Sense vacances aquest agost: «Guanyo 800 euros i tinc dos fills, ¿com haig de marxar?»

La Lizeth és una dels 4,8 milions de treballadors a Espanya que no podran anar-se’n de vacances aquest estiu perquè, malgrat tenir un sou, aquest no els arriba per costejar-se una setmana fora de casa. Això significa que un de cada quatre treballadors no podrà marxar aquest segon estiu de pandèmia perquè el seu contracte és de poques hores i no li arriba per estalviar. O perquè encara està en erto i només amb la prestació no li arriba per a tot. O perquè treballa en negre i dir que no és un veritable acte de valentia. 

«La velleta que cuidava abans va morir l’estiu passat i els seus fills em van deixar al carrer, sense res», explica la Lizeth; que està en tràmits judicials perquè li reconeguin el permís de treball i residència. Abans era interna i les seves condicions laborals eren encara pitjors, sense poder sortir pràcticament de casa durant el primer any de pandèmia. Un cas gens excepcional entre el col·lectiu, segons expliquen des del CITI de CCOO; especialment maltractat per la pandèmia. A Espanya quatre de cada 10 treballadores de la llar cobren menys del salari mínim; segons un informe de l’OIT.

Espanya és el segon país de la Unió Europea on la pobresa laboral deixa més treballadors –en termes absoluts– sense vacances, només superada per Itàlia; tal com constata un informe publicat aquesta setmana per la Confederació Europea de Sindicats (ETUC, en les sigles en anglès). Tot això en un any especialment dur per a la salut mental. Segons un recent estudi de CCOO i la UAB, el 52,7% dels treballadors afirma que la seva salut, en general, ha empitjorat l’últim any; gairebé 20 punts més que l’any passat, quan la pandèmia estava començant.

«Trencar amb la rutina és imprescindible, especialment després d’aquests últims mesos. Les vacances han de servir per trencar amb la dinàmica, la lògica, de la productivitat. El risc de no fer-ho és desenvolupar la síndrome del ‘treballador cremat’ [estrès, fatiga, mal humor, insomni, etc.]», afirma el professor col·laborador dels estudis de psicologia de la UOC, Enric Soler.

L’Enric tampoc se n’anirà de vacances aquest any. Aquest jove de 28 anys a l’agost tindrà uns dies per descansar, després d’un juliol ocupat com a monitor d’esplai. Durant l’any fa classes particulars mentre estudia una segona carrera universitària. Pocs ingressos que complementa amb els estalvis que va acumular fa dos cursos com a professor a temps complet en un grau d’FP. Estalvis que van arribant a la seva fi. «No em preocupa tant no poder anar-me’n aquest any de vacances, que em preocupa, no t’ho negaré, que el fet de no poder trobar una feina que pugui compaginar amb la carrera a partir de setembre», afirma aquest jove. 

«¿I si no tornen a trucar?»

Notícies relacionades

Yolanda Díaz inicia la seva reforma per col·locar els sindicats en els consells d’administració de les empreses

Ametller invertirà 50 milions a Mont-roig del Camp

No es pot pensar només en treballadors assalariats quan s’analitza aquesta carència vacacional. Entre el col·lectiu de treballadors autònoms la falta de descans durant l’estiu és un problema recurrent i que la pandèmia no ha fet més que aguditzar. Sis de cada deu treballadors autònoms no agafarà vacances aquest estiu o encara no sap si ho podrà fer, tal com constata una enquesta elaborada per l’organització ATA. L’any abans del coronavirus aquesta proporció era de quatre de cada deu autònoms. 

La Míriam i el Luís són un matrimoni que tenen una empresa de missatgeria, amb quatre empleats i seu a pocs carrers de la Sagrada Família de Barcelona. I, a contracorrent, aquest any sí que se n’aniran de vacances. A diferència del que han anat fent els últims 12 anys, que no descansaven ni a l’agost. «¿Amb qui deixaríem l’empresa?», diu la Míriam. Reconeix que aquí la pressió familiar –concretament de la seva filla– ha influït una mica per convèncer-los que s’agafessin 10 dies i se n’anessin. Fins ara els retenia aquesta por a «¿i si surt una nova comanda, no hi som i no torna a trucar?».