Podem colla el PSOE i presenta una llei per crear una empresa pública d’energia

Després d’un mes dur al si del Govern central de coalició pels preus rècords que ha assolit la llum, fonts del partit morat asseguren que aquesta empresa pública se centraria en la «creació de noves instal·lacions d’energia renovables», cosa que ajudaria en els objectius plantejats en l’horitzó verd, i «s’ocuparà d’implementar una rebaixa a la factura de la llum». ¿Com? En els últims mesos, diferents dirigents d’Unides Podem han explicat que trencaria l’oligopoli elèctric i permetria l’existència d’una «competència real».

Segons la norma registrada, Producció Elèctrica Espanyola gestionaria les concessions hidroelèctriques la conca de les quals inclogui més d’una comunitat autònoma a mesura que vagin caducant les llicències d’explotació a empreses privades. En el cas de ser una comunitat autònoma la que hagi atorgat aquesta concessió, serà el Govern regional el qui decideixi si passa a ser gestionada per l’empresa pública. Les primeres concessions que venceran en els pròxims deu any sumen un total de 720 megawatts instal·lats, davant els 20.000 megawatts de potència hidràulica que hi ha, i pertanyen en el 90% a les tres grans elèctriques, Iberdrola, Naturgy i Endesa.

En el text de la llei que els morats prepararen des de començaments de l’estiu s’assenyala que, segons l’OCDE, el mercat elèctric espanyol és el segon més privatitzat, per darrere de Portugal, mentre que en altres països les empreses estatals d’energia representen el 62% de la potència elèctrica contractada. A això, afegeixen que a França, Itàlia, Suïssa, Àustria, Holanda o Finlàndia ja hi ha participació pública en empreses energètiques.

El ‘no’ dels socis

No obstant, els arguments d’Unides Podem no semblen convèncer el PSOE. Dos mesos després que el portaveu morat al Congrés, Pablo Echenique, anunciés que estaven treballant en aquesta norma, Calviño es va oposar a la creació d’una empresa pública: «Hem de centrar-nos en mesures eficaces i centrar els nostres esforços en aquells àmbits que poden tenir un impacte real, i no altres idees que ja sabem que no són eficaces».

Aquest mateix dijous, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha assegurat que el Govern central implementarà noves mesures per abaixar el preu de la llum i que, de moment, està «fent moltes coses». El mes de juny passat es va aprovar la rebaixa de l’IVA de la llum del 21% al 10% fins a finals d’any i es va suprimir durant el tercer trimestre l’impost del 7% sobre la producció d’energia que assumeixen les companyies i repercuteixen els clients. Malgrat tot, Bolaños ha assegurat que es tracta d’un «problema molt complex» que no té «solucions senzilles», perquè, quan això passa, «s’agreuja el problema».

Altres mesures

Notícies relacionades

El Govern central posarà en marxa «més mesures» per abaixar la factura de la llum «sense dreceres»

Podem, PP i socis del Govern acusen Ribera d’«inacció» en vista del preu de la llum

Tot i així, els dos socis no són capaços de posar-se d’acord en quines són les mesures eficaces. En matèria energètica, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van acordar «l’elaboració de normes legals necessàries per reformar el mercat elèctric, de manera que la reducció progressiva del cost de les energies renovables es traslladi al preu de l’electricitat». Al document base de la coalició [aquí en PDF] no s’especificava quines serien aquestes normes legals, i l’amplitud de la redacció ha provocat grans frecs en la coalició. Tampoc s’hi esmentava la creació d’una empresa pública d’energia.

Davant aquesta inconcreció, els morats han plantejat en les últimes setmanes implementar mitjançant un reial decret llei diverses mesures que el Govern central va acordar per aturar les pujades de la llum de manera immediata i fixar un preu per a l’energia hidràulica i nuclear. Les dues idees han sigut rebutjades pel PSOE.