La incertesa sobre la recuperació amenaça els màxims històrics de les borses

L’índex MSCI World, que recull els mercats de valors dels 23 països més desenvolupats del món, va assolir divendres de la setmana passada un màxim històric de 3.125,12 punts, un 28,3% per sobre del rècord que va registrar el febrer de l’any passat poc abans de l’esclat de la pandèmia i un 95% superior al punt més baix al qual va arribar a caure el març del 2020, en ple tsunami d’incertesa sobre l’abast del coronavirus. El MSCI ACWI, que afegeix a l’anterior les 27 borses emergents més importants (incloent-hi la xinesa), també va ascendir a la seva cota més alta fa una setmana, amb revaloritzacions del 26% i el 91%, respectivament.

La seva evolució demostra que les borses estan disparades des de fa més d’un any. Dijous vinent, de fet, es compliran dotze mesos des que els dos índexs van aconseguir superar els màxims històrics que havien arribant poc abans de l’arribada del coronavirus. Llavors es va parlar d’un perillós desacoblament entre els mercats i l’economia real, en un context de previsions molt negatives sobre l’atur i el creixement. «No obstant, ha quedat clar que les previsions eren massa pessimistes», ha exposat Nicky Maan, de Spectrum Markets.

Nivells rècord

Les borses nord-americanes són les principals responsables de les pujades mundials. El Dow Jones, que recull les 30 més grans cotitzades del país, va iniciar en el seu punt més baix de l’anterior crisi (març del 2009) una escalada gairebé ininterrompuda, que des del març del 2013 l’ha portat a fer miques rècord rere rècord fins i tot malgrat el sot que va patir a la primavera del 2020 per la Covid-19. Dilluns passat va arribar a un màxim de 35.625,4 punts, un 20% superior al límit d’abans de la pandèmia i un 91% major al mínim al qual va caure per la Covid. L’Standard & Poor’s 500, que recull el mig miler de més gran cotitzades del país, va marcar un rècord el mateix dia de 4.479,71 punts, un 32% i un 100% per sobre, respectivament.

A Europa, l’EuroStoxx 50, que inclou mig centenar de les més grans cotitzades de l’eurozona, hi ha lluny del seu màxim històric (5.464,43 punts el març del 2000, en plena bombolla puntcom), però divendres de la setmana passada va pujar a 4.229,7 punts, el seu nivell més alt des del gener del 2008. Alguns dels principals índexs de l’àrea han arribat a nivells rècord en els últims dies (l’alemany Dax 30) o han estat a punt de fer-ho (el francès Cac 40).

D’altres, en canvi, estan més endarrerits. L’italià FTSE MIB es mou en màxims de setembre del 2008, però un 46% per sota del rècord del març del 2000, mentre que l’espanyol Ibex 35, que des de l’anterior crisi tendeix a anar endarrerit, segueix entorn d’un 11% per sota del nivell prepandèmia i un 44% per sota del màxim de novembre del 2007. També li passa el mateix, fora de la zona euro, al britànic Footsie 100, tot i que en menor mesura (un 8,3% per sota del seu màxim de maig del 2018). 

Temors reapareguts

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’escalada general de les borses des de la primavera 2020 s’explica per uns resultats empresarials que «en gran part del món estan sent sorprenentment sòlids, cosa que ha provocat que el mercat descompti una situació pràcticament perfecta», segons ha apuntat DWS. Amb tot, des dels màxims arribats fa uns dies es van succeint les caigudes. «Els temors sobre l’evolució del creixement han reaparegut ara que s’acosta el moment en què la Fed començarà a reduir les seves compres d’actius i l’activitat dels EUA i la Xina està decebent. Els inversors temen que les temàtiques de la reactivació econòmica i la liquiditat ja hagin tocat sostre i s’estan tornant més prudents», ha apuntat Emmanuel Cau, de Barclays.

«És d’esperar un augment de la volatilitat, però creiem que les perspectives del mercat són positives i estan ben avalades», ha matisat Ben Laidler, d’eToro, que ha remarcat que la «forta recuperació econòmica i dels beneficis està compensant una política monetària potencialment més restrictiva i unes valoracions més baixes». Les previsions, així, continuen apuntant a un creixement de l’economia mundial superior al 6% aquest any, el més gran en més de quatre dècades.