Marisa Camacho: La dona que transporta la vacuna de la Covid

Aquests factors van contribuir que la companyia fos elegida per distribuir els primers enviaments de la vacuna contra el coronavirus i, en aquest temps, ha repartit tres de les quatre vacunes que se subministren a Espanya. «No hem parat», afirma Marisa Camacho, fundadora i consellera delegada. I tot i que es mostra satisfeta per haver-se pogut adaptar ràpidament i donar resposta a les necessitats de la societat, reconeix que no ha sigut bufar i fer ampolles. «El servei farma el volíem utilitzar a llarg termini per donar servei als laboratoris en un context de normalitat, no per a una pandèmia», diu.  

Tot i que fos de forma accidental, Tipsa estava ben posicionada quan va sobrevenir l’actual crisi. No obstant, ni aquest condicionament ni una trajectòria professional de 30 anys havien preparat Marisa Camacho per a una situació tan reptadora. «No hi ha cap període que sigui comparable. Ningú podia imaginar un panorama com el que hem viscut, tant en l’àmbit sanitari com en l’empresarial», manifesta.

Perquè a l’exigència d’entregar milions de vacunes es va sumar l’auge del comerç electrònic, que va registrar un repunt superior al 70% en el confinament i que ara, segons estima la companyia de transport, creix a un ritme del 25%. El desafiament d’atendre les dues demandes va necessitar un avenç tecnològic «molt important» que, en paraules de Camacho, Tipsa ja havia abordat anteriorment.

Aquest focus en la innovació ha sigut clau perquè l’empresa creixi de manera sostinguda a doble dígit almenys des del 2017. I acompanya la seva fundadora des dels seus inicis com a emprenedora: «Vaig començar de zero oferint un servei per al qual hi havia demanda però estava molt poc professionalitzat». Un salt que va fer guiant-se per l’instint i el convenciment que «tot el que es compra i es ven s’ha de transportar». «Em sembla un argument més que suficient per muntar una empresa», apunta.

No es va acovardir per venir d’una immobiliària i no tenir experiència prèvia en logística, i tampoc per incorporar-se en un àmbit «molt masculí» –només el 19% dels treballadors són dones, segons dades de la Comissió Europea. «Mai m’he sentit fora del sector per ser una dona», afirma Camacho, qui, malgrat la seva vivència positiva, promou de forma activa la igualtat i la inclusió en la seva empresa i col·labora en fòrums com el de Woman’s Week.  

En aquest context va posar a caminar a Madrid, fa gairebé tres dècades, el seu primer negoci de transport de mercaderies. «Vaig muntar una empresa local molt petitona; una missatgeria. Després vaig ajuntar professionals que ja tenien empreses petites», relata Marisa Camacho. D’aquest germen sorgeix Tipsa el 2001, aglutinant sis firmes regionals de paqueteria i operant com una xarxa. En l’actualitat integra 13 ‘hubs’ i més de 300 agències a Espanya, Portugal i Andorra.

El trànsit des de la petita missatgeria fins al present ha sigut fruit d’«esforç, mèrit i sacrifici personal», explica la directiva. Quan fa referència al que ha hagut de «deixar enrere» esmenta la família i, especialment les meves filles, perquè he hagut de ser fora molt temps». No obstant assegura que no se’n penedeix «en absolut» perquè després els ha compensat: «Els dissabtes i els diumenges els he dedicat àmpliament a ells». 

Gran, digital, sostenible

El 2019 rebutja el camí de l’empresa familiar per assegurar la continuïtat del negoci i arrenca el desenvolupament internacional de Tipsa al donar entrada a la seva capital a GeoPost/DPD (soci majoritari de SEUR). «La concentració per a mi és imprescindible i les empreses cal fer-les grans», remarca Camacho. En aquest procés, la companyia està apostant per la transformació digital, que en el cas de l’optimització de rutes espera completar en l’últim trimestre del 2021.

Notícies relacionades

Matrimonis sobre rodes que no temen el Brexit

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

També està fent esforços per ser més sostenible. Sota el paraigua d’un projecte anomenat EcoTipsa han abordat «l’electrificació de la flota d’última milla», aporta la directiva, que aprofita per reclamar més ajuda de les marques de cotxes en la tasca de renovar els vehicles.

Una llista de reptes que Marisa Camacho afronta amb motivació i, també, amb responsabilitat. «S’han de complir», addueix, posant de manifest les ganes que té per seguir al capdavant de la companyia. «De moment no estic cansada. Potser algun dia falto a la tarda, però els altres dies, tiraré», diu entre rialles. Perquè, segons comenta, «encara em queda temps per a, el poc que sé, ensenyar-ho a les noves generacions». I tot i que ja s’hagi establert que la transmissió de poders en l’organització no serà un tema de família, continua trobant raons per apel·lar a la genètica: «Això es porta a la sang. Quan diuen que el transport tira, ha de ser veritat».