Comptes públics

El nivell de despesa pública continuarà sent rècord el 2022

Les administracions disposaran de 196.142 milions, lleugerament més que el 2021, amb uns 25.000 milions de fons europeus

L’Estat transferirà al sistema de pensions 18.396 milions, el 32% més que aquest any, perquè les cotitzacions deixin de pagar despeses impròpies

La ministra de Hacienda, María Jesús Montero dice que El techo de gasto será récord en 2022 con 196.142 millones y un 5% de déficit

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Per poc, però nou rècord. D’això es tractava, de llançar el missatge que l’any que ve els Pressupostos també seran expansius gràcies a l’impuls dels fons europeus. Les administracions públiques –central, autonòmiques i locals– podran gastar l’any que ve fins a 196.142 milions d’euros, segons el sostre de despesa aprovat pel Consell de Ministres, cosa que pràcticament iguala el de 2021. El de l’exercici actual va arribar a una cota històrica de 196.097 milions gràcies a uns 26.000 milions previstos pels fons europeus ‘Next Generation’, inclosos per primera vegada. Tot i que, en realitat, el 2021 finalment aquests recursos europeus seran uns 19.000 milions, per a l’any que ve el Govern torna a ser optimista i els situa en 25.622 milions d’euros.

La portaveu del Govern i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, juntament amb la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño; i la titular d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero han explicat el que s’ha aprovat en el Consell de Ministres. La ministra d’Hisenda ha afirmat que si els Pressupostos del 2021 van ser els de la recuperació, i que els del 2022 són els de «la consolidació del creixement i orientar el país cap a un model més productiu, més feminista i més just socialment». El sostre de despesa segueix en un nivell «històric», ha afirmat. La titular d’Economia, per la seva banda, ha anunciat que es manté la previsió de creixement del 6,5% per a aquest any i del 7% per al vinent i ha obert la porta a apujar el salari mínim a partir de setembre, atesa la bona evolució del mercat laboral i amb una tendència a la recuperació que pot portar el producte interior brut (PIB) al nivell prepandèmia ja l’any que ve.

Transferència a la Seguretat Social

Sense comptabilitzar els fons europeus, ascendeix a 169.787 milions, amb una lleugera alça del 0,7%. Al sostre de despesa total s’hi suma una transferència de 18.396 milions per a la Seguretat Social, que suposa el 32% més que la realitzada el 2021 i que servirà per pal·liar l’efecte que el sistema deixi de finançar amb càrrec a cotitzacions les despeses impròpies, com les de gestió, tal com preveu el Pacte de Toledo. Segons Montero, aquesta injecció al sistema servirà per «garantir i millorar» les pensions públiques. La quantitat supera substancialment els 13.929 milions que es van transferir l’any passat. Al seu torn, ha destacat que seran els primers comptes públics en què s’incorporarà el compromís que l’Estat assumeixi les despeses impròpies de la Seguretat Social. La titular d’Hisenda ha admès que la suma de despeses impròpies ascendeix a uns 22.000 milions i que s’aniran assumint al llarg de la legislatura.

I finalment, la suma total del sostre de despesa incorpora també 25.622 milions dels fons europeus, a més de 733 milions del fons React que va a Sanitat.

El sostre de despesa, que el Govern ha de fixar abans de l’1 d’agost de cada any, serveix, juntament amb el quadro amb les previsions macroeconòmiques, com a tret de sortida per al projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022. El límit per al 2021, en termes homogenis assoleix els 136.779 milions, però al sumar dues transferències extraordinàries de 18.396 i 13.486 milions d’euros, a la Seguretat Social i a les comunitats autònomes per al sanejament dels seus comptes públics es va elevar fins als 168.661 milions d’euros i finalment, fins als 196.097 milions a l’incorporar els fons europeus. 

Un 50% menys de dèficit

Notícies relacionades

Igual que el 2021, els comptes del 2022, sobre els recolzaments dels quals Montero es mostra bastant convençuda, inclouran la flexibilitat de les regles de despesa autoritzades per Brussel·les per la crisi de la Covid i una petició al Congrés perquè l’autoritzi, malgrat que ja es va fer per als dos exercicis. En comptes d’objectius de dèficit o deute, com aquest any, s’estableixen unes taxes de referència. Però aquesta flexibilitat «no implica que no hi hagi responsabilitat de les administracions en relació amb la consolidació fiscal», ha emfatitzat. Montero ha explicat que el dèficit públic per al 2022 serà del 5% del producte interior brut (PIB) davant el 8,4% del 2021. En dos anys s’haurà reduït més d’un 50%, ha explicat.

L’administració central haurà de passar d’un dèficit del 6,3% del PIB el 2021 al 3,9% el 2022; les autonomies, del 0,7% al 0,6% i les locals, al 0%. El dèficit de la Seguretat Social, de l’1,5% al 0,5%. Montero, que ha assegurat que l’Administració central és la que «assumeix la major part del cost derivat de la pandèmia», ha anunciat que aquest dimecres se celebrarà el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), on es donaran a conèixer els detalls a les autonomies, així com també una reunió de l’ens que agrupa els representants dels municipis.