¿Parlen les màquines correctament la llengua de Cervantes?

Els espanyols passen de mitjana 11 hores davant de les pantalles dels dispositius electrònics. És a dir, segons explica un informe de Multiópticas es comparteix amb els ordinadors, mòbils, tauletes i assistents virtuals un 45% del total del temps del dia. Al marge d’aquestes dades, queda clar que les màquines s’han convertit en un pilar fonamental per a la majoria de ciutadans. El mínim és entendre-s’hi correctament. Aquí hi ha uns dels principals reptes de la intel·ligència artificial (IA), aconseguir que la tecnologia parli un perfecte castellà, la llengua de Cervantes.

Per aconseguir-ho, la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) lidera el projecte Llengua Espanyola i Intel·ligència Artificial (LEIA), que té per objectiu la defensa, projecció i bon ús de la llengua castellana en l’univers digital i, especialment, en l’àmbit de la IA i les tecnologies actuals. «Pretenem que la intel·ligència artificial parli castellà i sobretot que el parli bé», explica Santiago Muñoz Machado, director de la RAE, en un acte que ha comptat amb representants dels principals gegants tecnològics: Amazon, Microsoft, Google i Telefónica. A més, Machado ha assegurat que la seva institució pretén «donar certificats del bon ús de l’espanyol» per a les màquines en l’ús de la IA i «acreditar que els criteris lingüístics es compleixen».

En aquest sentit, David Carmona, director general d’IA a Microsoft Corporation explica que aquesta iniciativa de la RAE arriba en el moment just, ja que la IA es troba en un procés de transformació molt gran. «Passarem d’una IA que raona sobre dades i nombres a una IA que raona sobre el llenguatge d’una manera molt semblant a com ho fem els humans», comenta. Davant aquest punt, Chema Alonso, director de la unitat global de Consum Digital de Telefónica, afegeix la importància d’entrenar de forma correcta les màquines perquè aconsegueixin un llenguatge fluid, ja que si prenen de base textos amb errors ortogràfics, aquest coneixement erroni es traspassarà a la màquina.

Però no és un procés senzill. Així ho reconeixen tant Marie Mulot, gerent general d’Amazon Alexa a Espanya, com Ester Marinas, responsable de marca i reputació de Google España i Portugal, que totes dues expliquen la feina dura que han hagut de fer fins a aconseguir que els seus assistents virtuals s’expressin amb naturalitat en castellà. «Vam haver d’adaptar l’estructura de les frases i també vam tenir reptes quant als verbs, per exemple el verb ‘posar’, que en castellà s’utilitza per a gairebé tot. «‘Alexa, pon música, Alexa, ponme con Laura’», explica Mulot, que diu que per aconseguir un llenguatge natural van haver de treballar molt en el context, una cosa que per als humans és innata però que a les màquines els costa molt més. Alonso creu que per aconseguir aquesta perfecció resulta fonamental col·laborar amb lingüistes i amb la RAE, i donar així totes les dades que necessiten les màquines per entrenar-se.

Ajuda bidireccional

Notícies relacionades

Com estalviar a la factura de la llum amb intel·ligència artificial

Submer obre la nova era dels centres de dades

Ajuda bidireccionalNo obstant, en l’acte també s’ha recordat la reciprocitat que es pot generar entre humans i màquines. Molts ciutadans acudeixen a la tecnologia per conèixer la manera correcta d’escriure o d’expressar certs termes. Aquí, Mulot explica l’anècdota de com una senyora analfabeta va aconseguir aprendre a llegir i a escriure gràcies a l’assistent virtual Alexa. Per la seva banda, Marinas recorda que es produeixen al voltant de 2.000 milions de correccions al mes a Google Workspace (antic Gsuite).

No deixar escapar el tren

No deixar escapar el trenAlonso incideix que som davant una oportunitat única per aconseguir que el nivell d’interacció de les noves tecnologies amb el castellà sigui equivalent a la importància d’aquest idioma al món. I recorda que és moment d’autoexigir-se per «no perdre aquest tren», que ja se’ns va escapar al món de la IA, ja que «la tecnologia s’ha creat en llengua anglesa majoritàriament, on el castellà no ha tingut aquesta importància, però l’ús d’aquestes tecnologies continua sent molt alt en la nostra llengua i s’ha d’autoexigir que el nivell d’interacció sigui equivalent a la importància de l’espanyol al món», afirma.