Canvi en l’hàbit de consum
¿Comprar o llogar? El debat es traspassa a la tecnologia gràcies al portal de rènting Grover
Aquest portal permet llogar tecnologia mitjançant subscripcions d’1, 3, 6 i 12 mesos.
Fa uns anys el debat de comprar o llogar estava només destinat a grans inversions, com la vivenda o el cotxe. Per a béns d’adquisició més barata no hi havia res a discutir, es desemborsava l’import pertinent i l’objecte en qüestió era teu. El mercat nacional sempre es va caracteritzar per la preferència a la propietat, però aquesta realitat fa temps que ha començat a canviar i tot gràcies a les plataformes de rènting, com és el cas de Grover. Aquest portal permet llogar tecnologia mitjançant subscripcions d’1, 3, 6 i 12 mesos.
«Grover és una plataforma que permet als usuaris subscriure’s a dispositius electrònics i així accedir a la tecnologia d’una forma més flexible sense haver de descapitalitzar-se o fer una gran inversió al principi», descriu Sergio Alonso, ‘growth marketing manager’ de Grover. D’aquesta manera, si algú vol l’últim dispositiu mòbil d’Apple, l’iPhone Pro 12, haurà d’abonar 124,90 euros si decideix llogar-lo per un mes i 54,90 euros cada mes si el té durant tot l’any. Un model que es repeteix amb qualsevol producte. Com més temps duri el rènting, més barat. Grover ja compta amb un catàleg de més de 500 productes entre els quals destaquen mòbils, ordinadors, drons, però també aspiradors, alarmes de seguretat i rellotges intel·ligents.
Però, ¿i què passa si un producte s’espatlla mentre està en poder del client? Davant això Grover, compta amb el que denominen Grover rate, una assegurança amb la qual la plataforma es fa càrrec de fins al 90% dels costos de reparació per defectes tècnics, ruptures de pantalla, danys d’aigua o signes greus d’ús. «El client no ha d’agafar una assegurança pel seu compte. Va inclòs en el preu de la subscripció».
Acabat d’aterrar a Espanya
Acabat d’aterrar a EspanyaFa tres mesos que aquesta empresa va aterrar a Espanya, però ja és una vella coneguda a Àustria, els Països Baixos i Alemanya, on es va fundar el 2015. Tots ells països amb una ment molt oberta respecte al rènting, per això la seva arribada a Espanya, un mercat més conservador, significava un repte tan majúscul. «Havíem de validar que el públic espanyol era receptiu a aquest tipus de canvis», explica. I, segons explica Alonso, així ha sigut, ja que en els tres mesos que Grover fa que és a Espanya, la plataforma ha tingut una projecció molt millor de l’esperada.
Alonso reconeix que la pandèmia ha sigut un revulsiu per al seu projecte, ja que la crisi sanitària ha fet que canviïn les prioritats per a la majoria dels ciutadans. «Després de la pandèmia la feina és molt més flexible, no saps on estaràs demà, amb la qual cosa ara el panorama és molt diferent al de fa 10 anys i tota aquesta flexibilitat també es nota en el lloguer vs compra. [...] S’està produint un canvi conjuntural en tota la societat espanyola i, al final, això s’extrapola a la tecnologia», comenta Alonso, que segons la seva opinió considera que aquest canvi en els hàbits de consum ha arribat per quedar-s’hi. «La compra d’un dispositiu et lliga a ell, encara que es quedi desactualitzat», comenta.
Notícies relacionadesNo obstant, Alonso assegura que en aquest punt també rau la principal debilitat del projecte. Tot i que s’estigui produint un canvi en la manera de consumir dels ciutadans, encara hi ha bastanta reticència al model de rènting. «Encara falta que molta gent el valori com una alternativa: les persones no tenen al cap aquest model de consumir», es lamenta Alonso alhora que afirma que «nosaltres busquem que la gent valori aquest model com una alternativa real a la compra».
Amb finalitats sostenibles
D’altra banda, segons explica Alonso, Grover és un projecte que contribueix a la cura del medi ambient a través de la reutilització del producte. «Els nostres dispositius es posen en recirculació i això té un impacte ecològic, ja que són utilitzats per 3 o 4 persones abans d’acabar el cicle de vida», explica i posa aquesta idea en contraposició a aquells ordinadors, mòbils o tablets que s’adquireixen i, passats uns anys, «es queden agafant pols en un calaix i, al final, es converteixen en un desaprofitament tecnològic».
