Antonio Martínez: «Calculo que estalviaré entre 2.000 i 3.000 euros anuals en peatges»

Martínez relata que l’AP-7 continua sent més o menys la mateixa que la primera que va conèixer. Amb un carril més en alguns trams. «Però hi ha augmentat el trànsit exponencialment. Espanya ha incrementat les seves relacions comercials amb Europa i les carreteres de pagament han augmentat el trànsit de manera exponencial». El camioner, que és també president del Gremi de Transports i Logística de la patronal Cecot, també analitza els efectes que tindrà l’eliminació de peatges en els pròxims mesos: «Potser hi ha algun coll d’ampolla a l’AP-2. A l’AP-7 no ho crec, perquè fa anys que s’hi va establir la circulació obligatòria de camions per motius de seguretat per l’autopista per evitar l’N-2 a Girona. Hi haurà un coll d’ampolla a l’AP-2 al tram que va del Vendrell a Saragossa. Fins ara tothom l’evitava i ara tothom l’utilitzarà», pronostica. 

El transport era ja el dia a dia del seu avi i del seu pare. Als 14 anys, Antonio Martínez, ja acompanyava el seu progenitor dalt de la cabina tractora, amb l’orgull que això significava en aquells temps. Als 16 ja va començar a treballar, tot i que continuava estudiant. Eren els anys en què tot era manual, temps de doble embragatge i càrrega i descàrrega a força de braços. Les autopistes, avui gratuïtes, eren en aquells anys 80 si fa o no fa les mateixes, però tenien menys trànsit. La majoria d’encàrrecs no impedien als professionals tornar a casa a la nit. 

Maltractament laboral

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La professió de transportista avui en dia Martínez la veu actualment amb pena i carregat d’enyorança. «Jo vaig néixer en el transport a Sabadell i el més lluny que anàvem era a Barcelona. I amb repartiment per la província. En aquests últims anys el mercat ha canviat. Per a qualsevol professional del transport de l’entorn el mercat no és Barcelona, ni tan sols Espanya. El mercat és Europa. Hem de tenir una visió europea, sinó estem equivocant-nos. Més del 60% o 70% dels conductors de tràilers continentals tenen més de 55 o 60 anys. No hi ha un relleu generacional, perquè per 1.700 euros no val la pena estar quatre mesos fora de casa malvivint i maltractat...».

Preguntat pel maltractament de què parla, s’hi esplaia. «Quan jo vaig començar, un conductor era un senyor. Quan anaves per una carretera nacional i veies una concentració de conductors davant un restaurant t’hi paraves perquè sabies que era un lloc en què es menjava net i bé. El conductor estava valorat. Tot això ha canviat. Actualment es treballa amb rutes triangulars o sense fi, cosa que ha fet que les carreteres s’omplin de camions de l’est i amb conductors que estan quatre o cinc mesos a la carretera. Totes les empreses mitjanes catalanes, de les de 80 o 90 camions, han desaparegut. No és possible competir. El 90% dels conductors d’aquí són autònoms i amb empreses de dos o tres camions com a màxim». Assegura que un transportista búlgar cobra 300 euros al mes, un altre romanès, de l’ordre de 500 euros. Un conductor espanyol cobra uns 1.700 euros al mes, mentre que els francesos perceben 2.000 euros, i 2.100 els alemanys. «La joventut europea no vol treballar al sector del transport. Per guanyar 1.700 euros mensuals i estar quatre mesos fora de casa prefereixes treballar en altres sectors i dormir cada dia a casa teva», conclou Martínez.