ja que, segons les últimes dades de la Seguretat Social de maig, actualment hi ha 385.776 empleades de la llar donades d’alta. És a dir, amb matisos, prop del 40% del col·lectiu opera sense contracte, sense drets reconeguts i sense cap tipus de cobertura formal. Cosa que deixa el terreny abonat per a situacions com la que denuncia l’informe de l’OIT: el 39,2% de les treballadores de la llar a Espanya guanya menys de 950 euros al mes; on actualment està fixat el salari mínim interprofessional (SMI).

La situació de les treballadores de la llar a Espanya no és la pitjor d’Europa, però sí de les pitjors entre els països de la Unió Europea analitzats per l’OIT. No arriba a l’extrem de Turquia, on el 78,6% de les treballadores de la llar cobra el salari mínim i és per sota del cas italià, en aquest sentit la vergonya del Vell Continent: el 59,4% cobra per sota del seu SMI. Espanya és més a prop de França o de Portugal (36,4%, tots dos) en aquest sentit. Tot i que amb un salari mínim clarament per sota dels veïns gals.

Els salaris són tan pobres entre el col·lectiu de treballadores de la llar que el més habitual és que guanyin la meitat del que guanya un treballador mitjà de qualsevol altre gremi. L’OIT, en aquest sentit, assenyala que els alts índexs d’informalitat dificulten un compliment efectiu del salari mínim. I que, si aquest es respectés, la bretxa entre aquestes treballadores i la resta es reduiria considerablement. Ja que si actualment una treballadora de la llar cobra el 52,6% menys del que cobra un treballador mitjà, posant l'SMI com a base aquesta bretxa es reduiria al 32,5%.  

Acomiadades després d’arribar el virus

Fins al 20% de les treballadores de la llar a Europa van perdre la feina quan va esclatar la pandèmia. I és que aquest ha sigut un dels col·lectius més damnificats pels efectes econòmics de la Covid-19, tant a Espanya com a la resta del món; segons un informe publicat aquest dimarts per l’Organització Internacional del Treball. Si bé a Europa la pandèmia s’ha traduït en un nombre no menor de casos en una pèrdua del treball (i els ingressos), en altres llocs del planeta el cop ha sigut molt més contundent: a Amèrica Llatina una de cada dues empleades de la llar van perdre la feina.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

L’informe de l’OIT fa un balanç de situació una dècada després de la creació del conveni 189, aquell referent al compromís dels Estats signants a garantir unes condicions laborals dignes per al col·lectiu de treballadores de la llar. Espanya encara no ha ratificat aquesta mesura malgrat ser una promesa electoral dels dos partits del Govern de coalició. El que es tradueix, entre d’altres, que les treballadores d’aquest col·lectiu, malgrat que estiguin donades d’alta a la Seguretat Social i cotitzin, no tenen dret a prestacions d’atur, entre d’altres.

«Els treballadors domèstics es troben entre els més afectats per les conseqüències de l’actual pandèmia de Covid-19», diu l’OIT al seu informe. No obstant, fins i tot en això no tots els individus són iguals. Les persones que estaven treballant en situació irregular fora del seu país quan va esclatar la pandèmia s’han vist encara més afectats, especialment per la seva dificultat per accedir a les ajudes públiques disposades pels estats durant la Covid. «Els treballadors domèstics migrants interns s’enfronten a situacions especialment extremes», afirmen des de l’organització internacional.