Catalunya és la comunitat autònoma amb més impostos, tret del País Basc i Navarra

Les comunitats autònomes del règim comú (totes tret del País Basc i Navarra) gestionen aquest any 78 impostos propis i recàrrecs sobre tributs estatals, amb Catalunya al capdavant, que compta amb un total de 15 figures impositives, segons dades del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. Totes les autonomies tenen actualment tributs propis, però això podria canviar en un futur pròxim, ja que el Govern de la Comunitat de Madrid ha anunciat que té la intenció d’eliminar els tres únics impostos que gestiona. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va anunciar aquest dimecres passat que el seu Govern eliminarà els dos impostos propis amb què compta la regió, convertint Madrid en la primera comunitat autònoma de règim comú a suprimir aquestes figures impositives. La mesura, en concret, afectarà el tribut sobre la instal·lació de màquines recreatives en establiments d’hostaleria autoritzats i l’impost sobre dipòsit de residus. Per això, l’Executiu d’Isabel Díaz Ayuso iniciarà la tramitació d’una reforma legislativa que, de ser aprovada a l’Assemblea madrilenya, convertirà Madrid en l’única autonomia d’Espanya sense impostos propis i també deixarà d’ingressar 3,4 milions d’euros a l’any. Al contrari, Catalunya és la comunitat autònoma amb més impostos propis. En té un total de tretze, han assegurat a Efe fonts del Departament d’Economia de la Generalitat (la diferència respecte als quinze registrats pel Ministeri d’Hisenda es deu que comptabilitzen de forma conjunta diversos cànons). La decisió de Madrid reobre el debat sobre el dúmping fiscal i els efectes de l’ultraliberalisme.

La gestió d’impostos és un element fonamental per a la independència en la gestió política d’un territori, a més de ser un instrument bàsic en la redistribució de la riquesa. D’aquesta manera, un determinat territori pot disposar d’una alta recaptació d’impostos propis de recursos per resoldre problemes socials o de marginació social que no poden ser abordats des d’altres esferes de l’administració pública. Sense impostos gestionats no és possible delimitar el creixement de determinades activitats respecte a altres comunitats autònomes. A l’eliminar els impostos a màquines recreatives o el dipòsit de residus, per exemple, s’està convidant les empreses del sector a instal·lar-se més a Madrid que en altres territoris. El dúmping impositiu pot atraure més activitat econòmica, però si no és selectiu pot conduir a un creixement econòmic desequilibrat i que la seva desregulació condueixi a la llarga a problemes estructurals imprevistos.

Segons la Generalitat, l’any passat aquestes figures impositives –llavors eren dotze actius– van reportar un total de 137,3 milions d’euros en termes de recaptació. De fet, fa uns dies la Generalitat va obrir el termini per pagar un nou impost, el que cobrarà per les emissions de CO2 dels vehicles. A més d’aquesta nova figura impositiva, Catalunya compta amb impostos als grans establiments comercials, les vivendes buides, l’estada en establiments turístics, els actius no productius de les persones jurídiques –l’anomenat impost als béns de luxe– o les begudes ensucrades envasades.

També hi ha impostos que graven l’emissió de gasos emesos a l’atmosfera per la indústria, les emissions produïdes per l’aviació comercial, les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, i el llistat també inclou un gravamen de protecció civil, un cànon de l’aigua i cànons sobre residus. En els últims anys la Generalitat ha justificat la creació d’aquests impostos per la insuficiència del sistema de finançament i, en el cas dels de caràcter mediambiental, per combatre les externalitats negatives creades per algunes activitats o indústries.

Segons el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, la següent comunitat amb més tributs propis és Andalusia, amb vuit impostos, tot i que alguns no tenen efecte en l’actualitat. El Govern andalús ha assenyalat que el 2020 va recaptar 145 milions d’euros amb aquestes figures impositives. Múrcia manté sis impostos propis: tres de mediambientals (sobre emissions de gasos contaminants a l’atmosfera, sobre abocaments a les aigües litorals i sobre emmagatzemament o dipòsit de residus), un sobre els premis del bingo, el recàrrec sobre el d’activitats econòmiques i el cànon de sanejament, ab una recaptació conjunta que el 2020 va arribar als 55,9 milions d’euros. Galícia compta al 2021 amb sis tributs propis, amb què l’any passat va sumar una recaptació de poc més de 80 milions d’euros. Igualment, Astúries té sis figures impositives pròpies, amb què el 2020 va recaptar una mica més de 118 milions d’euros. Aragó manté cinc impostos propis, tots mediambientals –sobre l’emissió de contaminants a l’atmosfera, les grans àrees de venda, les instal·lacions de transport d’energia elèctrica d’alta tensió, sobre determinats usos i aprofitaments d’aigua embassada i sobre la contaminació de les aigües– amb què recapta, en situacions de normalitat, al voltant de 100 milions d’euros. També gestiona cinc tributs propis Extremadura, amb què el 2020 va recaptar gairebé 115 milions d’euros. Canàries igualment disposa de cinc impostos propis, tres dels quals (l’Impost General Indirecte Canario; l’Arbitri sobre la Importació i Entrega de les Mercaderies, i l’impost de matriculació) pertanyen al bloc de finançament del Règim Econòmic i Fiscal de les Canàries.

Quant a la recaptació, les dades tancades de què disposa la Conselleria d’Hisenda del Govern de les Canàries són del 2019, any que va recaptar 2.210 milions d’euros, dels quals 1.585 corresponen a l’Impost General Indirecte Canari, que substitueix l’IVA. El País Valencià té quatre impostos propis, dos dels quals els cobra directament la Generalitat, un el cobra l’empresa de sanejament d’aigües i l’altre està aprovat però encara no s’aplica.

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

Les Balears tenen quatre impostos autonòmics, dels quals només se n’apliquen actualment dos: l’impost sobre estades turístiques, que grava les pernoctacions vacacionals a les Illes, i el cànon de sanejament d’aigües residuals. El Govern balear va recaptar l’any passat amb aquests gravàmens 36,8 i 78 milions d’euros, respectivament, quantitats distorsionades per la crisi de la pandèmia de la Covid, ja que el 2019 la recaptació de l’impost turístic va ser de 131 milions d’euros i la del cànon de depuració d’aigües de 85,7 milions.

La Rioja té tres impostos propis, amb què el 2020 va sumar una recaptació d’una mica més de 12 milions d’euros. A Cantàbria s’apliquen actualment dos impostos propis, per la qual cosa es van recaptar el 2020 uns 27 milions d’euros. A Castella-la Manxa hi ha dos impostos propis, l’Impost d’Activitats que Incideixen en el Medi Ambient, amb què el 2020 es van recaptar 256.459 euros, i el cànon eòlic, que va permetre ingressar gairebé 8 milions d’euros a les arques públiques, han informat a Efe fonts de l’Executiu regional. La Junta de Castella i Lleó, per la seva banda, no es planteja seguir els passos de Madrid i eliminar els seus impostos propis vigents –de caràcter mediambiental que principalment paguen les elèctriques–. En l’actualitat, Castella i Lleó ingressa gairebé 63 milions d’euros amb l’impost sobre l’afectació mediambiental causada per determinats aprofitaments de l’aigua embassada, pels parcs eòlics i les instal·lacions de transport d’energia elèctrica d’alta tensió, i uns altres 7,6 milions amb l’impost sobre l’eliminació de residus en abocadors, segons les últimes dades aportades per la Junta a Efe.