Viure de lloguer a Barcelona o a Madrid és el 82% més car que a la resta d’Espanya

En termes globals, és a dir, sumant tots els extractes que surten en números vermells al compte bancari a final de mes (menjar, oci, llum, transport, etc.), viure a Barcelona o a Madrid és el 20% més car que en ciutats com València, Sevilla, Tarragona o Saragossa, per citar-ne alguns exemples. «El ciutadà mitjà de Madrid o de Barcelona necessitaria 1.200 euros per tenir el mateix poder adquisitiu que el ciutadà mitjà a la resta de les ciutats disfrutaria amb 1.000 euros», apunten els analistes del Banc d’Espanya.

Dins de la ‘cistella de la compra’ habitual hi ha diverses qüestions en què hi ha diferències de preus, però la més substancial és la vivenda. I dins de la vivenda, la més substancial de les substancials és la vivenda de lloguer. El Banc d’Espanya assenyala on molts altres estudis ja han apuntat el dit: «El component que explica una proporció més gran de les diferències en el cost de la vida entre àrees urbanes és el cost de la vivenda». Fins al punt que dos terços de la diferència de preus s’expliquen per aquest factor, ja que, si bé en transport, calçat, mobles i oci i cultura es paga pràcticament el mateix si es viu en una gran urbs o en una de no tan gran, en vivenda la diferència és substancial.

L’efecte vivenda és tan gran que, en termes de salaris, els veïns de Barcelona o Madrid cobren, de mitjana, el 45% més que els seus homòlegs a la resta de ciutats espanyoles. No obstant, una vegada d’aquí es resta la diferència de preu de mantenir un sostre, la diferència de poder adquisitiu es retalla al 21%.

Com més habitants, preus més elevats

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

L’informe publicat aquest dilluns pel Banc d’Espanya analitza l’evolució del cost de la vida en els últims 15 anys, del 2004 al 2020, mitjançant l’encreuament de dades del Ministeri de Vivenda amb l’Enquesta de Pressupostos Familiars i de l’IPC de l’INE. I una altra de les principals conclusions és que com més gran és la ciutat on un viu, més elevat és el cost de la vida; i a la inversa. Fins al punt que el cost de la vida és el 3,1% més car en una ciutat amb el doble de població que en una altra.

I que la diferència entre les ciutats més cares i les més barates s’ha engrandit en els últims tres lustres. Avui la diferència entre viure a Barcelona o a Madrid o viure als municipis d’Elda i Petrer, dues ciutats alacantines que comença una on acaba l’altra (i viceversa), és del 31%. Fa 15 anys, la diferència entre les dues capitals i aquest nucli urbà que suma uns 90.000 habitants i està ubicat a la vora del riu Vinalopó, era del 22%. Una bretxa entre els més cars i els més barats (aquí entrarien municipis com Badajoz o Albacete) que progressivament va a l’alça, segons destaca el Banc d’Espanya.