El Govern desplaça a tardor la fase decisiva per la reforma laboral i part de la de pensions

A l’Executiu, la patronal i els sindicats se’ls acumulen carpetes de pes, com és també la de la reforma laboral, que al ritme dels actuals contactes i davant el rebuig frontal dels empresaris, no entrarà a la seva fase decisiva fins a final d’any. De l’aprovació d’aquestes dues qüestions depèn l’aterratge del gruix dels fons europeus durant els pròxims dos anys. Si el 2020 va ser un any d’intenses negociacions entre patronals i sindicats per acordar qüestions relatives a l’emergència de la Covid, des de les successives pròrrogues dels ertos fins a la nova llei de teletreball; aquest 2021, especialment en la recta final, no sembla que hagi de ser diferent. Tot i que les matèries per abordar siguin més referents a la reconstrucció i reconversió de l’economia post-Covid. 

El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, preveu aixecar-se dilluns de la taula amb patronal i sindicats amb un acord per escrit sota el braç per a una primera reforma en pensions. Aquesta inclourà qüestions com el règim d’incentius i desincentius per allargar la vida laboral dels treballadors; així com el nou sistema de revalorització de les pensions, lligades directament amb l’IPC, entre d’altres. 

No obstant, en aquest acord hi haurà un gran absent que ha marcat els últims mesos de negociacions: el factor de sostenibilitat. Aquest element, heretat del PP i que no entraria en vigor fins al 2023, redueix l’import de les pensions en funció de com augmenti l’esperança de vida dels pensionistes. El seu objectiu era equilibrar el balanç d’ingressos i despeses a les arques públiques, sota la premissa de «garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions». Escrivá volia derogar-lo, però més endavant, i els sindicats volien derogar-lo ja i després negociar el seu substitut. 

Data límit: 15 de novembre

Les negociacions s’han desencallat en un punt mitjà: Escrivá ha concedit cinc mesos a les centrals, fins a mitjans de novembre, per pactar un nou «mecanisme d’equitat intergeneracional». És a dir, una fórmula que eviti que el progressiu envelliment de la població dispari el dèficit de la Seguretat Social. El que es pot fer per la via d’augmentar els ingressos, com advoquen CCOO i UGT, o per la via de disminuir les despeses (i les pensions), com volia fer el PP. Als papers remesos a la UE, l’Executiu ja avançat que algun lligam amb l’esperança de vida tindrà aquest nou mecanisme.

Aquestes últimes setmanes, l’Executiu i agents socials no només han estat treballant en un document per convertir en avantprojecte de llei i poder portar a un Consell de Ministres imminent les primeres reformes en pensions, sinó que també han pactat un acord polític, on queden recollits els temps de segones i terceres fases de la reforma. És a dir, les bondats del primer acord que previsiblement es tancarà dilluns poden ser succeïdes per durs retrets en uns mesos, ja que definir l’hereu del factor de sostenibilitat es presenta com el més espinós dels punts de la reforma. S’ha de recordar que, al primer bloc, Escrivá ha cedit en una interpretació alcista de la despesa per revisar les pensions segons l’IPC; quan ell advocava per introduir elements correctors que continguessin el desemborsament públic.

El termini per pactar el recanvi esmentat està fixat fins a mitjans de novembre, segons expliquen fonts coneixedores de les converses, i si en cinc mesos no hi ha acord, Escrivá estarà legitimat per legislar unilateralment. Una altra cosa serà que, depenent de la fórmula que pogués escollir, aquesta trobi prou recolzaments en el Congrés, ja que en aquesta matèria les tibantors amb el seu propi soci de Govern, Unides Podem, han sigut manifestes. 

En aquesta recta final d’any també es negociarà el nou sistema de cotitzacions a la Seguretat Social per part dels treballadors autònoms perquè tributin en funció dels seus ingressos. Aquest, sobre el qual les parts porten debatent ja des de fa mesos i que es va arribar a plantejar que fos al primer bloc de reformes, anirà amb el seu propi avantprojecte de llei. La idea és que estigui ja operatiu a partir del 2023, amb un període transitori d’una dècada.

Reforma laboral i possible canvi de cromos

Notícies relacionades

¿Què és el factor de sostenibilitat de les pensions?

Les cinc claus del Pla Escrivá per a les pensions

Si per a la tardor les taules en matèria de pensions trauran fum, aquelles en les quals es discuteixin les qüestions laborals no es preveuen menys revolucionades. Diverses carpetes té a sobre de la taula la vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz, amb el compromís públic de tancar-les abans del 31 de desembre. Negociació col·lectiva, subcontractació o simplificació de les tipologies de contractes són les principals. Altres, com la nova llei d’ocupació, ja s’ha deixat directament per al 2022 veient l’embús i el poc consens entre les parts en determinades matèries. 

«Ara com ara tenim una posició frontal», va afirmar el president de CEOE, Antonio Garamendi, davant la seva plana major en la recent assemblea general de la patronal. «Carregada d’ideologia» o «desalineada de la realitat de les empreses» van ser alguns dels adjectius que li va dedicar el líder empresarial a les propostes del Ministeri de Treball. Un triple consens entre Govern, sindicats i empresaris per ficar-li mà a la reforma laboral del PP es presenta, «ara com ara», complicat. I fonts consultades de les centrals temen que la coincidència entre la recta final pel factor de sostenibilitat a les pensions i per la reforma laboral pugui provocar que l’Executiu els plantegi una espècie de ‘canvi de cromos’. Que les contradiccions en una taula els pesin per exigir més o menys ambició en l’altra.