Fons europeus i turisme: com reconstruir el nostre país

Tot i que ens entossudim a trivialitzar la indústria del turisme, la realitat és que es tracta d’una indústria complexa i sofisticada, i en què Espanya, segurament, és en l’única en la qual és referència a nivell mundial i el motor principal de la nostra economia.

La pandèmia ha deixat la nostra indústria turística (i la d’altres països) absolutament delmada, però en el nostre cas, atesa la seva importància, l’impacte no es pot classificar sinó de catastròfic. Només per tenir una idea de les magnituds al sector, en base anual a abril del 2021 el PIB turístic havia caigut en 116.000 milions d’euros respecte a la base anterior (això suposa per exemple el 70% del PIB total de Grècia del 2019) i hem deixat d’ingressar 62.850 milions d’euros (que, a efectes comparatius, és un 140% de totes les exportacions de cotxes des d’Espanya el 2019).

Així doncs, no podem pensar en un sector més necessitat d’ajudes que el sector turístic, òbviament si la voluntat és continuar sent una referència a nivell mundial i ser el motor de generació de riquesa més gran del país. Deixant de banda la necessitat imperiosa d’ajudes a curt termini de les empreses que eren rendibles abans de la pandèmia, la pregunta clau és: ¿com poden ajudar els fons europeus Next Generation a complir aquest objectiu?

El primer és entendre que el sector turístic ja estava en un procés de transformació per enfrontar-se als seus reptes i aconseguir ser més competitius i resilients. De fet, ha portat a terme accions com captar demanda directament reduint la dependència dels turoperadors i altres mitjancers, digitalitzar tant els processos amb clients com els processos interns, impulsar l’ús massiu de les dades i l’analítica avançada per conèixer i vincular els clients adaptant l’oferta a les seves necessitats i incorporar la sostenibilitat com a eix estratègic dels negocis.

Complir els requisits

Sens dubte, les tendències d’aquest procés de transformació encaixen perfectament amb els pilars establerts per als fons europeus Next Generation i, per tant, no s’ha de fer un esforç especial en «inventar» projectes en els quals aplicar-los, ja que estan identificats pel sector des de fa temps. Si unim l’impacte tan negatiu de la pandèmia sobre el sector amb un encaix dels aspectes transformacionals necessaris, el sector turisme compleix de sobres tots els requisits per ser beneficiari dels fons europeus de forma prioritària.

Per començar, les inversions associades han de recollir amb garanties un model de llarg termini, que, unint inversió pública i privada, actuï sobre les principals palanques que han de mantenir i reforçar la nostra posició de lideratge en un futur. Aquestes palanques de transformació no són responsabilitat exclusiva del sector privat o les institucions públiques, es tracta d’una responsabilitat conjunta que s’ha de dirigir cap a la mateixa direcció, amb esforços i inversions conjuntes.

D’altra banda, la transformació de les destinacions més madures i l’eliminació del turisme d’excessos és una prioritat. S’ha de desenvolupar un model d’infraestructures públiques que facin les nostres destinacions més atractives i sostenibles, juntament amb l’incentivament per part del Govern de la transformació dels actius turístics d’empreses privades, per poder captar i vincular un perfil de turista de més valor. Per tant, és essencial fomentar la creació d’un model d’oferta turística que emfatitzi la nostra cultura i costums i que ajudi a crear un vincle entre turista i destinació, allunyant-nos del model de turista de perfil baix, que només està interessat en tenir els mateixos negocis que al seu país, i l’únic interès del qual és disfrutar del clima i l’orografia d’Espanya.

Això fa necessari el desenvolupament massiu d’estratègies de digitalització que permetin inspirar i captar el turista que ens «interessa», que li permetin transaccionar de forma senzilla amb l’oferta turística de la destinació, de manera que es pugui personalitzar la seva experiència. Aquest contacte amb el turista no s’ha de perdre en cap moment, i les tecnologies ens han d’ajudar a guiar-lo mentre està en la destinació i vincular-lo una vegada ha finalitzat la seva experiència perquè repeteixi.

L’ús massiu de dades i tècniques d’analítica avançada s’imposaran com a element dinamitzador de la relació entre turistes i empresaris de la destinació. Aquesta mateixa digitalització ha de servir per dissenyar estratègies d’esponjament dels nuclis més saturats de turistes, cosa que obligarà a desenvolupar subdestinacions alternatives, que permetin reduir la gentrificació dels punts d’interès més saturats. Així crearà una relació harmònica i virtuosa entre el ciutadà local i el turista, que podran conviure sense els inconvenients de la massificació i amb la riquesa de l’intercanvi cultural.

El contacte directe amb el turista permetrà desenvolupar models de distribució de la nostra oferta turística directament al turista, reduint clarament la dependència de mitjancers de països emissors que no sempre tenen els mateixos interessos a potenciar les nostres destinacions que nosaltres.

Aquesta transformació de les destinacions madures anirà acompanyada d’inversions en nous models de negoci, molt orientats a la desestacionalització i a crear nous usos dels actius com puguin ser la llarga estada, el ‘coworking’, o fomentar el ‘coliving’, que pot resoldre problemes de vivenda en destinacions massificades. Sens dubte, la sostenibilitat, en un sentit ampli, serà un focus d’inversions que també haurien de ser recolzades pels fons europeus.

Notícies relacionades

Les reserves de les agències de viatges augmenten el 10% respecte del 2020

La reforma laboral i les pensions condicionaran els fons europeus del 2022 i 2023

Però aquesta transformació no només ha de venir incentivada pels fons europeus, sinó que ha de venir acompanyada de reformes legislatives que incentivin i recolzin al sector perquè, malgrat la situació crítica, continuï invertint en negocis que ens han portat a ser líders mundials.

Aquest no és un procés de curt termini ni obvi. Això ha de ser una aposta estratègica de país i per tant s’imposa un pla estratègic de consens nacional que, més enllà del signe dels Governants, unifiqui forces amb les institucions privades perquè, de forma conjunta, fem el nostre model turístic més sostenible, més pròsper, més motor de la nostra economia i més líder mundial del que mai hem sigut, malgrat la pandèmia i més enllà de les inversions dels fons europeus Next Generation.