El Govern reforma la llei concursal per evitar una allau de fallides

Preconcurs: Plans de reestructuració.

La reforma redueix els mecanismes preconcursals existents (acords de finançament i acords extrajudicials de pagament) a un de sol: els plans de reestructuració. Dirigits a empreses viables amb problemes, preveuen una reestructuració més primerenca, i per tant amb més probabilitats d’èxit, així com contribuir a la descongestió dels jutjats i per tant a una eficiència més gran del concurs, segons resa el text de l’avantprojecte.

Amb aquest mecanisme, el deutor podrà determinar quins seran els creditors afectats i les execucions singulars dels béns i drets de l’empresa quedaran suspeses –un màxim de 12 mesos– per facilitar la negociació del pla, cosa que permetrà a l’empresa continuar desenvolupant la seva activitat amb total normalitat. La negociació i votació del pla és informal, tot i que es pot designar un expert en reestructuració (figura nova). I el jutge només intervé en dos moments (obertura de la negociació i al final, amb la confirmació o homologació del pla).

Concursos: Més agilitat i eficiència

Espanya té taxes de concursos molt més baixes que els països del seu entorn, segons un estudi del Banc d’Espanya que culpa la baixa eficiència del sistema (plasmada en la lentitud del procediment que dura de mitjana quatre anys) i el seu reduït atractiu «per a les persones físiques, els amos de microempreses, per la dificultat d’obtenir una exoneració dels deutes».

La reforma mira de reduir la durada dels concursos i fer-los més àgils. Entre les novetats s’estableix que la seva sol·licitud es reparteixi el mateix dia o el següent de la seva presentació i es redueixen els terminis per a la declaració del concurs voluntari i la tramitació de la sol·licitud necessària. A més, se suprimeix el conveni anticipat i la junta de creditors, que serà substituïda per una tramitació escrita al conveni. També es regula per primera vegada el ‘prepack’ o la sol·licitud de concurs amb una proposta escrita vinculant per a l’adquisició d’una o diverses unitats productives. 

Una altra novetat són les eines d’alerta primerenca per emetre una advertència confidencial a les empreses que tinguin probabilitat d’insolvència. La nova llei encomana a Hisenda regular aquest sistema. A més, s’estableixen serveis d’assessorament gratuït i confidencial a empreses en dificultats.

Micropimes: Procediment especial

Espanya és un país de pimes, en concret de micropimes. Segons dades del ministeri d’Indústria (agost del 2020), el 93,82% de les empreses són micropimes, companyies amb menys de 10 treballadors i uns ingressos anuals inferiors als 2 milions d’euros. El Govern ha dissenyat per a elles un procediment especial i únic, a mig camí entre el pla de reestructuració i el concurs, que podrà ser utilitzat quan l’empresa té probabilitat d’insolvència, insolvència imminent o insolvència actual. L’objectiu és reduir el cost dels procediments concursals per a aquestes empreses i que l’utilitzin abans d’arribar a un punt de no retorn.

D’una banda, es redueixen els tràmits innecessaris i la participació de professionals es limita a supòsits imprescindibles. Per exemple, la participació d’advocat i procurador serà voluntària, tret de determinats supòsits, i la intervenció del jutge només es produirà per a les decisions més rellevants. Els incidents se solucionaran per un procediment escrit i si es necessita la participació oral serà a través de vistes virtuals. A més, es posa a disposició de les empreses un programa de càlcul i simulació de pagaments en línia sense cost. D’altra banda, se simplifica el procés amb una comunicació a través de formularis oficials en línia, sense cost. La negociació durarà un termini de tres mesos màxim.

Segona oportunitat: El perdó dels deutes.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Al voltant de les empreses hi ha les persones. Un estudi realitzat el 2006 per Burchell and Hughes suggereix una correlació positiva entre una actitud favorable a les segones oportunitats i el creixement del PIB. Amb aquesta tesi i per reforçar la cultura que un fracàs és part del camí cap a l’èxit, l’avantprojecte amplia la relació de deutes exonerables en el procediment de segona oportunitat i introdueix la possibilitat d’exoneració sense liquidació prèvia del patrimoni del deutor i amb un pla de pagaments (durarà tres anys), permetent així que aquest conservi la seva vivenda habitual i els seus actius empresarials. No s’inclouen aquí crèdits públics.

La regulació de l’exoneració afecta autònoms i persones naturals els deutes de les quals no provinguin d’activitats empresarials (consumidors). I s’elimina la imposició d’haver intentat prèviament un acord extrajudicial de pagaments.