Un esmorzar el 30% més car

Si es revisen els aliments que integren aquest índex, en els primers sis mesos de l’any l’augment més gran és el de la carn de porc del 60%. La llet es va encarir l’11%, mentre que la revalorització de la civada i el blat va ser més modesta: del 4% i l’1%, respectivament. Només el cacau es va abaratir en aquest període, baixant el 2%. «Els preus mundials dels aliments són els més alts de l’última dècada i creiem que continuaran pujant», augura l’estrateg d’eToro.

Les operacions que defineixen aquests preus tenen lloc a mercats com el Chicago Board of Trade (CME) o l’Intercontinental Exchange (HISSI), on interactuen empreses productores, fabricants o de distribució. Ho fan a través de contractes al comptat (d’entrega immediata) o a futur, en els quals es pacta anticipadament el preu, la quantitat i la data d’entrega. D’aquesta manera, s’asseguren els subministraments o es protegeixen davant eventuals imprevistos que afecten els costos. Perquè els factors que fan fluctuar la cotització dels aliments són molts i diversos: la producció, l’emmagatzematge, els estocs, les polítiques de cada país... A més, juguen un paper rellevant els fenòmens meteorològics, l’economia o la demanda mundial.

I a la llista cal afegir-hi la mà dels inversors, aliens al camp o a la granja, que busquen la rendibilitat més elevada per a les seves apostes especulatives. 

De la cartera d’inversió...

És per això que al mirar d’explicar les pujades recents: no hi ha resposta senzilla, ni única. «Malgrat la influència més gran de les inversions financeres, és la demanda real d’aliments creixent el factor determinant», exposa l’economista, analista financer i professor a CEF-Udima, Luis Gasca.

Amb les coses així, a l’analitzar què fa que l’esmorzar es negociï a preus cada vegada més elevats, aquest expert destaca, d’una banda, l’augment de la demanda de països en desenvolupament i, de l’altra, la «demanda explosiva» de biocombustibles, especialment l’etanol de blat de moro als Estats Units. I des d’eToro sumen la interrupció de l’oferta provocada pel clima.

Si com a inversor es vol treure profit a la situació, no es trobarà un índex o fons cotitzat (ETF) basat en l’esmorzar que segueixi exactament totes les empreses i/o matèries primes implicades, tot i que sí que hi ha ETFs les cistelles de les quals inclouen productes agrícoles com el WisdomTree Agriculture, que cotitza a la borsa de Londres i guanya el 22,4% a l’any, segons dades de Morningstar, o l’iPath Bloomberg Commodity, amb un retorn del 27% el 2021. 

Altres vies serien invertir en empreses vinculades al sector o bé decantar-se per entrar directament al mercat de futurs a través d’un ‘broker’ regulat. A la primera opció, Luis Gasca esmenta accions com la del fabricant de tractors i maquinària John Deere, que acumula uns guanys interanuals superiors al 70%.

I per a la segona opció, incideix que cal tenir present l’elevat risc associat a aquest tipus d’operacions. «És molt important l’element formatiu i fer preguntes per saber quant es pot guanyar, però, sobretot, quant es pot perdre», assenyala l’economista. I afegeix: «Cal ser molt caut: jo no invertiria més del 5% d’una distribució patrimonial en aquesta classe de productes».

... a la butxaca

Notícies relacionades

Crisi de matèries primeres: un dard al cor de la indústria

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

I respecte al ciutadà, ¿el creixent cost de l’esmorzar envia algun missatge? La possibilitat que les pressions inflacionistes no siguin passatgeres fa mesos que ressona. Les alarmes van tornar a disparar-se després de la dada de l’IPC de la zona euro, que va pujar al 3% des del 2,2% del juliol, la seva alça més gran des del novembre del 2011.

El BCE, que entre les seves comeses té la d’impedir que la inflació es desboqui per evitar l’impacte en l’economia real, encara no creu necessari prendre-hi mesures. On sí que han passat a l’acció és en l’àmbit empresarial. «Els augments de preus s’estan produint a tot el sector de l’alimentació, des de Coca-Cola fins a Nestlé», resumeix Ben Laider. General Mills, una de les companyies d’alimentació més grans del món, ja ha anunciat que compensarà la pujada de preus, que preveu que sigui del 7%. I això pot significar tant productes més cars com envasos més buits. Més empreses seguiran l’exemple de General Mills i traslladaran els costos al consumidor si el ral·li continua.