El BCE estudia elevar les previsions de creixement malgrat la cinquena onada

La cinquena onada de la pandèmia provocada per la variant delta del coronavirus està tenint un impacte en l’economia de la zona euro menor del que es podria témer, fins al punt que el Banc Central Europeu (BCE) podria elevar el 9 de setembre les previsions de creixement per a la unió monetària respecte a les que va publicar a principis de juny (4,6% aquest any, un 4,7% el que ve i un 2,1% el 2023). «Tots els indicadors avançats del tercer i el quart trimestre són positius», ha justificat aquest dimecres el seu vicepresident, Luis de Guindos.

En unes jornades organitzades pel ‘Diario de Navarra’ en les quals ha participat presencialment, l’exministre d’Economia ha destacat en particular que les últimes dades d’activitat dels sectors de serveis i manufactures «continuen sent fortes» malgrat haver registrat una «desacceleració marginal» respecte al mes anterior. «D’aquí uns dies presentarem les projeccions. El que ha ocorregut en el passat cada vegada que les hem actualitzat és que ha sigut sempre cap a millor i pot ser que torni a passar en les pròximes setmanes», va mantenir.

Guindos s’ha mostrat esperançat que es pugui arribar al nivell de PIB del tancament del 2019 a finals d’aquest any, tot i que ha admès que també podria produir-se a principis del pròxim. Es tracta també d’una mostra de l’optimisme més gran del BCE respecte a la recuperació. Al juny, la seva presidenta, Christine Lagarde, va considerar «probable» que succeís en el primer trimestre de 2022, un abans del que l’autoritat monetària havia calculat en les seves projeccions de març (les actualitza trimestralment).

No a la indexació

El número dos de la institució, en canvi, ha mantingut el missatge que la inflació de l’eurozona pujarà des de l’actual 2,2% interanual a nivells d’entorn del 3% a finals d’any per factors conjunturals lligats als preus de l’energia i a l’efecte comparatiu respecte a la recessió de l’any passat i que registrarà una «desacceleració important» l’any que ve. En aquesta línia, ha tornat a reclamar que no es revisin components com els sous i les pensions conforme a aquesta inflació transitòriament elevada, perquè «si no, aquest increment temporal es faria més estructural i faria la tasca de la política econòmica més difícil».

Per defensar-lo ha advertit que l’ocupació encara no s’ha recuperat plenament i ho farà amb retard respecte al PIB. El nombre d’ocupats de la zona euro, va assenyalar, continua estant un 2% per sota del que hi havia al tancament del 2019, però es tracta d’un «senyal distorsionat» a causa dels ertos. «És millor mirar l’evolució de les hores treballades, on hi ha una caiguda de més del 6%. S’està recuperant, cada vegada hi ha menys treballadors en erto i més creació d’ocupació. Però hi ha capacitat d’hores treballades que encara no s’ha recuperat. Espero que el nivell previ a la pandèmia es recuperi amb una mica de retard respecte a la recuperació del nivell de renda», va advertir.

Retirada suau d’estímuls

Respecte als plans de la Reserva Federal de començar a reduir la compra de deute a finals d’any o principis del que ve, que en els últims dies han provocat caigudes a les borses, Guindos ha ressaltat que la recuperació de l’economia nord-americana és avançada respecte a la de la zona euro, amb el nivell de PIB previ a la pandèmia ja assolit, una inflació per sobre del 5% i una «molt expansiva» política fiscal per part de l’Administració de Biden. «La FED ha de veure aquestes circumstàncies específiques. La nostra situació és diferent», ha argumentat, deixant entreveure que el BCE tardarà més a retirar els seus estímuls.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Amb tot, ha deixat la porta oberta que el banc central de l’eurozona redueixi la compra de deute, tot i que de forma suau i progressiva, quan finalitzi al març el programa de compres d’emergència pandèmica (PEPP), dotat amb 1,85 bilions d’euros. «Es pot estendre, però és temporal. Si malgrat les incerteses com a conseqüència de la variant delta es va produint una normalització econòmica, en paral·lel hi ha d’haver una normalització dels estímuls fiscals i monetaris. No es poden mantenir més enllà del que és estrictament necessari perquè es produeix ‘zombificació’ de l’economia, amb empreses que subsisteixen per les ajudes», ha argumentat.

En qualsevol cas, ha deixat clar que no es farà de forma abrupta: «Encara no s’ha debatut absolutament res sobre les diferents alternatives. La meva opinió personal és que cal intentar evitar els efectes penya-segat, és molt millor un aterratge suau que una caiguda brusca i cal fer-ho de manera compassada amb l’evolució econòmica. Aquesta és la meva visió personal, però crec que també serà compartida per molts membres del consell de govern».