Airef xifra en fins a 1.300 milions el cost anual de baixar l’IVA de la llum al 10%

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) estima en 1.300 milions l’impacte de menor recaptació que tindria baixar del 21% al 10% l’IVA que grava la factura elèctrica durant un període anual complet, de 12 mesos. Així ho ha estimat la presidenta de l’Airef, Cristina Herrero, durant la seva participació en un seminari sobre Economia a l’UIMP organitzat per l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica (Apie). Segons Herrero, si es té en compte que la rebaixa fiscal suposaria un cert estímul en el consum d’electricitat, l’impacte recaptatori anual podria quedar reduït en 1.100 milions.

En tot cas, segons va aclarir la presidenta de l’Airef, aquesta forquilla d’entre 1.100 i 1.300 milions, de l’impacte recaptatori de baixar aquest IVA al 10%, és per a un període de 12 mesos. Tenint en compte que, en principi, la mesura que preveu aprovar el Govern aquest dijous és temporal, fins a final d’any, l’impacte per al 2021 quedaria reduït a la meitat, entre 550 i 650 milions d’euros.

L’impacte de suprimir l’impost especial del 7% sobre la generació elèctrica tindria un impacte anual de 1.000 milions de menys recaptació. El Govern, almenys de moment, només pretén suprimir aquest impost durant el tercer trimestre del 2021, amb la qual cosa l’impacte de menys recaptació aquest any seria d’uns 250 milions, que se sumarien als fins a 650 de la rebaixa de l’IVA, cosa que donaria un total de 900 milions de minva tributària en aquest exercici.

Sostenibilitat dels comptes públics

Durant la seva intervenció al seminari econòmic la presidenta de l’Airef ha emfatitzat la necessitat que el Govern central aprovi un pla de reequilibri pressupostari que permeti orientar la reducció del dèficit i del deute públic després de l’esclat que ha suposat la pandèmia per als comptes públics.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Herrero va lamentar la falta d’un full de ruta de planificació fiscal, amb objectius i un calendari sobre aquests, en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. En la seva opinió, les reformes i inversions contemplades en aquest pla haurien d’encaixar amb una planificació fiscal i que així es conegui el seu impacte en els comptes públics. «Els dos plans haurien d’haver anat de la mà i això no s’ha produït», va dir la presidenta de l’Autoritat Fiscal, destacant que «l’única referència» contemplada en el pla és que aquest tindrà un impacte de dos punts en el PIB i un 0,4% sobre el creixement potencial, i una creació de llocs de treball estimada en 800.000 llocs de treball.

«No hi ha referència més concreta d’efectes en el Pla de Recuperació», va dir. En aquest sentit, va assenyalar que l’actualització del programa d’Estabilitat contempla unes previsions «de forma poc precisa». Davant això, va destacar que aquesta necessitat «sí que l’han entès alguns països» europeus, a fi d’acompanyar la plurianualitat del pla fiscal amb l’acompassament de les reformes previstes a partir del 2024. La presidenta de l’AIReF va considerar «fonamental» que hi hagi un full de ruta i fixar així «les grans fites per dotar de confiança i seguretat els grans agents econòmics» i d’aquesta manera «saber quin és el marc en què es fixarà la seva activitat a mitjà i llarg termini», amb el cost de les mesures i objectius concrets per a la millora de la qualitat d’un marc de governança, davant un marc institucional, ha dit, «clarament millorable».