L’aeroport dels despropòsits

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Malgrat les crítiques interessades d’aquells que legítimament s’oposen a l’ampliació, com l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’ala podemita del Govern central, al departament de Vicepresidència de la Generalitat diuen, repeteixen i reiteren que la posició del Govern sempre ha sigut la mateixa: favorable a l’ampliació i a minimitzar l’impacte mediambiental. La mateixa que la mostrada per la patronal i 200 associacions. Els plans d’Aena també s’han repetit a tots els fòrums sense grans canvis, si de cas es va suprimir del DORA l’al·lusió dels metres concrets necessaris per ampliar la pista. El Govern assegura que Aena va plantejar aquesta ampliació «a ull», i que era possible justificar mitjançant algun estudi independent una reducció de l’impacte mediambiental. Una esperança d’acord era també que el gestor aeroportuari sempre s’ha mantingut obert a compensar «de manera generosa» qualsevol afront mediambiental. Però amb el sobreentès que l’ampliació afectaria tant sí com no la Ricarda, aquí mai hi va haver novetat.

És cert que els representants del Govern no van mostrar una oposició formal a l’ocupació dels terrenys de la Ricarda en la presentació del DORA. El mateix Puigneró defensa el seu equip, que sempre va dir que la presentació del DORA «no era el moment de negociar res». El Govern sempre ha sigut conscient que l’única manera d’incrementar la capacitat de l’aeroport era per la tercera pista, però que era possible buscar l’equilibri i reduir l’afectació de la Ricarda en la negociació del pla director. «Si no es poden arribar a les 90 operacions per hora, doncs en seran 86. Tot és negociable», opinaven els tècnics. La directriu de Puigneró era clara per al seu equip. L’objectiu de l’acord del 2 d’agost va ser «desbloquejar la inversió» per després afrontar la negociació del pla director i els detalls del projecte». Però les xarxes socials juguen males passades, plasmen corrents d’opinió i evidencien estratègies. I en ocasions poden ser també un despropòsit i causar un efecte indesitjat. I el tuit del president de la Generalitat, Pere Aragonès, va causar una sortida inesperada de la situació, tot i que en cap cas meditada per part del Govern de Pedro Sánchez.