La pandèmia dispara els preus de la vivenda al món

El fenomen està sent generalitzat. Els preus reals de la vivenda només han baixat a quatre dels 40 països analitzats per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) des que va començar la pandèmia. Cap d’ells, europeu. Però són excepcions a la regla perquè el primer trimestre del 2021, ja amb la recuperació en marxa, van registrar de mitjana un creixement anual del 9,4%, el salt més gran dels preus en els últims 30 anys. Als EUA és encara més gran. Supera el 17% en els últims 12 mesos, segons l’anàlisi de Standard’s & Poor’s, la xifra més elevada des que van començar els registres el 1988. També a la Unió Europea van créixer una mitjana del 6,1% des de l’abril del 2020, l’increment més accentuat des de finals del 2006, segons Eurostat. 

«Comencem a veure una febre de preus a nombrosos països, un comportament gairebé explosiu», assegura l’economista de la Reserva Federal de Dallas Enrique Martínez-García, en un correu electrònic. Als Estats Units el mercat torna a donar senyals de bogeria col·lectiva. La casa tipus dura tan sols 17 dies al mercat, un rècord històric, segons Redfin, un dels portals immobiliaris més grans del país. Desapareixen tan ràpid que actualment hi ha més agents immobiliaris que vivendes a la venda i el 63% dels clients de Redfin diuen que han presentat ofertes per cases que no han arribat a veure. La competència és tan alta que el gruix de les vendes es tanquen per sobre del preu de sortida. En una d’aquestes licitacions, un comprador de Seattle va arribar a pagar fins a 300.000 dòlars més del valor inicial de la casa.

Cada país té les seves pròpies circumstàncies, però hi ha una sèrie de factors recurrents en aquesta febre immobiliària. Els baixíssims tipus d’interès n’és un, així com la proliferació del teletreball i aquesta angoixa existencial que van deixar els confinaments, que han obert la gana per vivendes més espaioses i enjardinades. «S’estan donant una sèrie de condicions úniques», diu Rebecca Christie des de Bruegel, un laboratori d’idees econòmic amb seu a Brussel·les. «La gent rica ha guanyat molts diners amb els rècords continus a les borses i aquells que tenien estalvis no se’ls van poder gastar, de manera que han acabat invertint en el mercat immobiliari».

Sobreescalfament en alguns països

Els països on més han augmentat els preus són gairebé invariablement aquells on més massius van ser els estímuls fiscals i monetaris per sortir de la crisi de la pandèmia, d’acord amb l’anàlisi de la Fed de Dallas, que situa els EUA, Canadà, Alemanya, Suècia, França, Luxemburg i Corea del Sud en la seva llista de països que més preocupació generen pel sobreescalfament del mercat de la vivenda. (Espanya no hi és.) En alguns la tendència venia d’abans i no ha fet més que accelerar-se.

Hi ha liquiditat al sistema i molts diners estalviats, així com una por creixent de la inflació, cosa que està fent que en nacions com Alemanya molts optin per posar els diners en valors tangibles, com el maó. Però també hi ha escassetat d’oferta a molts països per la frenada de la construcció durant la pandèmia, cosa que està contribuint a encarir els preus.

«En la mesura que l’oferta es normalitzi, els mercats haurien de refredar-se», diu Martínez-García. «El risc és que s’instal·li la convicció que els retorns continuaran encara que les circumstàncies del mercat no ho justifiquin. És aquí quan podria crear-se una bombolla immobiliària perillosa». A diferència del que va passar durant els anys previs a la Gran Recessió, no tots els sectors de la població s’han llançat a la compra de vivenda.

Inversors institucionals

Molt del que s’està comprant són segones i terceres residències, segons Petr Hana, consultor de Deloitte. Els preus inflats a Europa se centren en les grans ciutats i les seves àrees metropolitanes, així com en les localitats turístiques de la costes o la muntanya. En aquest boom participen també els inversors institucionals, des de grans corporacions a ‘hedge funds, els anomenats fons voltor. El 2020 van adquirir el 30% de totes les vivendes residencials venudes a Europa, segons la consultora Real Capital Analytics, tres vegades més que el 2015. Alemanya o Irlanda són dos dels països on més agressivament han invertit els taurons del mercat, una tendència que ha generat protestes en algunes ciutats.

Aquest augment voraç dels preus sembla que ha d’accentuar alguns dels corrents tòxics que defineixen cada vegada més la vida de les grans ciutats, a mesura que els preus es tornen prohibitius per a amplis sectors de la població. «Amb la gentrificació, els centres urbans estan quedant per als professionals ben pagats sense fills, els turistes i les famílies pobres que no poden traslladar-se. S’està transformant la identitat de les ciutats», diu el professor d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya, Miguel Mayorga. «Aquest és el drama en què vivim».

 

Notícies relacionades

El temor d’una bombolla immobiliària torna a Espanya

Vivenda pels núvols: ¿exuberància o bombolla?