El Govern envia al Congrés la reforma de les pensions sense garanties plenes de recolzament polític

Aquest dimarts el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei amb un primer bloc per a la reforma de les pensions que inclou la revalorització automàtica de les prestacions d’acord amb la inflació mitjana de l’exercici anterior i mesures per acostar voluntàriament l’edat efectiva a l’edat legal de jubilació.

El projecte de llei és fruit de l’acord arribat amb els agents socials a finals de juny, ha rebut el vistiplau del Consell Econòmic i Social (CES) i ara serà enviat al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació parlamentària amb l’objectiu que les mesures siguin efectives a partir de l’1 de gener. Malgrat les reticències sobre el projecte de llei expressades per ERC, el PNB i EH Bildu, que podrien posar en perill l’aprovació de la reforma, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, va confiar que la tramitació sí que tirarà endavant.

«És un projecte avalat pel diàleg social i això s’hauria de tenir en compte pels grups polítics», va dir Rodríguez a la roda de premsa posterior a la primera reunió del Consell de Ministres després de la pausa estival. La ministra va explicar, a més, que el contingut del projecte dona resposta a l’acord adoptat en el marc del Pacte de Toledo el 2020 amb el recolzament majoritari de tots els grups (només hi van votar en contra els dos diputats de la CUP, mentre que Vox, ERC, EH-Bildu, Fòrum Astúries i el BNG es van abstenir). I des d’aquesta perspectiva va arribar a la conclusió que el projecte de llei podrà aconseguir els recolzaments polítics necessaris per tirar endavant «sense perjudici que és susceptible de ser millorat en el Congrés», durant la tramitació parlamentària.

Classes passives

Com a novetat, després de l’aprovació de l’avantprojecte de llei en el Consell de Ministres del 6 de juliol i d’haver sigut dictaminat pel CES, el projecte de llei aprovat aquest dimarts estén als pensionistes de les classes passives les mesures generals sobre revalorització de les prestacions d’acord amb l’IPC, així com el sistema d’incentius per a la jubilació demorada. Aquesta modificació beneficiarà els aproximadament 671.000 jubilats procedents del sector públic estatal o militars amb una nòmina total de 1.220 milions d’euros al mes per al conjunt de tots ells.

Notícies relacionades

Sánchez reordena la seva agenda i es proposa trepitjar més el territori

Pedro Sánchez ofereix declarar zona catastròfica l’arrasada per l’incendi d’Àvila

El projecte de llei aprovat aquest dimarts deroga el factor de sostenibilitat heretat de la reforma del 2013 (que reduïa la quantia de la pensió amb l’esperança més elevada de vida) i es dona de termini fins al 15 de novembre per negociar amb els agents socials un nou «factor d’equitat intergeneracional» que hauria d’entrar en vigor el 2027. En cas de no arribar a un acord social sobre aquest punt, el Govern podrà legislar per iniciativa pròpia. En aquesta recta final d’any també es negociarà el nou sistema de cotitzacions a la Seguretat Social per part dels treballadors autònoms perquè tributin en funció dels seus ingressos. Per més endavant queda la negociació d’altres aspectes, com el d’allargar l’actual període de 15 anys que serveix de base per calcular la quantia de la pensió.

Les mesures del primer bloc

La difícil negociació del factor de sostenibilitat i del règim de cotització de treballadors autònoms coincidirà en l’última part de l’any amb la tramitació parlamentària del primer bloc de pensions aprovat aquest dimarts en el Consell de Ministres.