El boom del teletreball complica encara més la desconnexió digital en vacances

El Jordi el que té és un problema de desconnexió digital, que no és cap altra cosa que la incapacitat de deixar d’atendre qüestions de treball fora de l’horari laboral a través dels milers i sofisticats dispositius electrònics que s’han convertit en una extensió nostra. Si aquest estiu el Jordi es reuneix amb un grup de 10 amics (no més, que les restriccions Covid no ho permeten) per prendre alguna cosa en una terrassa, nou trauran en algun moment de la vetllada el seu telèfon mòbil per respondre un missatge de feina. O un cop s’acomiadin i estiguin fent el sopar, o jugant amb els fills –si en tenen-, o l’endemà al matí, una mica abans de fitxar mentre prenen un cafè. Així ho constata un recent informe de la UPF, que ha analitzat els problemes per separar la vida privada de la laboral i com l’eclosió del teletreball durant la pandèmia ha desdibuixat encara més aquesta fina línia de les nostres vides. 

«La hiperconnectivitat és el gran forat negre pel qual s’escapa el temps i la salut», adverteix la directora de l’Observatori de Lideratge en l’Empresa de la UPF i coautora de l’estudi, Sílvia Cóppulo. La seva investigació, basada en una mostra de 610 treballadors, deixa altres dades preocupants relacionades amb la incapacitat de desconnectar. El 54,3% dels treballadors reconeix patir fatiga digital i el 41,9% admet que no descansa bé de nit. L’auge del teletreball durant els primers compassos de la pandèmia, sent aquesta la primera experiència prolongada per a milers de persones a Espanya, ha agreujat addiccions que ja venien d’abans. I moltes persisteixen fins i tot un cop les persones ja han tornat a l’oficina. Per exemple, el 78% dels enquestats admet que la primera cosa que fa a l’aixecar-se i l’última abans d’anar a dormir és mirar el mòbil.

Perill per a la salut

Tot això no és innocu per la ment i el cos. Depressió, estrès o obesitat són algunes de les conseqüències a mig-llarg termini d’aquesta hiperconnectivitat. «Moltes de les interaccions que abans teníem de manera presencial i informal ara s’han passat al mitjà telemàtic. El que provoca que cada dia rebem un munt de correus o whatsaps que abans no rebíem. I ens hi hem acostumat. Al principi era una cosa que et facilitava la feina, però ara s’ha convertit en una intromissió terrible», comenta el doctor en Psicologia i professor de ciències de la salut de la UOC, Antoni Baena. 

En aquest sentit, Baena recomana a les empreses incentivar que, de la mateixa manera que abans els espais privats i personals estaven separats, ara també ho estiguin digitalment. És a dir, un telèfon personal i un altre per a la feina, que puguis apagar per vacances. O una aplicació específica per intercanviar missatges professionals, així com un ús racional dels canals de comunicació. «El correu electrònic no pot ser per a coses urgents, perquè això t’obliga a estar pendent tota l’estona i no filtrar coses que poden esperar», apunta. 

Negociacions pendents

El dret a la desconnexió digital està reconegut en l’Estatut dels Treballadors, però igual com altres drets –com el de la vivenda– té més recorregut teòric que pràctic. «Cada vegada tindrà més protagonisme», apunta el secretari general de la Pimec, Josep Ginesta. «És important negociar-ho per evitar protocols que no siguin unilaterals i que ofereixin garanties reals per limitar la jornada en el dia a dia, durant les vacances i fins i tot durant les baixes per incapacitat temporal», apunta la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torre.

Notícies relacionades

Mal humor, fatiga, estrès, depressió i, fins i tot, el suïcidi: Les conseqüències de portar la feina al límit

Cremats a les ‘Big Four’: analistes júniors denuncien jornades interminables per sous baixos

El problema és que des de la pandèmia la negociació està bloquejada i s’estan firmant pocs nous convenis. Alhora que les qüestions relatives a la desconnexió no estan entre les prioritats pactades. «Hem de tenir marge per negociar, canviar la legislació podria tenir una efecte inhibidor i provocar l’efecte contrari al desitjat», apunta Ginesta. «És important que ho incorporem en la lògica de la prevenció de riscos laborals», afegeix.

«Si no desconnectes durant les vacances, no són vacances, només tens la sensació que has abaixat el ritme. Però no has arribat a parar. I això pot tenir conseqüències molt perilloses per a la salut», alerta Baena. Tots els entrevistats per aquest reportatge reconeixen que la desconnexió digital està cridada a ser una qüestió cada vegada més prioritària i important en les empreses. Tot i que cal posar-s’hi, ja que no caurà sola del cel. I no fer-ho té els seus riscos. «La pregunta que ens hauríem de començar a fer abans d’enviar un mail o un whatsap fora de la nostra jornada laboral és la següent: ¿s’està cremant l’empresa? Si és que no, espera’t fins demà o dilluns», apunta Cóppulo.