Potenciar l’impost sobre successions

L’impost sobre successions i donacions (ISD) no té a Espanya bona premsa. Abunden fins i tot els qui advoquen per la seva supressió per motius diversos, no ben fonamentats. Un exemple significatiu són les recents declaracions del conseller d’Hisenda d’Andalusia a un diari nacional de gran circulació afirmant que «l’impost de successions pràcticament no existeix a cap país ja», cosa que és prou inexacte, com el conseller hauria de saber. Ho refuta un informe de l’OCDE del maig passat sobre la imposició sobre les herències i donacions als països membres (Inheritance Taxation in OECD Countries, 2021), on queda clar que en la seva gran majoria (en 24 de 37) hi continua havent alguna modalitat d’aquests impostos, sigui recaient sobre els perceptors de l’herència o donació, o sobre la totalitat del patrimoni del causant.

És cert que els esmentats impostos produeixen, en general, escassos ingressos a l’erari respecte al total d’ingressos fiscals. Ara bé, un dels propòsits de l’informe és precisament mostrar que és, en bona mesura, el seu deficient disseny actual pel que fa a determinades exempcions i reduccions que beneficien primordialment les llars més riques i redueixen la progressivitat, cosa que impedeix que tals impostos compleixin els seus desitjables objectius recaptadors i distributius; aconseguir aquests objectius requereix, per tant, millorar el seu disseny, remarca el Director del Centre de política i administració fiscals de l’OCDE, Pascal Saint-Amans. Benvingut sigui, doncs, aquest plantejament de l’OCDE tan diferent de l’observable a Espanya (majoritàriament entre els partits conservadors), que potser ajudi a modificar aquí certes actituds.

Perquè gravar les herències i en general la transmissió gratuïta de béns no és confiscador, com sosté l’esmentat conseller andalús, ni té res de revolucionari. L’economista i filòsof John Stuart Mill, representant eminent del liberalisme polític i ferm defensor de la propietat privada, ja ho proposava al segle XIX per posar «un límit a allò que una persona pot adquirir per la benevolència dels altres sense haver realitzat cap esforç per obtenir-ho».

En sentit similar es van pronunciar economistes del calibre de J.M. Keynes, A. Marshall, R. Musgrave o A.C. Pigou, defensors de l’economia de mercat però també d’una redistribució de la riquesa que atenuï la desigualtat d’oportunitats, conscients que el patrimoni heretat no depèn dels mèrits personals del receptor. A Espanya, el gran especialista en hisenda Fuentes Quintana defensava l’ISD subscrivint gairebé literalment la justificació de Mill, i actualment l’economista Ángel de la Font, director de Fedea, el defensa argüint «que ajuda a mitigar la inèrcia intergeneracional de la riquesa».

El manteniment i potenciació d’aquests impostos estan avui més justificats considerant:

a) Que a partir del decenni 1980-90, a l’assentar-se les polítiques anomenades neoliberals, es va produir una considerable acumulació de riquesa: a 27 països de l’OCDE i com a mitjana, assenyala l’informe, el 10% de les famílies més acomodades concentra la meitat de la riquesa familiar total i l’1%, les més riques, tenen per si soles el 18% d’aquest total

b) Que als països OCDE una proporció substancial del total de la riquesa familiar és heretada, proporció que ha augmentat en els últims decennis, com també sosté l’informe.

Notícies relacionades

El Govern començarà la reforma fiscal per societats, patrimoni i successions

L’OCDE insta a apujar l’impost de successions

A Espanya, la situació de l’ISD és heterogènia i genera greuges comparatius per la diversitat de criteris entre les comunitats autònomes, havent-lo suprimit de facto algunes d’elles. Es requereix, doncs, establir un equilibri territorial amb l’objecte de l’equitat, que no passa per la seva supressió (que pugnaria amb els principis constitucionals de capacitat econòmica i justícia tributària) sinó per una generalització al conjunt espanyol, d’acord amb una nova normativa estatal, de certs aspectes definitoris de l’impost que possibilitin una genuïna funció redistributiva.

Amb aquest propòsit, es podrien fixar mínims exempts que excloguin les herències modestes i mitjanes de l’ISD fent-ho recaure sobre les elevades, a les quals s’aplicaria –com l’informe de l’OCDE proposa– una tarifa progressiva per reduir les desigualtats de riquesa i a favor de la igualtat d’oportunitats i la mobilitat social.