Els becaris hauran de cotitzar per les seves pràctiques no pagades des d’aquest curs

No obstant, fonts del ministeri que encapçala José Luis Escrivá reconeixen que encara no tenen a punt aquesta mesura, amb el curs acadèmic a tocar. Sí que traslladen que «s’està treballant en això perquè es faci ben aviat». Des dels sindicats ho assumeixen com una prioritat que pretenen abordar en la primera reunió de la taula de pensions després de l’estiu, prevista per a aquest dilluns. I les patronals d’una banda rebutgen la mesura, en tant que els suposarà assumir uns costos addicionals molt lleus, i al seu torn critiquen la «inseguretat jurídica» que l’entrada en vigor d’aquest reglamenti ja amb el curs començat els ocasionarà. 

«En el termini màxim de tres mesos es procedirà al desenvolupament reglamentari previst en la disposició addicional cinquena del Reial Decret Llei 28/2018, de 28 de desembre, de manera que es garanteixi que la realització de pràctiques formatives en empreses, institucions o entitats incloses en programes de formació, la realització de pràctiques no laborals en empreses i la realització de pràctiques acadèmiques externes a l’empara de la respectiva regulació legal i reglamentària, determini la inclusió en el sistema de la Seguretat Social de les persones que facin les pràctiques indicades, tot i que no tinguin caràcter remunerat». Així queda recollit en l’acord polític firmat entre Govern, patronal i sindicats a finals de juny; en el marc de la reforma de les pensions.  

Compromís heretat

L’esmentat punt ve a desplegar i fer complir una normativa heretada de l’anterior Govern monocolor del PSOE, amb Magdalena Valerio com a ministra de Treball i Seguretat Social i Octavio Granado com a secretari d’Estat d’aquesta segon departament. Que, no obstant i atès l’avanç electoral, no s’ha arribat a aplicar. Al seu dia aquesta mesura ja va despertar el rebuig, sobretot, de les universitats, que són grans ocupadores d’estudiants en pràctiques. 

Llavors el càlcul que estimaven des de Treball seria que els responsables (ja fos universitat o empresa privada) haurien de pagar 51 euros mensuals per un estudiant en pràctiques no remunerades (les remunerades ja incloïen d’abans cotització). I que el volum d’estudiants que estaven en l’esmentada casuística era d’uns 540.000. El nou acord plantejat per Escrivá afegeix una clàusula final per la qual la Seguretat Social es compromet a aplicar una reducció del 75%; així que partint d’aquesta xifra de 51 euros, la suma a pagar hipotèticament es quedaria en 12,5 euros. 

Les patronals ho critiquen

Que comenci el curs acadèmic i aquest reglament no estigui en vigor afecta directament qualsevol alumne que hagués de fer les seves pràctiques des d’aquests moments. En aquest perfil hi encaixen més els alumnes de Formació Professional (FP), que habitualment cursen pràctiques durant tot l’any, que no les beques curriculars dels estudiants universitaris, que s’espera que siguin les més afectades i solen concentrar-se en l’últim quadrimestre.

Notícies relacionades

Encara som a temps

La Generalitat inverteix tres milions d’euros en Inbrain Neuroelectronics

«Si canvien les regles del joc és probable que tingui un impacte. Hi ha un risc que l’oferta d’empreses que estiguin disposades a acollir alumnes en pràctiques quedin limitada», apunta la directora de l’àrea de treball de Pimec, Sílvia Miró. «De sempre ha costat que les empreses s’animin, sobretot les més petites, perquè implica un cost de gestió. I la Covid no hi ha ajudat», afegeix. «No ajuda a generar seguretat jurídica», coincideix el president de la comissió de formació de Foment del Treball, Manuel Rosillo. 

Opinió diametralment oposada a la que expressen des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). «Dir que una reforma així limitarà l’oferta de pràctiques no se sustenta, i només pretén que els mateixos estudiants s’hi oposin davant la por de no trobar pràctiques. Hi pot haver casos, però el que és segur és que millora les condicions de tots els joves. Si una empresa no agafa un estudiant en pràctiques per aquest petit cost el que demostra és que no pretén formar-lo, sinó aprofitar-se de mà d’obra barata», apunta la membre del secretariat del CNJC Júlia Rosanna.