Adaptar el marc laboral i reforçar l’educació, claus per encarar els desafiaments laborals post Covid

La digitalització està imposant canvis profunds i ràpids al mercat laboral. Amb una economia, tant nacional com global, llastada per la crisi que ha provocat la pandèmia, aquests canvis que han de ser oportunitats de reconversió, innovació i evolució poden fàcilment transformar-se en problemes anomenats atur estructural, desigualtat o pobresa. 

Però la irrupció de les noves tecnologies no és l’única disrupció capaç d’impactar profundament en l’ocupació. En concret, la Fundació Cotec detecta quatre factors més a l’estudi ‘El treballador del futur: connectat, versàtil i segur’: la transició energètica, l’envelliment poblacional, la competència creixent dels mercats internacionals i la mateixa Covid. 

Amb la intenció d’abordar aquesta situació i elaborar propostes amb les quals mirar d’encaminar el procés disruptiu, aquest informe presentat avui recull una sèrie de propostes amb les quals encarar l’impacte en l’ocupació des de l’Administració Pública, les empreses i els mateixos treballadors. Per a la seva elaboració, es va formar un grup de treball integrat per la Fundació i coordinat per representants d’EY i Ferrovial. 

En paraules de Juan Pablo Riesgo, soci responsable d’EY Insights i soci a People Advisory Services, «el repte d’abordar els desafiaments de la feina del futur ens concerneix a tots». Per aquesta raó, ha afegit, es presenten «solucions pluridisciplinàries perquè aquests desafiaments es converteixin en oportunitats».

El document destaca, per exemple, que l’automatització implica que el 36% dels treballadors adults a Espanya enfronten un alt risc i que afecta, especialment, els treballadors de qualificació mitjana; o que la transició energètica suposarà la destrucció d’ocupació «cap a rols nous o basats en l’ús de noves tecnologies, amb un alt impacte en sectors de producció energètica basats en combustibles fòssils», o relacionats amb la seva distribució. 

Impacte positiu

No obstant, Jaime Sol, soci director de People Advisory Services a EY, ha volgut destacar la lectura positiva, pel que fa a la nova ocupació que es generarà vinculada a aquestes àrees. Així, ha assenyalat que la previsió de l’Organització Internacional del Treball situa en 18 milions de nous llocs els que pot crear la ‘green economy’. 

Però perquè l’impacte positiu superi el negatiu hi ha certes mesures que s’han d’adoptar, tal com suggereix la Fundació Cotec al seu estudi. Jaime Sol ha volgut les dues que considera més importants: en primer lloc, «la importància de millorar l’educació a tots els nivells: des d’infantil fins a la formació contínua dels treballadors». I en segon lloc, ha posat l’accent en les accions referides al talent sènior: «Cal col·laborar, govern i empreses, per tenir itineraris formatius d’upskilling i reskilling, especialment referent a capacitació digital». «Convertim el nostre talent sènior en treballadors extraordinaris», ha afegit el soci director de People Advisory Services a EY. 

La llista de possibles actuacions requerides que inclou l’informe recull, a més de la petició d’una inversió més gran en educació, una millora de les polítiques educatives per als treballadors o mecanismes de regulació del mercat laboral, agrupades com a polítiques públiques, gestió de RRHH i decisions individuals. 

En aquest sentit, el director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Óscar Arce, ha posat èmfasi en la necessitat de treballar per accelerar l’«adaptabilitat del marc laboral a aquests temps canviants».  

Ha coincidit Alicia Coronil, economista en cap de Singular Bank, que ha remarcat el requeriment de «continuar aprofundint en reformes de modernitzar marc regulatori en el pla laboral, però també fiscal», a més d’ajudar que les empreses puguin continuar creixent i generant ocupació. «És un moment summament important en el qual caldria tenir al radar el potenciar la competitivitat del país a futur», ha afirmat Coronil. 

Les línies d’actuació que estableix Cotec al seu informe, amb la intenció de «posar el focus en diferents dimensions institucionals de la feina del futur que han de reforçar-se per aconseguir» una «correcta adaptació d’aquest futur de l’ocupació», són:

- Invertir en educació i formació: advoquen per adoptar «nous enfocaments innovadors per al desenvolupament d’habilitats al llarg de la vida d’un treballador» i per reforçar sobretot la formació en capacitats en matèria digital.

- Millorar la qualitat de l’ocupació: aquí es fa una crida sobretot a les institucions públiques per dur a terme millores que passen per redefinir les polítiques actives d’ocupació o reduir la dualitat laboral, «adaptant la regulació dels contractes, reforçant els incentius a la contractació indefinida i el règim sancionador de la contractació temporal sense causa». El document insta també a «reconsiderar els models de contractació per lluitar contra l’atur juvenil» i a «impulsar la modernització funcional de les oficines d’ocupació» per millorar l’assistència en la recerca d’ocupació. També fan una crida a «propiciar l’ampliació de la cobertura i l’aprofundiment de la negociació col·lectiva».

Notícies relacionades

Calviño avança que ja s’ha recuperat el nivell d’ocupació pre-Covid

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

- Ampliar i donar forma a la innovació: amb polítiques i eines que suportin la inversió en capital humà i R+D+i.

- Reforçar el paper fonamental que exerceixen els treballadors i empreses en el foment d’una productivitat més gran, resiliència i adaptació en les estructures i organitzacions als canvis. En aquest punt encaixen la petició que les empreses s’encarreguin de «proveir formació contínua» a les seves plantilles, de fer una «planificació estratègica de la força de treball (nous rols, capacitats necessàries i formació)» o d’oferir models flexibles «de teletreball, treball remot i ‘smartworking’», entre d’altres.