Turisme cultural
Paradors, el turisme ‘slow’ per a unes vacances de tornada a la normalitat
Paradors ha firmat un acord amb el Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat per poder estirar la recuperació del sector amb el lema d’un turisme de qualitat
Aquest estiu està marcat com el més esperat, com el del principi de la tornada a la normalitat, a la vella normalitat. Aquells espanyols que es poden permetre anar-se’n de vacances ja han triat el destí o ho estan fent, sobretot, tenint en compte les restriccions i la situació del coronavirus. A més, molts busquen fugir dels destins massificats com els de sol i platja, per la qual cosa les Ciutats Patrimoni de la Humanitat i els Paradors podrien ser l’opció preferida per a ells.
El Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya i Paradors de Turisme s’han unit per poder estirar la recuperació del sector a través d’un ambiciós pla estratègic de promoció conjunta que posa en relleu el turisme de qualitat com a eix central de la recuperació. A Espanya, hi ha 15 Ciutats Patrimoni de la Humanitat i van presentar juntament amb Paradors l’oferta turística per a aquest estiu al Museu Nacional Thyssen-Bornemisza.
Óscar López, president dels Paradors, assegura que són el lloc que demana ara el turisme, és a dir, turisme ‘slow’ i poc massificat, amb la tranquil·litat dels llocs on són els paradors, que solen ser edificis històrics. A més, López puntualitza que és una marca reconeguda tant a Espanya com fora de les nostres fronteres. De fet, apunta que el 35% dels turistes de Paradors són estrangers. «Entren per Madrid, o sigui que la capital d’Espanya és el nostre gran mercat emissor», afegeix.
En aquesta època de teletreball i de voler estar sempre connectats, el president de Paradors explica que compten amb un conveni amb Telefónica amb el qual la fibra arriba a la majoria dels paradors, amb l’objectiu d’arribar al 100%.
Per la seva banda, el president del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat, Antonio Rodríguez, apunta que l’aliança amb paradors és «clau per a la recuperació del turisme cultural al nostre país. Les nostres ciutats estan ja llestes per rebre de nou els visitants». I és que Óscar López ho té clar: «Paradors i Ciutats Patrimoni de la Humanitat representen el millor d’Espanya: la nostra història, la nostra cultura i la nostra gastronomia».
Aquesta aliança també té el suport del Govern, tal com ho va manifestar Fernando Valdés, secretari d’Estat de Turisme, durant la presentació. Per a Valdés és «una aposta de valor i barreja perfecta» que representa un «turisme de qualitat i un compromís amb l’excel·lència».
Nova Ciutat Patrimoni
Madrid ha presentat la seva candidatura a Patrimoni Mundial de la Unesco de l’eix del passeig del Prado i el jardí del Retiro. En aquest sentit el president del Grup ressalta el recolzament a aquesta candidatura per part del grup de les 15 ciutats. Al seu torn, l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, recolza l’oferta turística de Ciutats Patrimoni i Paradors i assenyala que la presentació celebrada era un «punt de partida» amb què «s’entreveu la recuperació del turisme».
El Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya té com a objectiu actuar de manera conjunta en la conservació, la posada en valor i la promoció turística de les 15 ciutats espanyoles reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat: Alcalá de Henares, Àvila, Baeza, Càceres, Còrdova, Conca, Eivissa, Mèrida, Salamanca, San Cristóbal de la Laguna, Santiago de Compostel·la, Segòvia, Tarragona, Toledo i Úbeda.
Onze ciutats del grup (Alcalá de Henares, Àvila, Càceres, Còrdova, Conca, Mèrida, Salamanca, Santiago de Compostel·la, Segòvia, Toledo i Úbeda) compten amb un Parador de Turisme i està en fase de construcció el Parador d’Eivissa, al castell de Dalt Vila.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia