Infraestructures per al desenvolupament: un nou enfocament de la cooperació

«Un pont no és només un pont». Aquesta frase, pronunciada per Amador Gómez, director d’Innovació a Acció contra la Fam, sintetitza el poder transformador de les infraestructures. Un pont és vehicle d’oportunitats, de comunicació, de creixement econòmic... Entorn d’aquest paper estratègic de les infraestructures i els serveis bàsics per avançar en el compliment de l’Agenda 2030 de l’ONU i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), s’ha debatut en la II Edició del Fòrum Innovació per al Desenvolupament, organitzat per Prensa Ibérica amb l’impuls d’Acciona.

Segons estudis recents, el desenvolupament d’infraestructures socials està relacionat amb l’assoliment d’almenys el 72% de les metes dels ODS. Des d’aquest punt de partida es va iniciar la taula rodona en què van participar José Gabriel Martín Fernández, director gerent d’Acciona.org; Amador Gómez, director d’Innovació a Acció contra la Fam; Miriam Ciscar, cap del departament de Cooperació Sectorial d’AECID, i José Ignacio González-Aller, director general de Fundació CODESPA, i que va donar lloc a un intens repàs per la situació actual de la cooperació espanyola per al desenvolupament, els reptes i desafiaments que planteja i la necessària col·laboració publicoprivada entre tots els agents implicats. «Per complir amb l’Agenda 2030, la innovació, la ciència i la tecnologia tenen consideració de caràcter transversal. Les necessitem per complir els objectius», afirmava Miriam Ciscar, i matisava: «Una innovació que es materialitza en el terreny social, en l’econòmic, en el ciutadà o en el públic; una innovació sempre amb propòsit».

Maneta de canvi

En aquestes metes comunes que estableixen els ODS, els serveis bàsics són un element habilitador clau, com va remarcar Martín Fernández: «A Fundació Acciona.org ens dediquem íntegrament a això. Com a fundació corporativa d’una empresa de desenvolupament d’infraestructures renovables, del cicle de l’aigua i obra civil, mirem de traslladar-lo a l’àmbit del desenvolupament, amb projectes socials». La disponibilitat d’aigua, l’accés a una energia assequible i neta, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació són objectius en si mateixos, però que tenen, a més, un impacte indirecte en altres ODS: perquè només comptant amb infraestructures adequades es podran aconseguir unes condicions de vida que permetin el final de la pobresa o la reducció de les desigualtats. «Hem de pensar en les infraestructures no pel que són, sinó pel que fan: perquè protegeixen, connecten, presten serveis essencials, aquest és el valor de les infraestructures», emfatitzava Amador Gómez.

El poder de les aliances

En aquesta II Edició del Fòrum Innovació per al Desenvolupament, es van posar sobre la taula dades com que una de cada tres persones al món no té accés a aigua potable i dues de cada cinc no disposen d’una instal·lació bàsica per rentar-se les mans. És, precisament, la universalització de l’accés a serveis bàsics i la creació de sistemes d’infraestructures sòlids el que contribuirà al desenvolupament sostenible. Totes aquestes carències són més apressants en zones rurals remotes. Per això és en aquestes regions on Codespa centra la seva acció des de fa 35 anys. «El desafiament de portar infraestructures a zones rurals és especialment difícil. Allà hi ha el repte: com fem entre els actors públics, els organismes de desenvolupament, les empreses i la societat civil, com som capaços de portar aquestes infraestructures que realment canviïn la vida de les persones», deia José Ignacio González-Aller. I amb aquest plantejament, incidia en un dels aspectes decisius que van aflorar en el debat. Es va parlar d’escolta activa, d’unir la intel·ligència col·lectiva, de cooperació sinèrgica... Perquè els projectes empresos siguin més eficaços i tinguin més impacte és necessari el que Amador Gómez va condensar en les 3C: coordinació, complementarietat i coherència. «L’èxit de l’agenda dependrà del nostre treball en aliances», concloïa Miriam Ciscar. 

Reptes de futur

L’aspecte de la sostenibilitat i la conservació dels projectes es va revelar com un dels desafiaments més grans. En aquest sentit, Amador Gómez assenyalava la importància que té, quan es parla d’una enginyeria creada per generar canvi social, implicar un altre actor necessari en aquest ecosistema d’acció: l’usuari. «Des que es dissenya la infraestructura cal pensar en la seva futura governança, en qui hi participarà localment per donar-li sostenibilitat i continuïtat».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En el capítol de reptes i dificultats se’n van esmentar molts d’altres: entendre la realitat i les necessitats de cada regió; abordar el creixent procés d’urbanització de les poblacions, amb entorns periurbans marginals amb grans carències quant a sanejament i aprovisionament de serveis bàsics com energia, comunicacions i mobilitat; el Green Deal; la fractura digital; invertir en infraestructures productives (cadenes de fred, sistemes de reg, etc.) que permetin als petits agricultors arribar als mercats, trencar la dependència del calendari estacional i, en definitiva, portar la prosperitat econòmica a les zones en desenvolupament. 

El debat plantejava de fons la qüestió més important: ¿Poden les polítiques de desenvolupament canviar el món? «La cooperació transforma vides», afirmava González-Aller, basant-se en el vist i viscut en els seus viatges pels 11 països on la fundació que dirigeix desenvolupa la seva tasca. Miriam Ciscar també es mostrava optimista: «Si hi ha una coherència de polítiques la resposta és que sí, que la cooperació pot canviar el món. Si no n’hi ha, m’agrada la frase que l’impossible només tarda una mica més: hi haurem de continuar treballant».