El BCE suavitza el seu suport a l’economia per primera vegada en la pandèmia

Primera rebaixa d’estímuls a l’economia per part del Banc Central Europeu (BCE) des de l’arribada del coronavirus. Però parcial i limitada. Malgrat la cinquena onada de la pandèmia provocada durant l’estiu per la variant delta de la Covid, l’autoritat monetària estima que la zona euro creixerà aquest any més del que tenia previst. El seu Consell de Govern ha decidit aquest dijous que el ritme de compres de deute públic i privat del seu programa d’emergència davant la pandèmia (PEPP) serà entre l’octubre i el desembre «lleugerament inferior al dels dos trimestres anteriors». 

La cúpula de l’organisme, això sí, ha volgut remarcar que no es tracta encara d’un canvi d’estratègia, sinó d’un «recalibratge», i s’ha emplaçat a la reunió de desembre per discutir i comunicar els seus nous plans. «The lady isn’t tapering (La senyora no està disminuint suports)», ha defensat la seva presidenta, Christine Lagarde, parafrasejant la sentència amb què Margaret Thatcher es va negar a fer marxa enrere en les seves mesures de liberalització de l’economia el 1980, al començament del seu mandat com a primera ministra del Regne Unit («The lady’s not for turning»).  

El PEPP, llançat el març de l’any passat i dotat amb 1,85 bilions de dòlars, ha permès comprimir les diferències entre les primes de risc nacionals (possibilitat d’impagament a ulls del mercat), i ha reduït els costos de finançament en les economies de l’euro i facilitat que els Governs puguin finançar de forma barata les seves mesures contra els impactes del coronavirus. El març passat, les compres mensuals es van elevar fins als 80.000 milions davant les tensions registrades en alguns mercats, però el BCE les reduirà ara (alguns analistes estimen que a entre 60.000 i 70.000 milions) perquè entén que la recuperació permet fer-ho sense que el cost d’endeutar-se se’n ressenti. 

Més PIB i inflació

Els economistes de la institució, així, estimen que, tot i que el creixement en el segon semestre serà «lleugerament» menor del que preveien fa tres mesos a causa de la variant delta, el fort repunt de l’activitat en el segon trimestre (2,2%) permetrà que la zona euro creixi un 5% aquest any, davant el 4,6% que calculaven al juny. I el que és més significatiu, ara estimen que el PIB de la unió monetària superarà el nivell prepandèmia a finals d’any, dos trimestres abans del calculat inicialment. La previsió del 2022 l’han rebaixat lleugerament (del 4,7% al 4,6%) i la del 2023 l’han deixat sense canvis (2,1%). 

L’estimació d’inflació –que és la principal preocupació del BCE perquè el seu mandat oficial es limita a procurar l’estabilitat de preus– també s’ha revisat a l’alça. Ara calcula que se situarà en el 2,2% aquest any, l’1,7% el pròxim i l’1,5% el 2023, per sobre del que esperava el juny (1,9%, 1,5% i 1,4%). La subjacent (que no té en compte els preus energètics ni d’aliments no elaborats) també es preveu més alta: 1,3%, 1,4% i 1,5%, en lloc d’1,1%, 1,3% i 1,4%, respectivament. 

Lagarde, en qualsevol cas, ha remarcat que la previsió de preus és «molt lluny» de complir les condicions fixades al juliol pel BCE (situar-se en el 2% a mitjà termini i de forma sostinguda) per pujar tipus per primera vegada en una dècada i des dels nivells mínims que porten des del 2016. L’IPC de l’eurozona va escalar a l’agost el 3%, màxim des d’octubre del 2011. Però l’autoritat monetària continua pensant que, tot i que «pujarà més» a la tardor, baixarà l’any que ve perquè l’alça es deu a raons transitòries. I tot i que no formi part del seu mandat, també té en compte que encara hi ha dos milions d’ocupats menys que abans de la Covid. 

Desembre clau

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Així les coses, la clau ara és què decideix fer la cúpula del BCE en la seva reunió de desembre. El PEPP, oficialment, seguirà en vigor «almenys fins a finals de març del 2022 i, en tot cas, fins que consideri que la fase de crisi del coronavirus ha acabat». Però amb l’actual evolució de l’economia, tot sembla indicar que podria acabar o veure’s notablement retallat al tancament del primer trimestre de l’any que ve si una recrudescència de la pandèmia no descarrila la recuperació. 

A canvi, Lagarde ha vingut a insinuar que es podrien implementar altres mesures, com realitzar noves injeccions de liquiditat barata a la banca i augmentar el programa de compres d’actius (APP), llançat molt abans de l’arribada del coronavirus i que actualment té un ritme mensual de 20.000 milions d’euros. Això sí, ha precisat que el consell no ha discutit res al respecte aquest dijous, i a més ha remarcat, per espantar els fantasmes de noves tensions en el mateix, que el menor ritme de compres s’ha decidit per unanimitat.