La ruptura entre Algèria i el Marroc amenaça el subministrament de gas a Europa

La recent decisió d’Algèria de tallar les relacions diplomàtiques amb el Marroc ha augmentat la incertesa i la preocupació sobre el futur estratègic del gasoducte Magrib-Europa (GME), que des que es va posar en marxa l’octubre de 1996 envia milions de metres cúbics de gas des del desert algerià a Espanya a través de territori marroquí i és vital per als tres països i Europa.

Tot i que el flux no s’ha interromput, la possibilitat d’un canvi significatiu en les seves condicions i fins i tot el tancament planeja ara amb més força, ja que el contracte firmat expira el 31 d’octubre sense que les negociacions per estendre’l semblin progressar.

Setmanes enrere, i en declaracions al diari local ‘Le Jour’, la directora general de l’oficina marroquina d’Hidrocarburs i Mines, Amina Benkhadra, va assegurar que el seu país era favorable a renovar el contracte de l’anomenada «autopista del gas», una tuberia d’acer al carboni de més de 1.400 quilòmetres de longitud per la qual transiten cada any prop de 9.000 milions de metres cúbics de gas.

Un entusiasme que no sembla compartir Algèria, d’acord amb les declaracions d’analistes locals citats per mitjans de premsa estatals, com l’agència de notícies local APS, que el 21 d’agost passat qualificava l’interès del Marroc de «pura mentida, compartida pel sobirà alauita».

«Si bé no és la seva primera mentida, al fer incursions en el camp econòmic en general i del gas en particular, que li semblen desconeguts, el Makhzen afegeix dues mentides. Algèria, amb plena sobirania i autonomia de decisió, encara no ha decidit renovar-lo», assegurava l’expert citat per l’agència oficialista.

Mal per al Marroc

Considerada clau en la política energètica del Mediterrani, l’explotació del GME, promogut als anys vuitanta per l’espanyola Enagás i la societat nacional algeriana d’hidrocarburs Sonatrach, obliga a una extensa i constant col·laboració entre Alger, Rabat i Madrid en els quatre trams en què es divideix.

El pas pel seu territori reporta al Marroc uns 800 milions de metres cúbics de gas natural per cobrir una part de les seves necessitats energètiques, més una quantitat en comissions que ronda el 7% i suposa entorn de 200 milions d’euros l’any.

Conscient de la situació, i tot i que el gasoducte no és tan vital per a la seva estratègia energètica com sembla ser-ho per a la d’Algèria i Europa, «el Marroc ha pres mesures en els últims anys per apuntalar les seves pròpies necessitats de seguretat energètica».

«Ha donat un reconeixement als plans en favor de les renovables locals, per exemple, i també està treballant en un possible pla d’importació de GNL, a través d’una unitat flotant d’emmagatzemament i regasificació (FSRU)», explica l’analista energètic Ed Reed, expert en la zona.

Algèria aposta per l’alternativa Medgaz

A part del GME, gestionat per la societat «Europe-Magreb Pipeline (EMPL)» –en la qual participen el grup espanyol Naturgy, l’energètica portuguesa Transgas i la marroquina SNPP–, Algèria assorteix de gas Espanya i Europa a través d’un altre gasoducte que surt del mateix desert i travessa el Mediterrani per desembocar a Almeria.

Coneguda com a Medgaz, aquesta tuberia arrenca a la localitat de Beni Saf, recorre 700 quilòmetres fins a la platja del Perdigal, a la costa espanyola, i té en l’actualitat una capacitat de transport anual d’uns 8.000 milions de metres cúbics de gas.

Gestionada per Sonatrach (51%) i Naturgy juntament amb el fons d’inversió BlackRock, aquestes companyies treballen juntes per augmentar la seva capacitat en 2.000 milions de metres cúbics a l’any a finals del 2021, una quantitat que en cap cas compensaria un possible tancament del gasoducte Magrib Europa.

Algèria perdria així la possibilitat d’enviar prop de 6.000 milions de metres cúbics de gas anuals a Europa, cosa que suposaria un mal molt greu per a la seva debilitada economia, totalment dependent de les energies fòssils: el petroli i el gas signifiquen el 95% de les seves exportacions anuals.

Prossegueixen les negociacions

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

«Darrere de les bel·licoses postures diplomàtiques de Rabat i Alger, les negociacions continuen. El Marroc no pot prescindir del 7% de gas que pren. Alger no pot prescindir dels serveis del seu veí, almenys de moment. Però per descomptat, la decisió algeriana tindrà un impacte i condicionarà la redacció final de l’acord», asseguren a Efe fonts diplomàtiques a la zona.

El Marroc és procliu a obrir el gasoducte a altres socis per tal de beneficiar-se de l’empenta de les empreses europees, mentre que Algèria troba escasses alternatives, ja que la seva aposta per transportadors de GNL a través de Hyproc, la filial de transport marítim de Sonatrach, tampoc és suficient per compensar el forat econòmic que suposaria el tancament de la