La pobresa laboral repunta amb la pandèmia: 3,2 milions de treballadors pateix per arribar a final de mes

La pobresa laboral torna a repuntar després de l’arribada de la Covid. Tenir feina no és garantia de poder arribar a final de mes sense dificultats per a 3,2 milions de persones a Espanya; el 16,9% dels ocupats. Si des del final de la Gran Recessió la pobresa laboral era una realitat a la baixa en el mercat laboral espanyol, la pandèmia ha trencat aquesta tendència i ha tornat a disparar la carència material entre una part no menor dels treballadors. Especialment aquells que tenen contractes a temps parcial i no són capaços de guanyar prou, tal com reflecteix l’enquesta de condicions de vida de l’INE publicada aquest dijous.

Sis dècimes ha repuntat el percentatge de treballadors que reconeixen que tenen dificultats o moltes dificultats per pagar factures bàsiques, ha passat del 16,3% del 2019 al 16,9% del 2020. La pobresa ha pujat amb major o menor intensitat però de manera generalitzada entre tota la població espanyola. En termes generals, la població espanyola en risc de pobresa o exclusió social va passar del 25,3% al 26,4% l’últim any. I tenir una feina, abans sinònim d’una mínima garantia vital, ha perdut una mica més aquesta condició. El 25% dels treballadors no podrà anar-se’n aquest estiu de vacances, ja que no pot permetre’s pagar-se una setmana fora del seu domicili habitual; el 2019 era el 24,3%. El 8,3% dels ocupats no podrà posar l’aire condicionat tampoc a casa seva, quan un any enrere aquesta proporció era del 5,3%.

La vivenda, tant de lloguer com d’hipoteca, és una de les preocupacions més grans per a la població treballadora. El 10% reconeix haver-se retardat amb algun dels pagaments habituals en els últims 12 mesos, gairebé el doble que l’any passat. I les recents dades de l’IPC, amb un encariment de preus en l’últim anys del 9,3%, no auguren menors conflictes per a aquests treballadors de cara a les dades de l’enquesta de l’any que ve.

Notícies relacionades

Catalunya registra les pitjors dades de pobresa en deu anys

La població espanyola en risc de pobresa va augmentar 1,1 punts amb la pandèmia, fins al 26,4%

La pobresa laboral és un fenomen que ja afectava percentatges importants de la població treballadora espanyola ja d’abans de la crisi financera i l’esclat de la bombolla immobiliària. El 2004, primeres dades disponibles de l’estadística de l’INE, el 24,7% dels treballadors afirmava arribar a finals de mes amb dificultat o molta dificultat. Després del crac de Lehman Brothers i la posterior crisi global l’esmentat percentatge va arribar al seu pic, concretament en el 29,6% del 2014. Llavors l’economia espanyola tornava a crear ocupació, però a costa de significatives dosis de precarietat. Posteriorment la qualitat de l’ocupació i, sobretot, la baixa intensitat dels contractes va millorar i el 2019 es van arribar a les cotes mínimes de pobresa laboral; fins al 16,3%. I llavors va arribar la pandèmia i aquesta va tornar a repuntar.

Més atur, més pobresa

I si entre les persones que han aconseguit conservar la seva ocupació durant el primer any de pandèmia el final de mes se’ls ha posat més costa amunt, entre els aturats encara més. 1,6 milions d’aturats a tot Espanya viuen en risc d’exclusió social, el 47,2% del col·lectiu i quatre dècimes més que l’any anterior. Les despeses quotidianes anteriorment descrites per al col·lectiu de treballadors pobres es multipliquen per als aturats, en una proporció similar i la vivenda també és la factura que més ha augmentat l’últim any. Les traves per trobar una nova feina durant l’últim any, especialment en els mesos del confinament domiciliari, han complicat que aquest col·lectiu pugui trobar nous ingressos per minimitzar la seva situació.