Iberdrola, Endesa i Naturgy copen el 90% de les primeres hidroelèctriques que tornaran a l’Estat

L’aigua és, darrere els caríssims cicles combinats, la segona font d’energia per potència instal·lada a Espanya. En concret, hi ha 1.300 centrals hidroelèctriques (1.000 són minicentrals amb menys de 10 megawatts), tot i que no totes són concessions públiques. Però no hi ha un llistat oficial d’aquestes llicències i el Govern tampoc facilita les dades de totes elles, tot i que sí una relació de quines finalitzen el seu contracte en la pròxima dècada. Són una trentena, a què encara cal afegir dos centenars de minicentrals hidroelèctriques més, segons va revelar la vicepresidenta i ministra per a la Transició Energètica, Teresa Ribera, en una entrevista a ‘Al rojo vivo’.

La majoria són concessions atorgades durant la primera meitat del segle XX per un període que solia ser de 75 anys, tot i que moltes han sigut prorrogades. «El senyor Aznar va prorrogar les concessions molt més enllà del que ningú va pensar que fos raonable», va denunciar Ribera. Les primeres a vèncer ho faran aquest any (Quinta Cauxa i Villar del Rey), tot i que n’hi ha algunes que ja han acabat el seu termini i són gestionades per la confederació hidroelèctrica pertinent. Les més grans a finalitzar la seva concessió, totes dues d’Iberdrola, ho faran el 2024 i el 2028.

El Govern reconeix que aquests contractes de fa anys «no tenen res a veure amb les condicions d’avui d’aigua disponible, potencial d’emmagatzemament amb bombatge...» i estudia «des de fa alguns mesos com gestionar-les millor», segons Ribera. La idea que l’Estat gestioni les hidràuliques no disgusta la resta del sector elèctric, tot i que no té per què fer-se a través d’una nova empresa pública. «La qüestió és que l’explotació d’aquestes centrals la porti a terme una empresa que reporti el benefici per al sistema elèctric i no per ella mateixa. I ja hi ha una empresa que ho pot fer, es diu Red Eléctrica», explica l’analista i expert en energia, Francisco Valverde. Segons aquest plantejament, l’empresa semipública REE podria ser l’encarregada de gestionar les centrals hidràuliques i l’Estat podria licitar el manteniment a una empresa externa.

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

El mercat elèctric funciona a través d’una subhasta en què cada hora es va casant oferta i demanda, començant per les tecnologies més barates (renovables i nuclears) i acabant per les més cares (cicles combinats), que entraran quan es requereixi molta demanda o quan no hi hagi fonts barates disponibles. Però es regeix per un sistema marginalista, en què totes les tecnologies es retribueixen al preu de l’última que entra en el mercat. Per tant, quan les últimes tecnologies a entrar són les cares, les tecnologies més barates reben retribucions extra, és el que es coneix com a ‘beneficis caiguts del cel’.

En el cas de les hidroelèctriques, una forma de generació molt barata, a més, es poden emmagatzemar i vendre el seu ‘paquet energètic’ quan el preu és més alt. Aquest tipus de tecnologia sol entrar just abans que entrin els cicles combinats, al mateix preu que aquests, pel cost d’oportunitat que suposaria que les centrals que no cremen gas no entressin. En aquest sentit, Ribera ha advertit que, amb independència que l’explotació de les hidroelèctriques es faci «a través d’una empresa privada o a través d’una empresa pública o les confederacions hidrogràfiques», aquestes concessions estan sotmeses a unes regles europees i «no es pot vendre per sota del preu».