L’alça dels embargaments augura el primer repunt dels desnonaments des del 2015

Les execucions hipotecàries o embargaments dels diferents tipus d’immobles (vivendes, solars, locals, garatges, oficines, trasters, naus, edificis i finques rústiques) iniciats entre l’abril i el juny van ascendir a 9.753, un 18% més que en el trimestre anterior i un 79% per sobre del mateix període del 2020, segons ha informat aquest dimarts l’Institut Nacional d’Estadística (INE). I el que és més rellevant, els procediments sobre vivendes de persones físiques van arribar als 3.243 en el cas de les primeres residències (màxim des del 2017 i l’1% i 253% més, respectivament) i els 847 a les segones vivendes (24,2% i 208%).

No totes les execucions d’hipoteques que s’inicien acaben amb el desnonament o llançament dels propietaris, però el fort increment registrat apunta a un previsible augment d’aquests últims. Els tràmits s’inicien quan el banc declara el venciment anticipat del contracte, una cosa que pot fer si l’hipotecat deixa de pagar 12 quotes o una quantitat equivalent al 3% del capital del crèdit en la primera part de la vida del préstec, o 15 quotes o el 7% del capital en la seva segona part. Es tracta del pas previ per iniciar el procés d’execució (embargament de l’immoble per saldar el deute) i alçament (desnonament), però sempre es pot aturar si el client es posa al dia en els pagaments o arriba a un acord amb la seva entitat.

Mesures legals des del 2013

Els alçaments de vivendes venen baixant des de fa anys gràcies a diverses mesures legals i sectorials. El Govern del PP va aprovar el 2013 la suspensió dels desnonaments de vivenda habitual per a famílies en situació de vulnerabilitat, que posteriorment va anar estenent i que l’actual Executiu va ampliar el març de l’any passat tant en termini (fins al 2024) com en els col·lectius beneficiaris. A més, el ministre popular Luis de Guindos va impulsar també llavors un codi de bones pràctiques, que obliga les entitats adherides, pràcticament totes, a oferir a les famílies més desfavorides que no puguin pagar les seves hipoteques diferents opcions, com una reestructuració del deute, una quitació o la dació en pagament amb un lloguer social.

S’hi va sumar l’any passat, amb l’esclat de la pandèmia, les diferents moratòries legals (aprovades pel Govern per a llars vulnerables) i sectorials (impulsades per la banca per a un col·lectiu més ampli) en el pagament de les quotes hipotecàries, entre altres crèdits. Segons les últimes dades del Banc d’Espanya corresponents al tancament d’abril, la moratòria legal hipotecària ha beneficiat 272.715 assalariats i 104.599 autònoms, que en conjunt devien 20.524 milions d’euros als seus bancs (el 4,3% del saldo total de préstecs del sector). L’ajornament de pagaments impulsat per les entitats, per la seva banda, ha beneficiat 923.851 treballadors per compte d’altri i 223.594 per compte propi, que devien 34.267 milions (si bé en aquest cas no només s’inclouen hipoteques).

Com el mateix INE remarca en la seva estadística d’aquest dimarts, aquestes moratòries expliquen en bona mesura que els inicis d’execucions hipotecàries sobre primeres vivendes de particulars del primer semestre d’aquest any (6.450) siguin un 142% superiors a les del mateix període de l’any passat (2.660). El termini per sol·licitar l’ajornament de fins a nou quotes va vèncer el 30 de març passat, perquè l’Autoritat Bancària Europea va deixar llavors d’atorgar un tractament comptable favorable. Però la major part de les moratòries es van concedir l’any passat i han anat vencent, cosa que explica l’augment dels embargaments en els últims quatre trimestres. 

Desnonaments per hipoteques i per lloguer

Notícies relacionades

Torres invertirà sis milions en un celler de vins sense alcohol

Mercadona apuja el sou un 8,5% a tota la plantilla

L’última dada de desnonaments disponible, corresponent al primer trimestre, apunta en la mateixa direcció. Entre gener i març, es van registrar 2.548 llançaments de tota mena d’immobles hipotecats, el 4% menys que en el trimestre anterior (2.659), però el 6,5% més que un any abans (2.392). Cal tenir en compte que en el segon (300) i tercer trimestre (1.564) del passat exercici es van registrar xifres històricament baixes per les moratòries i també per la baixa activitat judicial durant el confinament, amb la qual cosa en els mateixos períodes d’aquest any es registraran amb tota probabilitat increments vertiginosos que faran que la xifra del 2021 estigui per sobre de la del 2020.

Un capítol a part és el dels desnonaments del lloguer. El Govern va aprovar l’any passat, també per la pandèmia, una prohibició dels llançaments de famílies vulnerables que viuen de lloguer, així com la possibilitat que aquest tipus de llars obtinguin un ajornament o condonació en el pagament. En conseqüència, l’any passat se’n van produir 21.145, el 42% menys que el 2019. La mesura, que s’ha anat prorrogant, vencerà el pròxim 31 d’octubre, tret de nova extensió, i a partir de llavors podria produir-se un fort increment. De fet, en el primer trimestre d’aquest any se’n van registrar 7.862, un 14% més que un any abans, perquè els potencials beneficiaris ja estan coberts i els que no complien els criteris s’han vist impactats per la crisi.