Salari mínim: Díaz s’enfronta al primer gran ‘no’ de la patronal

En cas de no fructificar aquests «contactes informals» en els quals entra ara la negociació, això significaria la primera gran punxada de Díaz en un terreny en el qual fins ara pràcticament només ha aconseguit èxits, amb sis pròrrogues dels ertos Covid en el seu currículum, a més de la llei de teletreball, la ‘llei Rider’ i una primera pujada de l'SMI a 950 euros pactada al cap de pocs dies d’assumir la cartera de Treball. Fins ara la patronal només s’ha desmarcat en un tema no de primera línia com van ser els reglaments de les lleis d’igualtat, sobre els quals, no obstant, sí que va negociar i per als quals es va acabar pactant un desacord.

El primer gran ‘no’ dels empresaris en el diàleg social està a prop i arribarà en la primera etapa d’un autèntic ‘tourmalet’ de negociacions, que posaran a prova l’idil·li negociador que des que va començar la pandèmia manté l’Executiu amb patronal i sindicats. És l’avantsala d’una tardor calenta, on la següent parada serà una nova pròrroga dels ertos. 

Calviño ja ha avançat que les ajudes hi seran pera qui ho necessiti, tot i que també ha apuntat, aquest mateix dilluns en una entrevista a TVE, que la nova pròrroga pretenen plantejar-la amb diferents condicions. I que aquestes no frenin la creació d’ocupació. Això pot traduir-se en menors recursos disponibles, després d’un any i mig d’una despesa pública sense precedents per sostenir l’esquema d’ertos. En l’última pròrroga ja es van caldejar les taules a última hora i Pedro Sánchez va haver de pactar un Consell de Ministres extraordinari per aprovar una renovació el consens de la qual va arribar en el temps de descompte. 

Reforma laboral pendent

Notícies relacionades

Els treballadors de PortAventura van avui a la vaga per demanar millors sous

La Generalitat assumeix l’administració de Cellex i Mir Puig

Després d’SMI i ertos arriba el torn a la reforma laboral, on les posicions entre patronal, sindicats i el Govern difícilment podrien estar més allunyades. De fet, la CEOE ja va manifestar públicament abans de l’estiu que en les condicions dels últims esborranys no hi havia més negociació possible amb ells; abonant el terreny per al desacord final d’un text que sí o sí acabarà arribant al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Ja que així ho ha promès el Govern d’Espanya a la Unió Europea i d’això depèn un desemborsament considerable dels fons europeus. Concretament el 2022 Brussel·les ha d’injectar 18.000 milions que depenen del compliment de 42 fites i objectius, entre els quals la reforma laboral o la de pensions. 

És ara quan la cintura i l’habilitat negociadora de Yolanda Díaz i el seu equip serà posada a prova per una negociació en la qual els empresaris tenen moltes posicions per perdre i molt poques a guanyar. I en la qual els sindicats volen recuperar terreny després d’una dècada sota l’herència de Mariano Rajoy. Mentre l’Executiu aspira a pactar amb tots ells uns canvis amb què millorar el funcionament del mercat laboral i que, al fer-los seus el diàleg social, no siguin el principal objectiu a abatre en cas de canvi de color polític en el Govern, com ho ha sigut la, injuriada per molts, «reforma laboral» del PP.