Després de la gratuïtat de noves autopistes
El Govern català reclama a l’Executiu central la gestió de les carreteres i el rescat de tots els peatges a Catalunya
Puigneró calcula que eliminar les barreres dels túnels de Vallvidrera, la C-16, la C-32 i els túnels del Cadí en dos anys suposaria uns 1.500 milions per als pressupostos

El Govern de la Generalitat ha reclamat a l’Executiu central el rescat per part de l’Estat de totes les autopistes de peatge que hi ha a Catalunya i el traspàs de la gestió de tota la xarxa de carreteres en un termini de dos anys. La gratuïtat a partir d’aquest 1 de setembre de l’AP-7 entre Tarragona i la Jonquera; l’AP-2 de Saragossa al Vendrell; el tram entre el Papiol i Montmeló; la C-32 (de Barcelona a Lloret de Mar) i la C-33 (de Barcelona a Montmeló) obre segons el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, el final de l’«espoli» i del «greuge comparatiu» amb la resta d’Espanya i que s’acabi continuar pagant de la mateixa manera per infraestructures «que els catalans hem pagat de sobres».
El Govern proposa que en dos anys totes les carreteres catalanes estiguin exemptes de barreres i s’agrupin sota un únic model de finançament del manteniment. «Els peatges no tornaran, si és pel Govern de Catalunya», va assegurar Puigneró, que va defensar «una forma de finançament diferent», sense especificar, i va reclamar la gestió completa de les autopistes i carreteres de l’Estat, igual com el ferrocarril.
Puigneró no va aclarir durant una presentació davant la premsa el model que s’hauria d’assumir en el futur per finançar els costos de manteniment de les carreteres, ja que aquest model depèn del projecte que elabora el Govern central, va dir, però va assegurar que defensarà per a Catalunya el que planteja la directiva europea, que aconsella el pagament per ús i que qui contamina més, també pagui més.
L’anunci podria ser interpretat com un pas enrere en la proposta inicial d’establir l’anomenat pagament per vinyeta en el futur, tot i que Puigneró va puntualitzar que el Govern català està obert a qualsevol possibilitat tècnica que es plantegi en el marc d’aquesta directiva europea i el principi de no discriminació de Catalunya respecte a la resta de l’Estat.
Nou sistema de peatges
Per a Puigneró, la proposta és coherent amb les indicacions que va fer en consens una resolució del Parlament del 2018, «compatible amb una eventual implantació futura o simultània en altres territoris de l’Estat» i «conforme amb la normativa de la UE» en termes de tarifació, forma de gestió, tractament transitori dels contractes preexistents, dèficits i deute públic. L’objectiu final de suprimir peatges hauria de ser millorar el trànsit en el seu conjunt reduint la contaminació i la congestió de les carreteres més lentes.
El president del Govern, Pedro Sánchez, prepara un nou model de finançament de les autopistes que entraria en funcionament el 2024 i que està recollit en el pla de recuperació després de la pandèmia de la Covid-19, amb les reformes i inversions previstes per aprofitar els 140.000 milions d’euros que li corresponen a Espanya dels fons europeus Next Generation fins al 2026. «No sabem quin model vol aplicar el Govern espanyol, però el Govern de la Generalitat està disposat a assumir competències incòmodes com les carreteres, com ja va fer amb les presons», va explicar Puigneró.
Costos de manteniment
Durant dos anys, els pressupostos de la Generalitat assumiran els costos de manteniment de les autopistes rescatades aquest 1 de setembre, cost que el Govern català considera «assumible» i que puja a uns 6 milions anuals, uns 7,5 milions per eliminar les restes d’infraestructures dels peatges i 15 milions d’euros més cada cinc anys en manteniment de tipus extraordinari, segons va afirmar Ricard Font, secretari general de la Vicepresidència.
Rescat total, inclosos els túnels de Vallvidrera i el Cadí
Queden quatre peatges a Catalunya en concessions que acaben entre el 2036 i el 2039. La proposta del Govern és que amb el nou model de finançament estatal o la transferència de la gestió a Catalunya es rescatin aquestes vies com es va fer en el cas de les autopistes madrilenyes i que va costar entorn de 3.000 milions. El Govern calcula que el rescat de la C-16 túnels de Vallvidrera; la C-16 autopista de Montserrat de Sant Cugat a Manresa; la C-32 Pau Casals, de Castelldefels al Vendrell i els túnels del Cadí, suposaria uns 1.500 milions per a l’Estat.
Peatge
Queda per discernir el model que s’aplicarà a Espanya després d’aquest període transitori fins al 2024, en què les autopistes lliures de peatges, es finançaran amb pressupostos autonòmics. El sistema de peatges es basa en tarifes basades en la distància o en l’àrea, que generalment es paguen a les barreres físiques de les carreteres. Poden variar segons el tipus de vehicle o l’hora del dia i poden ser electrònics. Hi pot haver sistemes de pagament electrònics sense barreres, com a Portugal, per exemple, o sistemes basats en lectura de matrícules.
Vinyeta
El sistema de pagament de vinyeta es basa en càrrecs per temps. Els usuaris han de comprar una etiqueta o un document i col·locar-lo al parabrisa del vehicle, el que els permet l’ús de les carreteres per un període determinat, normalment un any.
Ingressos municipals
Notícies relacionadesLa supressió dels peatges obre un nou capítol de despeses en els pressupostos dels municipis afectats, sobretot en els més petits. Les autopistes suposen contribucions en termes d’IBI. Només a les localitats catalanes afectades es calcula que la minva d’ingressos serà de més de 15 milions d’euros anuals. Alguns municipis estimen que perdran entre el 10% i el 20% dels seus ingressos.
Llocs de treball
Una altra de les conseqüències de la supressió dels peatges és la pèrdua de llocs de treball. Abertis, la companyia participada per ACS i la italiana Atlantia, la més afectada per aquestes mesures, ha iniciat un expedient de regulació d’ocupació (ero) que afectarà 348 treballadors d’alguns dels serveis d’autopistes de peatge que gestiona a Catalunya a través de les societats Acesa, Invicat i Autopistas España. L’empresa ho justifica en l’acabament de concessions. Al febrer i el juny del 2020 ja van portar a terme dos expedients de regulació d’ocupació que van suposar 300 llocs de treball, en què es va al·legar el descens de la facturació provocat per la baixada de la mobilitat durant la pandèmia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Gestió hídrica Rialb, el segon embassament més gran de Catalunya i el més jove, bat un nou rècord d’ompliment
- Usos lingüístics Emma Vilarasau, en l’especial sobre la llengua de TV3: «No es pot viure les 24 hores en català»
- Ensenyament Els resultats de la consulta de la llengua vehicular a València es publicaran avui
- Descobriment inesperat Les obres de la Via Laietana troben per sorpresa les restes de cinc cases medievals de Barcelona
- CHAMPIONS LEAGUE El Barça regala una altra gesta a Lisboa
- Congrés dels Diputats Junts refreda les opcions de Díaz d’aprovar la reducció de jornada: «Ara mateix no avalem el seu projecte de llei»
- Política lingüística La influència del castellà cap al català és major que a la inversa en parlants bilingües i varia segons l'edat
- Consulta a la Comunitat Valenciana El 51% de famílies valencianes trien el català com a llengua escolar i el 49% opten pel castellà
- Ciència Observen per primera vegada com les neurones que conformen el cervell humà emmagatzemen records
- Després de la tornada de La Caixa ¿Quines empreses han tornat a Catalunya després del procés i quines falten per tornar?