Sostenibilitat: Una carta per aconseguir inversions més rendibles

Obrir el focus més enllà de la rendibilitat i apostar per projectes i companyies que contribueixin a assegurar les necessitats actuals sense comprometre les futures. Aquesta és la principal diferència que distingeix les inversions sostenibles de les tradicionals. No obstant, això no significa que les persones que confeccionen la seva cartera d’inversions –o part d’aquesta– partint de factors de responsabilitat mediambiental i social renunciïn a guanyar diners, sinó més aviat el contrari. «El flux de capital que es dirigirà en els pròxims anys cap a iniciatives sostenibles és enorme, i això es traduirà en retorns importants per als inversors», va assenyalar Pilar Garicano, directora executiva de vendes a Robeco España, durant el webinar Sostenibilitat: L’oportunitat d’invertir de manera responsable organitzat pel BBVA i EL PERIÓDICO i moderat per la periodista Silvia Tomás.

Les inversions sostenibles poden catalogar-se així si, a més de preveure’s rendibles, compleixen tres criteris: mediambientals, socials i de bon govern corporatiu (ASG). El primer fa referència a la implicació d’una empresa en accions ecològiques que, per exemple, afavoreixin el reciclatge o l’economia circular; el segon analitza si la companyia contribueix a resoldre problemes com la pobresa i la desigualtat de gènere; mentre que el tercer el compleixen les organitzacions que disposen d’un consell d’administració divers i independent, especialment si apliquen polítiques corporatives de transparència, anticorrupció o contra el blanqueig de capitals, entre d’altres.

«Fa uns anys tan sols els inversors institucionals mostraven una mica d’interès per productes que contemplessin aquests principis, però ara és una tendència molt estesa que també ha arribat als particulars i minoristes», va assenyalar Sergio Carrera, director de banca privada de BBVA a Catalunya per il·lustrar la gana generalitzada del mercat per aquest tipus d’inversions. «No estem davant cap moda passatgera –va prosseguir Carrera–, sinó que el sector continuarà creixent durant les pròximes dècades». 

Juan Roure, fundador de la xarxa d’inversors privats i family offices de l’IESE i assessor de diverses family offices, es va expressar en el mateix sentit: «Sense cap dubte les inversions sostenibles han arribat per quedar-se. L’auge no es deu al fet que de sobte els inversors estiguin molt més conscienciats amb els problemes mediambientals i socials, sinó, sobretot, perquè hi ha oportunitats reals de negoci». Roure també va destacar que, des del punt de vista de l’empresari, «els criteris ASG fan les empreses més competitives a mitjà termini: faciliten que les entitats financeres els deixin diners en millors condicions, els obre les portes de potencials inversors i els permet atraure un determinat perfil de clients que realment valora molt les organitzacions responsables, entre altres avantatges». 

Inversions transversals

Inversions transversalsÉs habitual que les inversions sostenibles s’associïn immediatament amb firmes i projectes vinculats a les energies renovables. No obstant, el concepte és molt més transversal. Reciclatge i gestió de residus, innovacions en alimentació com la carn cultivada, construcció eficient, materials intel·ligents, electromobilitat i mobilitat neta, iniciatives sanitàries vinculades a la longevitat més gran de la població... Són només alguns dels exemples que els experts van posar a sobre de la taula durant la trobada. «Hi ha multitud de camps de molt potencial, però si n’hagués de destacar un seria el de la descarbonització. Empreses i governs a tot el món han subscrit acords internacionals per comprometre’s amb la lluita contra l’emergència climàtica, per la qual cosa aquest tipus de projectes rebran molts fons a curt i mitjà termini», va indicar Pilar Garicano, de Robeco.

A més, les empreses més compromeses amb els criteris ASG tenen també millor perspectives de creixement que la resta, i així ho testifiquen diversos estudis citats durant l’esdeveniment. Un informe de Merril Lynch del 2019 afirmava que les firmes amb millors qualificacions en matèria de sostenibilitat tenien menys risc de fer fallida en els cinc anys següents –en comparació amb les d’estàndards més baixos– i la rendibilitat de les seves accions a tres anys vista era significativament més alta. 

D’altra banda, Pilar Garicano va assenyalar que, segons la informació que maneja la mateixa Robeco, en els períodes en què la renda variable té retorns més fluixos –com va ser el cas del 2018 i durant els primers trimestres del 2020–, les inversions sostenibles tenen rendibilitats superiors a les de la mitjana del mercat. 

Regulació en finances sostenibles

Com tot el que està relacionat amb el món financer, les inversions sostenibles també estan regulades. En aquest cas, la normativa que afecta específicament aquest tipus de productes financers està pensada per evitar el greenwashing o pràctiques que porten a terme algunes organitzacions per ser percebudes com a ecològiques o socialment responsables quan, en realitat, no ho són. 

«La regulació és bona perquè ordena. Disposar de procediments clars per avaluar les companyies mitjançant uns estàndards internacionals facilita que els grups d’interès puguin saber d’una manera comprensible si una companyia està sent sostenible i permet erradicar pràctiques de ‘postureig’», va assenyalar Sergio Carrera. En aquest sentit, el director de banca privada de BBVA va destacar que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Acord de París han sigut avenços molt significatius perquè han fixat un full de ruta per a empreses i administracions. 

«Més enllà de complir les lleis de cada país, cap empresa està obligada a ser sostenible. Per això és important estandarditzar els criteris ASG com a via per combatre el greenwashing», va defensar Pilar Garicano, de Robeco. Recentment s’han produït més avenços en aquest camp, i el març passat va entrar en vigor el Reglament sobre divulgació de finances sostenibles (SFDR) l’objectiu del qual és, precisament, que les gestores d’actius comuniquin de manera més clara el nivell de sostenibilitat dels fons d’inversió que comercialitzen a través de la informació disponible a les pàgines web, la informació precontractual –com els fullets– i els informes diaris anuals.  

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Juan Roure, de l’IESE, va coincidir que la legislació «aporta uns mínims imprescindibles», però va alertar dels perills de la «sobreregulació». «A Europa estem competint en moltes facetes en l’àmbit global i en alguns sectors, si la normativa és massa estricta, podem perdre competitivitat», va asseverar l’acadèmic.  

De cara al 2022 encara s’anirà un pas més enllà en matèria reguladora a través de la reforma de la Directiva de mercats d’instruments financers (MiFID II). La modificació d’aquesta normativa suposarà que les entitats hagin de preguntar als seus clients sobre les seves preferències en matèria de sostenibilitat i, en funció de les respostes, oferir-los productes afins als seus interessos.